La portaveu i consellera de Presidència del Govern, Meritxell Budó, ha anunciat que s'inclourà la clàusula rebus sic stantibus al Codi Civil de Catalunya, la qual permetrà regular el canvi imprevisible de les circumstàncies en els contractes. A tall d'exemple, Budó ha citat el moment de fer front al lloguer d'un local que les restriccions per la Covid-19 no permeten que obri. El Govern considera vital aquesta modificació, ja que “resulta evident que la situació actual obliga a donar respostes adequades als problemes contractuals derivats de crisis econòmiques com les que es pateixen", afirma Budó.

Què diu la clàusula?

Budó ha definit el concepte, però cal concretar-lo: “Aquesta norma apel·la a la renovació del contracte per les parts, d’acord amb el principi de conservació dels contractes. Si la renegociació és rebutjada per una de les parts o fracassa, la part afectada per la crisi pot acudir al jutge". D'entrada es té en compte la causa de força major, com ara una pandèmia, però sobretot és aplicable si es reuneixen dues característiques: la situació és imprevisible i inesperada i, per tant, s'han de modificar els contractes inicials i modular els incompliments derivats de circumstàncies sobrevingudes.

Tal com detalla el jurista de la UPF i l'Institut Ostrom Guillem València, "la rebus només s'aplica al contracte, no al conveni o a l'estatut dels treballadors". Això pel que fa a les relacions laborals, partint de la base que el codi civil s'aplica subsidiàriament a les relacions laborals. València ho especifica: "Es pot fer servir per modificar a favor de l'empresa tot el que digui el contracte que no depengui del conveni col·lectiu". 

La interpretació d'aquesta clàusula és variada, però cal conèixer els seus límits. El jurista València avisa: "No tinc clar que per protegir els 'dèbils' sigui útil una rebus indiscriminada. Al final és més probable que si ets 'el petit', et trobis a la banda del que necessita el contracte, que no pas del que vol anul·lar-lo". En definitiva, el Govern considera que si ho demana, pot permetre una interpretació més flexible que la que actualment fan els jutges. Aquesta interpretació "pot ser perillosa perquè el fonament de qualsevol estat de dret és el compliment de les obligacions", avisa València. Així doncs, la clàusula és extraordinària: no ha de servir per anul·lar contractes indiscriminadament durant crisis econòmiques, sinó per adaptar-los i garantir-ne la supervivència creant marcs de negociació entre parts per garantir, quan sigui possible, el compliment del que s'ha pactat.

Codi català i espanyol

La clàusula rebus sic stantibus ja existeix a Catalunya per construcció jurisprudencial des de fa 80 anys. Tot i que inicialment el seu ús era restringit, des del 2014 el Suprem n'admet l'aplicació en contextos de crisi econòmica. El Tribunal Suprem ja va dictar el caràcter de la seva interpretació i en línies generals s'ha de demostrar que no hi ha culpa de l'afectat per la pandèmia de coronavirus, no era un risc previsible, la incidència dels efectes del virus és rellevant i greu, es manifesta la impossibilitat de complir el contracte d'acord amb el pactat i el principi de bona fe determina que l'afectat pel virus va actuar de bona fe i no va col·laborar en la impossibilitat de complir d'acord amb el pactat.

Revisant els darrers exemples, n'hi ha un que ens ajuda a entendre-ho: el del grup Celsa. El passat mes de maig, aquest fabricant de productes va demanar evitar l'impagament immediat del seu deute per impedir que els creditors executessin les garanties. La companyia de la família Rubiralta va sol·licitar al jutge mesures cautelars després de constatar l'impacte del coronavirus en la seva activitat. Celsa va al·legar causa de força major i va demanar l'aplicació de la clàusula rebus sic stantibus, que un jutge li va aplicar sense ni escoltar, directament, els creditors.

El jurista i diputat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas celebra la notícia, i explica el desenllaç de la sol·licitud si no s'arriba a un acord. Un cas similar al de Celsa: "Si les parts no aconsegueixen renegociar els termes del contracte, el jutge podrà resoldre'l o acordar un compliment mínim que resulti raonable ateses les circumstàncies".