Continua el focus sobre el Departament de Drets Socials de la Generalitat. La consellera Mònica Martínez Bravo haurà de comparèixer al Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre la crisi a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), juntament amb diversos càrrecs i exalts càrrecs del Departament. Ho fa a petició de Junts per Catalunya, el Partit Popular o la CUP, que han criticat la "manca de transparència" del Govern davant dels cessaments el passat 24 de març de la ja exdirectora i exsubdirector de la DGAIA, Isabel Carrasco i Joan Mayoral. A més, els grups de l'oposició també exigeixen explicacions davant de les irregularitats que ha detectat la sindicatura de Comptes en la contractació i l'atorgament de subvencions a entitats que gestionen l'acolliment d'infants i adolescents. Per això, la cambra catalana també ha donat llum verda a la compareixença de l'actual director general de la DGAIA, Josep Muñoz Luque.
Més enllà d'aquestes compareixences, la comissió de Drets Socials també ha avalat per unanimitat les compareixences d'una representació de diverses empreses i entitats col·laboradores amb el Servei d'Acompanyament Especialitzat a Joves Tutelats i Extutelats davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió perquè informi sobre el funcionament del servei, així com la compareixença de la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens. També hi haurà la compareixença de l'exsecretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls i l'exdirectora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Ester Cabanes.
Junts colla per les compareixences aprovades el febrer
A més, el passat 5 de febrer la mateixa comissió va demanar també les compareixences de l’exdirector general de la DGAIA, Ricard Calvo; l’exconseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El Homrani; i els exsecretaris generals de Treball, Afers Socials i Famílies Josep Ginesta i Oriol Amorós. Aquestes compareixences estan previstes al maig, però la diputada de Junts Ennatu Domingo s'ha queixat que ja fa tres mesos que es van demanar aquestes compareixences. “En cas contrari, des de Junts, demanarem una comissió d'investigació sobre la gestió dels recursos públics per part de la DGAIA”, ha advertit.
Domingo també ha recordat que l'informe que la Sindicatura de Comptes va presentar al Parlament posa en evidència anomalies greus en l'àmbit de la contractació pública i de subvencions per part de la de DGAIA i del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Per això, ha instat el Govern a actuar de manera responsable i seriosa. “Demanem i exigim més transparència i rigor”, ha finalitzat la diputada juntaire.
ERC adverteix d'un discurs que alimenta l'extrema dreta
Tot i que tots els grups han votat a favor de les compareixences, Esquerra Republicana ha volgut respondre a les crítiques dels partits que no formen part del bloc de la investidura d'Illa. "Estem generant un relat que crec que hem de ser prou curosos. En cap moment aquestes persones s'han negat a comparèixer i així ho saben els serveis de la cambra", ha dit la republicana Najat Driouech Ben Moussa, que ha recordat que les compareixences que exigia Junts de forma immediata estan agendades al maig. Això sí, la diputada republicana ha demanat "anar amb compte amb el discurs". "No som prou conscients del relat que estem alimentant, que no és cap altra que l'extrema dreta", ha dit.
La Sindicatura de Comptes va concloure que la DGAIA va prorrogar diversos contractes sense haver signat cap document de pròrroga, malgrat que es van continuar prestant els serveis durant l'època del conseller El Homrani (ERC). També va concloure que es va fer servir reiteradament el procediment d’emergència en la contractació dels serveis el 2017 i el 2018 sense que es complissin els motius recollits legalment, juntament amb el fet que es van incloure modificacions del règim econòmic que van comportar una alteració significativa dels contractes originals. L'informe assegurava que la despesa reconeguda per la DGAIA va ser superior a la despesa contractada en 774.283 € l’exercici 2016; en 5,26 M € el 2017 i en 11,80 el 2018. Una sobrefacturació que “no tenia cobertura legal per al reconeixement de la despesa”.