Brussel·les ha obert aquest dimecres un procediment d'infracció contra Espanya per no transposar correctament la legislació sobre euroordres. La Comissió Europea veu discriminatori que les condicions d'entrega per als ciutadans de l'Estat siguin "més estrictes" que per als ciutadans de la resta de la UE.
"Això és contrari a la regulació sobre euroordres", ha dit avui el portaveu de Justícia de la Comissió Europea, Christian Wigand. Espanya té dos mesos per respondre a Brussel·les i clarificar les mesures per complir la legislació europea.
En última instància, la CE pot acabar portant a Espanya als tribunals si no es fan els canvis pertinents.
Imatge: Comissió Europea
"L’ordre europea de detenció preveu procediments de rendició judicial transfronterers simplificats: si un jutge o magistrat de qualsevol estat membre emet una ordre d’arrest i detenció d’un sospitós que ha comès un delicte greu, aquesta ordre és vàlida a tot el territori de la UE. Per garantir el correcte funcionament de l’ordre de detenció europea, és fonamental que tots els estats membres incorporin plenament i correctament totes les disposicions de la decisió marc a la seva legislació nacional", apunta l'escrit, tot destacant que Espanya no ho fa.
Procés d'infracció contra Alemanya
D'altra banda, també aquest dimecres, la CE ha obert un procés d'infracció contra Alemanya perquè el seu Tribunal Constitucional va desobeir una sentència de la justícia europea que avalava la compra de deute públic del Banc Central Europeu (BCE). En una sentència al maig del 2020, el Constitucional alemany va declarar que les compres de deute públic que el BCE va iniciar el 2015 eren parcialment inconstitucionals malgrat que hi havia una sentència prèvia del Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que les avalava. És per aquest motiu que l'executiu comunitari inicia l'expedient sancionador contra Alemanya per "violar el principi de primacia del dret de la Unió".
"La Comissió considera que la sentència del Tribunal Constitucional d'Alemanya constitueix un precedent greu, tant per a futures pràctiques del mateix tribunal com per als tribunals suprems i constitucionals d'altres estats", apunta l'executiu europeu.
Malgrat que en una sentència del 2018 el TJUE va declarar que les compres de deute públic iniciades pel BCE el 2015 no vulneraven el dret comunitari i no excedien el mandat de la institució monetària, el Tribunal Constitucional alemany va desobeir aquesta decisió i va sentenciar l'any passat que les compres eren desproporcionades i anaven més enllà del mandat del BCE.
Imatge principal: Comissió Europea / Pixabay