El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament aquest dijous la llei de protecció a la infància, també coneguda com a Llei Rhodes. Es tracta d'una norma pionera, que estreny el setge a la violència contra els menors i que dona resposta a les demandes històriques de les organitzacions d'infància. 

La llei ha concitat un ampli consens, amb 297 vots a favor i només 52 en contra, corresponents Vox.

Amb la seva entrada en vigor, hi haurà més temps per denunciar els abusos a menors, ja que començarà a comptar la prescripció dels delictes quan la víctima tingui 35 anys, i no 18 com fins ara, i qualsevol persona que conegui un cas o sospita de violència contra els nens ho ha de comunicar.

Els menors de 14, només declararan un cop

La llei, que compta amb un finançament de 70 milions d'euros, amplia la definició de violència, persegueix delictes comesos a través d'internet, crea unitats especialitzades en les forces i cossos de seguretat, jutjats i fiscals especialitzats, un Registre Central d'Informació i un coordinador de benestar i protecció en els centres educatius.

Amb la norma, quan el cas arribi als tribunals, els nens menors de 14 anys només hauran de declarar un cop durant la investigació i queda suspès el règim de visites quan es dicti una ordre de protecció per violència de gènere o hi hagi indicis que els fills han presenciat o patit maltractament.

Eliminació de la síndrome d'alienació parental

Durant la tramitació parlamentària al Congrés i el Senat, s'han inclòs millores al text remès pel govern espanyol el passat mes de juny per tràmit d'urgència, moltes d'elles traslladades per les entitats d'infància.

A la cambra alta - el Senat -, s'ha incorporat la prohibició de realitzar cap nu integral o exploracions genitals a les proves per determinar l'edat dels menors no acompanyats, i ha sumat el suport dels partits nacionalistes en garantir el respecte a les competències de les comunitats autònomes.

També, afegeix la limitació de les mesures de contenció física, com les subjeccions al llit en centres de menors.

A la cambra baixa -el Congrés-, s'ha millorat el reconeixement del dret dels infants a ser escoltats al llarg de tot el procés i s'han eliminat plantejaments sense base científica com l'anomenada síndrome d'alienació parental, que pressuposa que la mare ha manipulat al fill contra el pare.

Una "llei pionera"

Les organitzacions socials han coincidit que és una "llei pionera", suposa un avanç històric, de manera que situa Espanya com a referent a nivell internacional i incorporant els requeriments del Comitè de Drets de l'Infant des de 2010.

Però també han advertit que ara queda aplicar-la: es fixen terminis i s'expressen compromisos que han de ser complerts, destaquen des de Save the Children, la Plataforma d'Infància i Unicef.

Per exemple, recorden el mandat de crear jutjats especialitzats en infància, l'aprovació d'una estratègia i la creació del Consell Estatal de Participació Infantil, que va donar veu als nens per a l'elaboració de les polítiques públiques.

"Política en majúscules"

Les ONG han celebrat l'aprovació a l'escalinata dels lleons, en una de les portes del Congrés, juntament amb la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, i l'Alt Comissionat de govern espanyol contra la Pobresa Infantil, Ernesto Gasco.

"No ocuparà portades l'aprovació d'aquesta llei, però és un pas essencial que demostra que la política pot, deu i millorarà la vida d'un país", ha destacat la ministra Belarra durant el debat parlamentari, que ha insistit en el fet que "un maltractador mai serà un bon pare".

"Podem dir que estem fent política amb majúscules, la que canvia la vida de la gent i li dona sentit a la paraula democràcia", ha conclòs. 

 

Imatge principal, diversos ministres i diputats i membres de Save the Children i la Plataforma d'Infància celebren davant el Congrés l'aprovació de la llei / EFE