El conflicte català continua a l'agenda mediàtica europea. L'últim mitjà en parlar-ne ha sigut la Ràdio Televisió eslovena, que aquest dijous ha emès un programa especial dedicat al conflicte català amb analistes i polítics. La majoria han denunciat la repressió de l’Estat contra la ciutadania i la inacció de la Unió Europea davant la vulneració de drets.

Al programa, de nom Moje Mnenje (En la meva opinió), el periodista Edvard Žitnik plantejava als participants que després de l'1-O només "semblava qüestió de temps que es dibuixés un nou estat independent al mapa europeu" però "quatre anys després, els somnis dels catalans" estan perdent impuls. En aquest sentit, els preguntava quins errors s’havien produït i com veien el futur de Catalunya.

El debat va comptar amb quatre convidats al plató: Milan Brglez, diputat al Parlament Europeu pel Partit Socialdemòcrata; Santiago Martin, professor d’espanyol a la Universitat de Ljubljana; Luka Lisjak Gabrijelčič, analista polític; i Ivo Vajgl, exdiputat al Parlament Europeu del partit Zares. També van emetre gravacions amb les declaracions de Milan Kučan, expresident d’Eslovènia; Dimitrij Rupel, polític del partit demòcrata i Aurora Calvet, traductora i mestra de català .

Petició al ministre d'Exteriors eslovè

L’exdiputat Vajgl va reconèixer que la participació al referèndum havia estat "relativament baixa" però va al·legar que era perquè "la gent estava espantada, apallissada, intimidada". Vajgl va denunciar la repressió de l'Estat i es va mostrar partidari que tant la UE com Eslovènia intervinguessin "més activament en aquest procés". També va afegir que esperava que "quan la ministre d’Afers Exteriors espanyola arribi a Eslovènia" el ministre d’exteriors eslovè la informi que el país té "una opinió pública que està fermament a favor de la independència catalana".

L’analista Luka Lisjak Gabrijelčič va reflexionar sobre quina seria una "majoria qualificada" per tal que un país s'independitzi i va emfatitzar que "el percentatge dels que creuen que s'ha de fer un referèndum es troba al voltant del 80%". També va advertir que "quan hi ha violència, es converteix en un problema internacional".

L'autodeterminació, a la Carta d’Hèlsinki

El socialdemòcrata Milan Brglez va recordar a l’audiència que "la Carta d’Hèlsinki estableix clarament el principi d’autodeterminació" i va puntualitzar que, "per primera vegada a la història" els independentistes catalans havien obtingut "més del 50% a les eleccions autonòmiques", fet que expressava "un senyal clar de la voluntat de la gent". En relació a la retirada de la immunitat dels eurodiputats de Junts va assegurar que "la repressió continua: els espanyols intenten evitar casos davant del Tribunal de Drets Humans perquè són conscients que allà perdran".

El programa també va recollir declaracions de l’expresident d’Eslovènia Milan Kučan en què aquest defensava que el conflicte català "és un problema de la UE", i hi va afegir que "no sé per què podem dir que és un problema de la UE quan es violen els drets humans a la Xina o Rússia però quan es violen els drets humans a Espanya, al centre de la UE, la UE calla".

El professor d’espanyol a la Universitat de Ljubljana Santiago Martin va opinar que a l'1-O hi havia participat "massa poca gent" però també va apuntar que el govern de Mariano Rajoy no havia actuat "amb prudència sobre la qüestió del referèndum".