Un informe del CESID datat del 10 de febrer del 1981 que figura entre els documents fets públics aquest dimecres identificava les amenaces interiors a les quals havia de fer front l'Estat espanyol. N'assenyala tres, que descriu com: l'amenaça revolucionària, el separatisme i la involució. En el cas del separatisme, puntualitza que a mitjà termini només a 'Vascongades', en referència al País Basc, i a Catalunya es podrien originar "actituds susceptibles de provocar una decisió del govern en relació amb algun tipus d'intervenció de les Forces Armades, més o menys prolongades i amb finalitats diferents, segons les circumstàncies".
Descriu cinc raons que, segons l'informe, justificarien una intervenció de les Forces Armades per donar resposta a moviments independentistes: una "actitud insurgent de masses populars numèricament importants"; una "actitud de desobediència civil prou generalitzada"; un acte de "declaració unilateral d'independència o actitud semblant a nivell local"; un salt qualitatiu o quantitatiu en l'activitat terrorista que donés pas a la "guerrilla" o la combinació de diferents d'aquestes hipòtesis.
Intervenció de les Forces Armades
Segons el text, les més probables d'aquestes hipòtesis serien la desobediència civil o la DUI i assegura que "es podria donar en qualsevol moment a nivell d'ajuntament" i puntualitza que la seva importància seria determinada per l'entitat numèrica dels qui s'hi afegissin i la diversificació dels focus conflictius o no, encara que fossin de petit nombre d'habitants. "Qualsevol d'aquests casos pot suposar un desbordament de les Forces de Seguretat de l'Estat o aconsellar una intervenció de les Forces Armades de caràcter dissuasiu, de col·laboració o de participació directa".
L'informe deixa clar que "les províncies basques" concentren "l'àrea geogràfica on les tendències separatistes són més acusades i on les opcions que les sustenten tenen més suport a les urnes" i recorda el suport del qual gaudien Herri Batasuna i Euskadiko Ezkerra, a banda dels sectors de "l'extrema esquerra revolucionària", com el Moviment Comunista, que feien costat a les seves consignes. "L'important és subratllar que al voltant d'un quart de milió d'habitants de les províncies basques han votat opcions separatistes revolucionàries", rebla, a banda de recordar que també dins del PNB hi havia sectors independentistes, tot i que difícilment quantificables.
Catalunya
Pel que fa a Catalunya, explica que "el problema del separatisme violent no assoleix una gravetat preocupant de moment" i que els grups que propugnaven la violència o la lluita armada per aconseguir la independència tenien molt poca militància. Repassa, en aquest sentit, els resultats electorals per argumentar l'escàs suport aconseguit per les "forces polítiques d'ideologia separatista revolucionària", entre les quals assenyala el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), que només va obtenir 13.944 vots als comicis catalans, un 0,3%; mentre que "opcions il·legals", com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), no tenien "gens" de suport.
L'informe, però, destaca el paper assumit pel nacionalisme català a les institucions. "Pot afirmar-se, per tant, que actualment la conflictivitat que pot originar el separatisme a Catalunya hauria de materialitzar-se en el camp de les actituds, sobretot quan des del nacionalisme català no revolucionari i des de les mateixes institucions autonòmiques consentits per elles es van produint fets que poguessin enfosquir les relacions entre l'Estat i la Comunitat Autònoma", assegura.
L'informe també analitza la situació de l'independentisme a Galícia, les Canàries, Andalusia i el País Valencià. En el cas valencià, valora que les tendències separatistes són molt minoritàries i es canalitzen cap a la "integració de la regió en una entitat independent sota la denominació de PAÏSOS CATALANS i que els representants més actius d'aquesta tendència militaven al PSAN i PSPV. "Tampoc el separatisme violent constitueix un problema en aquesta regió", sentencia.
Involució
En el cas del risc d'involució, s'associa en aquest informe a l'existència de condicions que propiciïn aquesta mena de moviments. De nou s'hi assenyalen com a "inductores de primera magnitud" accions o esdeveniment que puguin significar risc per a la "unitat nacional". El terrorisme d'ETA apareix com a possible factor desencadenant en una primera hipòtesi. La segona hipòtesi que analitza l'informe assenyala la possibilitat que "esdeveniments o decisions vinculades al separatisme" o alguna acció terrorista traumàtica portessin les Forces Armades a "pressió o amenaça sense exercici de violència sobre el poder polític". En aquest escenari, però, no es descartava arribar a una situació greu que portés a una crisi profunda que desemboqués en una nova Constitució de tipus presidencialistes en absència de la Corona, després d'un breu període en què l'exercit assumís el poder. La tercera hipòtesi d'involució es basaria en una crisi econòmica amb desordres socials.
El document conclou que l'amenaça interior més greu que havia de fer front l'Estat espanyol era el risc que representava el terrorisme, en forma d'intensificació o radicalització de la seva acció, i, en segon lloc, la hipòtesi de brots —més o menys generalitzats— de desobediència civil separatista, possiblement acompanyats d'accions o declaracions "oficials" a nivell local, que es podria complementar amb una intensificació de l'activitat terrorista en forma de guerrilles. En tercer lloc, assenyalava "hipòtesis d'accions involutives", bé mitjançant maniobres polítiques extraconstitucionals amb suport militar o per accions armades d'entitat limitada. Tretze dies més tard, es va produir el cop d'estat.