L'Audiència Nacional ha condemnat a 389 anys de presó a l'etarra Iurgi Garitagoitia per col·locar el gener del 2009 un artefacte explosiu en un repetidor de telefonia d'Hernani i dues bombes trampa a les rodalies per intentar matar uns ertzaines. En la sentència, dictada per la secció tercera de la sala penal, se'l considera autor de 25 delictes d'assassinat terrorista en grau de temptativa i dels delictes de danys terroristes i tinença d'explosius, i es fixa en 20 anys el límit màxim de compliment de la pena.
Garitagoitia va ser jutjat la setmana passada a l'Audiència després de ser lliurat temporalment per França, on compleix condemna per associació de malfactors per la seva pertinença a ETA. El tribunal ha confirmat la pena sol·licitada per la Fiscalia i considera provat que l'etarra va preparar i va col·locar els artefactes explosius. Un dels artefactes, col·locats al costat del repetidor situat al turó de Santa Bàrbara d'Hernani va explosionar a la una de la matinada del 16 de gener del 2009 i els altres dos van poder ser desactivats pels tècnics a primera hora del dia.
A diferència del primer artefacte, aquestes dues últimes bombes tenien una important càrrega de metralla: estaven ocultes a banda i banda de camí entre la mala herba preparades per explotar però hi va haver un error en la connexió. El tribunal recorda en la seva sentència que ETA va reconèixer expressament la seva intenció de matar amb les bombes trampa en la reivindicació de l'atemptat que va fer uns mesos després al diari Gara. Garitagoitia va admetre en el judici que va confeccionar uns artefactes que li va encarregar la banda, però va assegurar que se'ls va donar a un altre membre i que desconeixia que anaven a ser usats com bombes trampa. Garitagoitia és condemnat així per 25 assassinats en grau de temptativa, ja que aquella nit de 2009 van acudir a la zona de l'explosió 25 persones, entre ertzaines, tècnics i policies municipals.