La prohibició de la compra especulativa de l'habitatge està marcant l'agenda de les negociacions entre el Govern de Salvador Illa i els partits a la seva esquerra (ERC, Comuns i CUP). Els Comuns ja han advertit que posaran aquesta qüestió damunt la taula en les negociacions dels pressupostos amb l'executiu català, mentre que la CUP va ser la primera a aixecar el dit en una sessió de control al president Illa, qui va assegurar que ho estudiaria arran d'un informe de l'AMB que l'avalava amb condicions. Dit i fet, l'executiu ho estudiarà a través d'una comissió constituïda aquest dimecres i que ha de presentar un informe jurídic abans que acabi l'any. La trobada d'aquest dimecres l'ha presidida la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha anat acompanyada dels altres membres de la comissió que estudiarà l'informe de l'AMB: el director de l’Àrea d’Habitatge i Ciutat de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), Jaime Palomera, i els juristes Fuensanta Alcalà, Rosa Fornas i Pablo Feu, entre d’altres.

De fet, davant la greu crisi de l'habitatge, el Parlament de Catalunya ja va demanar la setmana passada que el Govern presenti mesures per regular l'especulació immobiliària a l'inici del 2026 amb els vots favorables del PSC, ERC, Comuns i CUP. De fet, també demanava a l'executiu que, abans que acabi el 2025, presenti les conclusions de les avaluacions que està fent sobre la regulació de l'especulació immobiliària. La consellera Paneque ha explicat aquest dimecres que s’han reunit amb aquest grup d’experts per “parlar sobre eines urbanístiques que poden ajudar en la regulació”. Segons la consellera, l'informe ha de fixar  “quina aplicació pot tenir o no, quin recorregut normatiu requeriria, quins calendaris i quins efectes pot tenir sobre el mercat de lloguer”. Un cop acabat, l'executiu parlarà amb els grups parlamentaris. 

Què diu l'informe de l'AMB?

Segons aquest informe de l'AMB, l’Estat, la Generalitat o els ajuntaments podrien acordar aquesta restricció en zones qualificades de “mercat residencial tensionat”. L’informe es basa en la jurisprudència del Tribunal Constitucional d'Espanya, que reconeix la possibilitat d’intervenir el mercat immobiliari en situacions “excepcionals”, quan està en joc el dret a l’habitatge per a una gran part de la població.  Tanmateix, l’informe també preveu diverses excepcions per assegurar que la mesura sigui proporcionada i compatible amb el dret de propietat. Entre elles: la compra d’edificis sencers seria possible sempre que tots els pisos es destinessin a lloguer habitual (no turístic ni temporal), i amb contractes estables (per exemple, de 5 o 7 anys segons la naturalesa del propietari).

També es permetria la compra d’un segon habitatge com a segona residència, si és en un municipi diferent del de la residència habitual, sempre que l’ús fos personal i no per inversió o lloguer. A més, la restricció s’hauria d’aplicar amb caràcter excepcional, territorial (només a zones tensionades) i temporal, en línia amb les condicions acceptades per la jurisprudència per limitar drets de propietat.

Els Comuns collen Illa

Els Comuns, en una atenció als mitjans abans de la reunió, han advertit Illa que ara "arriba l'hora de la veritat" i consideren que ara es constatarà si l'executiu es pren "seriosament" la prohibició de la compra especulativa.  "El Govern diu que no li tremolaran les cames, avui ho veurem", ha insistit la diputada Susana Segovia. De fet, els Comuns ja van registrar al Parlament de Catalunya una proposta de llei, que aquest dimecres han tornat a proposar a la reunió que sigui per lectura única. L'objectiu és modificar la llei d'Urbanisme, i adoptar mesures de contenció de l'especulació en les zones de mercat residencial tensionat, amb les excepcions que apareixen a l'informe. Els Comuns ofereixen aquesta "caixa d'eines" perquè el Govern apliqui la prohibició de la compra especulativa. El grup d'Albiach i David Cid defensa que els informes blinden que la mesura ja es pot aplicar a Catalunya.