Més peticions de desclassificació i noves compareixences sobre els atemptats del 17A. La comissió d’investigació del Congrés dels Diputats ha avalat la petició de Junts de citar deu nous compareixents i demanar nous informes a la Moncloa sobre els pagaments que feia el Centre Nacional d’Intel·ligència a Abdelbaki es Satty com a confident abans dels atemptats del 17A. Va ser la reacció directa dels juntaries després que l’ABC revelés que l’imam de Ripoll, el cervell dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, cobrava 500 euros al mes del CNI pels seus serveis a través de l’oficina de Girona. D’entrada, hauran de comparèixer Luis García Terán (ex cap de la Divisió de Contraterrorisme de Girona, actualment secretari general del CNI), l’Oficial de Relació en contacte amb Es Satty i el seu superior en el moment del seguiment. A més, també es convocarà Hamid Barbach (portaveu de la Mesquita de Ripoll), Said Bourjat (ajudant de l’imam Es Satty a la Mesquita de Ripoll), Adrián Fernández Ramírez (jove convers a qui l’imam va intentar radicalitzar), Eric André Groby (veí de la casa d’Alcanar), un agent dels TEDAX dels Mossos d’Esquadra i dos agents de la Policia Nacional.
🔎 Les noves revelacions sobre l’imam de Ripoll deixen el CNI en evidència i la Moncloa en silenci
📝 El CNI pagava 500 euros al mes a l’imam de Ripoll com a confident abans dels atemptats del 17A
Així mateix, Junts va demanar, i la comissió d’investigació ara ho ha avalat, sol·licitar al govern espanyol els informes de la Divisió de Contraterrorisme de Girona del CNI del seguiment i/o col·laboració per part d’Abdelbaky Es Satty durant la seva estada a Ripoll i, més concretament, dels seus contactes amb l’Oficial de Relació (OR), amb el superior d’aquest i amb Luis García Terán. “Amb els documents que hem demanat desclassificar, quedarà demostrada aquesta relació en el temps i que l’Estat va saber del gihadisme d’Es Satty des de bon principi”, va argumentar la diputada Junts Pilar Calvo. “El pitjor atemptat de la història recent del sud d’Europa va ser finançat en part amb els diners públics que es pagava a un confident que va resultar ser un terrorista gihadista. Els responsables són uns inútils i negligents més preocupats a buscar urnes que a fer la seva feina”, va denunciar el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián.
L’altre front que es va obrir després de la revelació sobre els pagaments a Es Satty va ser la voluntat dels partits independentistes de tornar a interrogar a Félix Sanz Roldán, director del CNI entre el 2009 i el 2019. Va comparèixer a la comissió d’investigació el passat mes de novembre i va assegurar que es Satty “no va ser ni col·laborador ni informador” del CNI. “Només el fet d’imaginar que vam poder evitar la mort de setze persones i no ho vam fer és una infàmia, una maldat i una vilesa”, va lamentar. Davant d’això, Esquerra Republicana va registrar un escrit reclamant que se’l torni a citar al·legant que “ha de donar explicacions en relació amb les noves informacions que acreditarien la presumpta falsedat de les seves exposicions”. Junts també vol tornar a interrogar Sanz Roldán, però prefereix fer-ho més endavant, quan tingui més informació. Fonts parlamentàries del PSOE consultades per ElNacional.cat s’inclinaven en aquell moment per acceptar la sol·licitud de compareixença.
A l’espera que es desclassifiquin els detalls de les trucades d’Es Satty amb el CNI fora de la presó
Mentrestant, la comissió d’investigació del Congrés continua esperant que la Moncloa desclassifiqui nous documents sobre Abdelbaki es Satty. Després que el CNI desclassifiqués els informes de les entrevistes que van mantenir el CNI i la Guàrdia Civil amb ell a la presó de Castelló i revelés que va voler captar-lo com a confident en tres reunions, Junts va reclamar accedir a nova informació. La principal demanda és desclassificar els registres del telèfon mòbil que va proporcionar el CNI a Es Satty després de la seva sortida de la presó de Castelló per mantenir el contacte amb ell. Concretament, quin número telefònic era i fins quan va estar actiu el contacte amb ell. A més, també vol accedir als informes de seguiment d’Es Satty entre l’abril del 2014 i el desembre del 2015 (mentre va ser imam a la Mesquita de Castelló) i els informes corresponents en cas que els seguiments continuessin.
📝 El Congrés demana que es desclassifiquin detalls de les trucades d’Es Satty amb el CNI fora de la presó
Així mateix, el Congrés va sol·licitar els informes relatius a la creació de la bústia morta (de correu electrònic) per part del CNI per contactar amb Es Satty, que “s’activava des de Ripoll i l’última entrada de la qual es va produir després de l’explosió d’Alcanar” i la nota facilitada pel CNI a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat els dies posteriors als atemptats del 17A fent un resum del que se sabia d’Es Satty, amb informe de la seva radicalització a la presó de Castelló realitzat per Institucions Penitenciàries. També vol accedir a les transcripcions i l’informe de les entrevistes mantingudes amb Es Satty a la Mesquita de Ripoll per part de la Policia Nacional i als requeriments realitzats a la mesquita sobre Es Satty. A més, demana la documentació que acrediti que Es Satty va estar ingressat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona el 2014 i l’informe sobre la visita que va rebre dels Mossos d’Esquadra, segons consta a la nota escrita per ell per al CNI durant la seva estada a la presó de Castelló.