Des de les eleccions només hi ha hagut un avenç: una abraçada entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per a segellar un preacord de coalició 48 hores després de les eleccions. Des de llavors no s’ha produït cap avenç més. Tres setmanes més tard, quan es constitueixen les Corts espanyoles, la investidura continua en números vermells. Els tretze diputats d’ERC són una part imprescindible de l’equació. De moment, es mantenen en el no, malgrat la voluntat del PSOE d’un govern abans de menjar els torrons. A les 10 del matí s’obre la XIV legislatura.

Per començar, no se sap ni quan serà aquest debat d’investidura. La intenció del PSOE és celebrar-lo com abans millor i sense anar a una votació fallida, a diferència del juliol. Volen conformar govern abans de festes. Són conscients que, com més avanci el rellotge, més es complicarà tot. Per això han decidit obrir amb ERC una taula de negociació, com si fos un soci més. El to ha canviat radicalment; de no voler dependre dels independentistes a ser “un partit històric” de l’esquerra a l’Estat.

Les presses, però, no van amb ERC. Així ho reiterava aquest mateix dilluns, des de Madrid, el vicepresident i coordinador nacional Pere Aragonès, que reclamava “un acord sòlid i amb garanties”. Les condicions són senzilles: un compromís d’una taula de negociació entre els governs espanyol i català, on es pugui parlar de tot (que no acordar de tot), amb un calendari fixat. Per a investir Sánchez necessiten quelcom a vendre; no poden tornar a Barcelona amb les mans buides. Els xecs en blanc de la moció de censura ja són història.

Després del parèntesi de la sessió constitutiva del Congrés dels Diputats, es reprenen les negociacions. Aquest dimarts a les cinc de la tarda es tornaran a veure els equips negociadors del PSOE i ERC a la cambra baixa. Una hora abans, JxCat també tindrà una reunió amb la portaveu socialista Adriana Lastra. De l’aposta real de Pedro Sánchez pel diàleg polític dependrà el destí de la seva investidura, que continua en números vermells.

Irrupció dels ultres

La primera gran batalla de tota legislatura és la conformació de les Meses del Congrés i el Senat, on les esquerres continuaran tenint majoria absoluta. El que està clar és que Meritxell Batet repetirà com a presidenta del Congrés i que Pilar Llop substituirà Manuel Cruz al Senat. També que els dos partits mantindran les mateixes persones a la cambra baixa. La banda progressista la completaran: Alfonso Rodríguez Gómez de Celis i Sofía Hernanz (PSOE) i Gloria Elizo i Gerardo Pisarello (Unidas Podemos).

La incògnita és una altra: l’extrema dreta de Vox aconseguirà tenir representació al màxim òrgan de la cambra? Això està en mans del PP de Pablo Casado, que ha decidit no fer un cordó sanitari als ultres. “La nostra posició és que aquells partits que pugui tenir representació a la Mesa del Congrés o del Senat d'acord a la tradició de les dues cambres, si depenen dels nostres vots tindran el nostre suport”, deia Casado aquest dilluns. Per primer cop en democràcia l’extrema dreta pot accedir a una alta institució com la Mesa del Congrés.

Són votacions calculades al mil·límetre pels grups parlamentaris. La primera és per a escollir el president del Congrés. La segona, per a escollir els quatre vicepresidents, que seran per aquest ordre els quatre més votats. I la tercera, per a escollir els quatre secretaris de la Mesa, que seran per aquest ordre els quatre més votats.

Estrena de la CUP

La sessió constitutiva d’aquest dimarts també és el primer aparador de la CUP al Congrés dels Diputats, després d’aconseguir dos escons a les eleccions del 10-N. El seu no, davant la negativa a parlar d’amnistia i autodeterminació, ja el té garantit Pedro Sánchez. Com al Parlament, els anticapitalistes aspiren a portar la resta de l’independentisme cap a la ruptura i la desobediència. Pel que fa a aspectes més formals com l’acatament de la Constitució, els cupaires estudien una fórmula “en català i diferenciada de la resta de forces polítiques”. La faran pública en el mateix moment.