Ada Colau accepta ser la candidata del Front Ampli a la presidència del govern espanyol de cara a les eleccions generals del 29N, però posa una condició: la unitat de les esquerres. La que fou alcaldessa de Barcelona durant dos mandats i encara és una de les principals cares visibles dels Comuns ha avisat que no ha d'haver-hi "més d'una papereta de l'esquerra", de manera que la seva candidatura ha d'incloure en les llistes tots els partits de l'espai polític a l'esquerra del PSOE. No només Sumar, Esquerra Unida, Comuns i Más Madrid, sinó també Podem, Compromís, la Chunta Aragonesista i el Més balear. "Si estem totes, jo també estaré; però hem d’estar totes", ha avisat aquest dijous en declaracions a Televisió Espanyola.
El de Colau és el nom que pren més força per liderar l'espai a l'esquerra del PSOE pel 29N, que ha estat dividit en pugnes internes des que la vicepresidenta del govern espanyol Yolanda Díaz va prendre el relleu del lideratge a Pablo Iglesias i va impulsar el seu propi projecte, Sumar, en detriment de Podemos. En les darreres eleccions, les del 2023, finalment van concórrer totes les forces sota el paraigua de Sumar, cosa que va contribuir a revalidar el govern de coalició amb els socialistes de Pedro Sánchez. Ara, però, Díaz ha renunciat a repetir com a candidata i s'ha reobert el debat de la successió a contrarellotge per l'avançament electoral. Si bé han sonat aquests dies figures com Pablo Bustinduy o Mònica Garcia, tot apunta que Colau pren la capdavantera.
L'exalcaldessa de Barcelona ha afirmat sentir-se "honrada" que es pensi en ella com a figura "de consens" capaç de generar consens per unir les esquerres, incloent-hi Podem. "Jo estic disponible. M'agradaria ser útil, com m'ha gustat tota la meva vida", ha admès aquest dijous en l'entrevista televisiva. Tanmateix, ha insistit que això va condicionant a la unió de totes les formacions i que això és el que reclamen els electors: "Per a repetir experiències anteriors, jo no soc necessària", ha avisat. A més, ha afegit que arribar a una entesa no hauria de ser difícil perquè es tracta de partits que comparteixen bona part del programa polític.
Posteriorment, en una entrevista a la Cadena SER, Colau ha avisat Podem i les altres formacions d'esquerres reticents a sumar-se al Front Ampli que si decideixen anar pel seu compte, "la ciutadania no ho entendria i es penalitzaria molt". L'exalcaldessa barcelonina també ha plantejat que "hi ha espai per a totes a les llistes" i ha apuntat que el que és prioritari és garantir el reconeixement i la visibilitat de totes les formacions en aquesta aliança electoral. Per a Colau, "ara mateix s’han de centrar els esforços en què realment sigui un Front Ampli, que no sigui només una marca, que sigui ampli de veritat". I en aquest sentit, ha assegurat que són els partits implicats els que estan negociant les fórmules i el programa.
"Ser generós i estar disposat a fer coses diferents"
A més, Colau ha explicat que ha parlat amb figures rellevants de l'espai com Irene Montero o Mónica García per a intentar ser el pont que "faciliti" el consens, i ha afirmat que a la candidatura "hi hauria d’haver totes les cares, com més, millor". "Qui ara estigui en política institucional ha de ser generós i estar disposat a fer coses diferents de les quals s’han fet fins ara", ha afegit. Els Comuns van plantejar en un primer moment a Colau com a candidata i número u de la llista per Madrid —com és habitual per cap de cartell— i a Ernest Urtasun com a cap de llista per Barcelona. Más Madrid, però, ha avalat la candidatura de Colau, però vol tenir el lideratge de la llista madrilenya. Tot plegat queda dificultat per quin paper vol tenir Podem, que aspira a situar Irene Montero al capdavant del projecte.
Aquests dies havien sonat noms per liderar l'espai com el del ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, un perfil molt valorat que va participar en el primer Podemos i després Díaz va recuperar el 2023. Ell, però, s'ha descartat en diverses ocasions. També s'havia parlat en l'òrbita madrilenya de la ministra de Sanitat i dirigent de Más Madrid, Mònica Garcia, si bé finalment aquesta ha renunciat en favor de Colau, a canvi que ells encapçalin la llista per Madrid i Colau, com a candidata, ho sigui des de la de Barcelona. Alhora, des de Podemos, que no forma part del nucli que integra Front Ampli, pressionen per fer unes primàries entre totes les forces d'esquerres i volen situar Irene Montero com a candidata. Durant mesos, fins i tot es va especular amb la figura del cap de llista d'ERC, Gabriel Rufián, que va maniobrar juntament amb el madrileny Emilio Delgado per tractar d'aliar d'alguna manera les esquerres estatals i les sobiranistes per maximitzar les seves possibilitats davant l'auge dretà que auguren les enquestes. ERC, però, s'ha mostrat sempre reticent i ja ha situat Rufián novament com a candidat de la seva marca.