Els fiscals del judici del procés continuen en peu de guerra contra la llei d’amnistia. L’última a pronunciar-se’n públicament ha estat Consuelo Madrigal, que també va ser fiscal general de l’Estat entre el gener del 2015 i novembre del 2016, amb Mariano Rajoy a la Moncloa. Juntament amb Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Jaime Moreno, el juny es va negar a demanar l’amnistia per a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras per la malversació de l’1-O i això va fer esclatar un xoc de trens a la Fiscalia i va portar Álvaro García Ortiz a apartar-los. Posteriorment, la seva argumentació per negar la norma de l’oblit penal als líders del procés va servir de guia perquè el Tribunal Suprem la desatengués i impedís, entre altres coses, el retorn en llibertat de Puigdemont a Catalunya. “Ara mateix, té unes ordres de detenció a Espanya i no pot venir sense ser detingut i posat a disposició del tribunal de l’acció del qual ha eludit”, ha sostingut Consuelo Madrigal en un acte organitzat per Artículo 14. “Això és així, el que passi amb les vicissituds de la llei d’amnistia... Però sempre haurà de passar per la submissió al tribunal perquè se li apliqui, si escau, la llei d’amnistia. Això ni la llei d’amnistia ho pot canviar, però ja veurem què passarà”, ha subratllat. El tribunal en qüestió és el Suprem amb l’instructor Pablo Llarena al capdavant.
La primera negativa del Suprem a amnistiar Puigdemont va arribar l’11 de juny, el mateix dia que la llei es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat i va entrar en vigor. Pablo Llarena va demanar a les parts que es pronunciessin i va recordar als Cossos i Forces de Seguretat que continuaven “vigents i actives les ordres nacionals de detenció”, per la qual cosa havien de “procedir al seu compliment mentre no siguin judicialment modificades o revocades”. La següent maniobra de Llarena per esquivar l’amnistia va ser l’1 de juliol, amb una interlocutòria en el qual es va negar a amnistiar Puigdemont adduint que la malversació queda fora del perímetre de la norma: “Els actes de disposició del patrimoni de l’Administració van estar radicalment vinculats a un benefici personal i van tenir un caràcter patrimonial marcat, havent permès que els encausats obtinguessin determinats béns i serveis sense disminució del seu peculi o patrimoni”, va argumentar. Dos mesos més tard, ell mateix va confirmar aquesta decisió. I fa un mes, la Sala d’Apel·lació del Suprem ho va ratificar.
Consuelo Madrigal desitja que el posicionament del Constitucional sobre l’amnistia sigui “unànime o enormement majoritari”
La pilota és a la teulada del Tribunal Constitucional, que preveu emetre la sentència sobre l’amnistia abans d’estiu. A partir d’allà, s’haurà d’anar aplicant a tots els processos que té a sobre de la taula, entre els quals hi haurà els recursos d’empara dels exiliats i dels condemnats al judici del procés. “Jo confio en el Tribunal Constitucional perquè és el garant de la constitucionalitat de les lleis i crec que ha de fer la seva funció i que la farà”, ha verbalitzat Consuelo Madrigal, que desitja que la sentència sigui “el més unànime possible”. “La importància del tema demanda un posicionament unànime o enormement majoritari”, ha afegit.
En aquest sentit, ha relatat que, segons dades de la fundació Hay Derecho, el 2022 el 8,9% de l’activitat del Constitucional es va resoldre amb el ple dividit: set progressistes davant quatre conservadors. “Resultant que aquest 8,9% constituïa el 100% assumptes de transcendència, rellevància o interès polític o del govern espanyol”, ha puntualitzat. El 2023, l’estadística va ser del 29%. “Les xifres parlen per si mateixes”, ha subratllat. “Espero que, en un assumpte de tant calat, aquesta pauta faci fallida perquè és una pauta perniciosa que no parla bé del debat al si de la institució màxima de garantia de la nostra Constitució”, ha insistit. I ha considerat que és “estrany” que hi hagi tants assumptes, per “molt calat i incidència política que tinguin”, que “no permetin un consens jurídic”. “Crec que [el Constitucional] ha de debatre més”, ha reblat.
Les tres vies de fre de l’amnistia: els fiscals díscols, el Suprem i l’Audiència Nacional
Durant l’acte, Consuelo Mdrigal ha recordat que quan ella i els seus companys del Suprem van tenir “l’oportunitat” i “l’obligació” d’aplicar i interpretar l’amnistia van fer un esborrany que “no va ser del grat” i “no va merèixer l’aprovació” del fiscal general de l’Estat, que va convocar una Junta de Fiscals. “Nosaltres vam defensar la nostra postura i el fiscal general de l’Estat ens va rellevar del cas”, ha indicat. I ha tret pit que el seu criteri ha estat el que posteriorment s’ha acabat imposant: “El que nosaltres expressàvem en aquell esborrany d’informe, que no va arribar al Tribunal Suprem oficialment almenys, es va veure confirmat pel plantejament per part de la Sala Segona d’una qüestió de constitucionalitat”. “Aquesta interlocutòria està molt ben fundat i molt ben raonat, i coincidia amb la nostra postura en el bàsic”, ha celebrat. “L’Audiència Nacional també va plantejar una qüestió prejudicial ben fundada que coincidia amb l’oposició de la llei d’amnistia contra el dret europeu”, ha afegit.
Creu que la continuïtat d’Álvaro García Ortiz “debilita enormement” la Fiscalia
Així mateix, Consuelo Madrigal ha estat una de les fiscals que ha demanat amb més vehemència la dimissió d’Álvaro García Ortiz després que el Suprem li obrís una investigació per la presumpta revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Considera que la seva continuïtat com a fiscal general de l’estat “debilita enormement” la Fiscalia i la “sotmet a un qüestionament i a una deslegitimació davant de l’opinió pública i a una minva en definitiva de la confiança de la ciutadania en la imparcialitat de la institució”. En la Junta de Fiscals que va convocar el fiscal general de l’Estat, ella va verbalitzar que no fer un pas al costat era un “error” i a finals de gener, després que declarés com a investigat, va firmar un escrit dirigit a ell demanant la seva dimissió.
Sobre les crítiques que reben jutges i fiscals per part de l’independentisme, de membres del PSOE i de ministres del govern espanyol, Consuelo Madrigal ha considerat que, quan procedeixen de representants polítics, el “desbordament de les línies de prudencials en la crítica no posa ales a la confiança de la ciutadania en el respecte que puguin tenir a les decisions judicials que han de ser sempre respectades”. Respecte a les acusacions de lawfare, ha esgrimit que és una “estratègia defensiva equivocada” que serveix per “enterbolir el debat públic sobre assumptes que estan legítimament encomanats al poder judicial”.
Rafael Catalá elogia els “valors” i els “principis” de Consuelo Madrigal
L’encarregat d’obrir l’acte ha estat Rafael Catalá, que va ser ministre de Justícia de Mariano Rajoy entre el 2014 i el 2018. Ha confessat que “admira” Consuelo Madrigal per ser una persona “brillant intel·lectualment i com a jurista” i “destacada pels seus valors i els seus principis”. “És una persona rigorosa, disciplinada, lleial i treballadora”, ha subratllat. I ha destacat que “sempre ha sabut assumir les seves responsabilitats i encertar en les seves decisions des de la prudència, la moderació, la flexibilitat i l’habilitat, des d’una exquisida educació i des del respecte personal i institucional”.