Tensió i espurnes a l’Assemblea de Madrid. Ha sigut quan Más Madrid estava presentat una iniciativa per portar al Congrés dels Diputats una reforma de la Llei del Poder Judicial perquè els jutges hagin de declarar els seus béns i activitats cada any. “El principal problema que té institucionalment Espanya ara mateix és el segrest que té la dreta sobre el poder judicial i l’assetjament al qual està sotmès el govern espanyol per part d’alguns jutges”, ha denunciat el diputat Hugo Martínez Abarca. Tot seguit, ha rebut la reprimenda del president del parlament madrileny, Enrique Ossorio. L’ha cridat a la qüestió i ell ha continuat parlant en “nom de la independència dels diputats”. “El nom que li va posar Aznar a això que està passant és ‘El que pugui fer que faci’ i Ayuso ho ha decorat explicant-nos que ‘Alguns jutges i periodistes estan donant el millor de si mateixos’. És a dir, estan assetjant el govern democràtic”, ha insistit. I, després del tercer avís, el president li ha retirat la paraula: “En aquest parlament no es criticarà el poder judicial”, ha justificat. “[Francina] Armengol, [presidenta del Congrés], ho permet, aquí no es permet”, ha afegit.
Això ha indignat la bancada de Más Madrid (el principal partit de l’oposició), que ha respost amb crits de “llibertat” des dels escons, i ha originat una discussió entre Ossorio i la líder de Más Madrid, Manuela Bergerot, que li ha retret la seva “censura” i que hi hagi “creuat una línia [vermella]” i li ha recordat que “ni la doctrina del Tribunal Constitucional ni el Reglament de l’Assemblea permeten” fer el que ell ha fet. Finalment, els diputats de Más Madrid han abandonat l’hemicicle. “En aquest parlament no es criticarà la justícia, ningú no ho farà”, ha reiterat Enrique Ossorio. I ha reblat la seva justificació: “Sento que no els agradi l’actuació de la justícia i que sigui independent. Aquí no es parlarà malament de la justícia. Hi ha separació de poders, som el legislatiu i no tenim dret a criticar a la justícia i aquí no es farà”.
Posteriorment, en una roda de premsa, Manuela Bergerot ha denunciat que Enrique Ossorio havia aplicat “criteris polítics per dir als madrilenys de què es pot parlar”. “És el parlament que més censura a Espanya de tota la democràcia. Defensàvem el poder judicial de la corrupció. Enrique Osorio ha utilitzat criteris polítics per afirmar que no hi ha divisió de poders. És intolerable i un atac contra la democràcia”, ha lamentat. Per la seva banda, la portaveu del PSOE a l’Assemblea de Madrid, Mar Espinar, també ha carregat contra l’actitud d’Ossorio: “S’està perdent a marxes forçades la qualitat democràtica de l’Assemblea. No poden retorçar el reglament així”.
“Qui digui que els jutges són uns éssers de llum que mai no seran corruptes, menteix”
Concretament, la proposició de llei impulsada per Más Madrid volia reformar la Llei del Poder Judicial amb l’objectiu que els jutges i magistrats hagin de declarar els seus béns i les seves activitats cada any, incloent-hi tots els béns immobles, vehicles, accions, participacions en societats, dipòsits bancaris, deutes i qualsevol altre dret patrimonial a Espanya o a l’estranger que tinguin. La proposta planteja que hagin de presentar aquestes declaracions en un termini màxim d’un mes des que prenen possessió i que les actualitzin anualment i si cessen en les seves funcions. A més dels béns patrimonials, també haurien d’informar de qualsevol activitat professional que “pogués generar ingressos o contraprestacions”, així com la seva participació en societats, associacions o fundacions.
Durant el debat, abans que se li retirés la paraula, Hugo Martínez Abarca ha defensat la seva iniciativa com una “mesura de transparència, de lluita contra la corrupció i per protegir la independència del poder judicial”, ja que els “conflictes d’interessos fan que hi hagi una dependència d’uns interessos econòmics en comptes de la mera aplicació de la llei i dels principis judicials”. “Aquells que defensem un poder judicial net i transparent estem molt a favor de posar mesures per assenyalar i aïllar i separar del seu càrrec aquells jutges que són corruptes i la declaració de béns i activitats és un instrument per a això”, ha defensat.
“Qui digui que tots els jutges són uns de corruptes, menteix i fa un favor als jutges corruptes. Però qui digui que els jutges són uns éssers de llum que, per haver aprovat una oposició, mai no seran corruptes, també menteix. I el que està fent és tapar les pomes negres i podrides que hi hagi a la judicatura”, ha verbalitzat. I ha esmentat el cas del jutge Salvador Alba, condemnat a sis anys i mig de presó i a divuit d’inhabilitació per conspirar contra la jutgessa Victoria Rosell quan era diputada de Podemos.
Per subratllar la necessitat de la llei, Hugo Martínez Abarca ha posat un exemple: “Imaginem que algú posa una demanda contra el banc X perquè les clàusules de les hipoteques que posa als seus clients són abusives. I aquesta demanda li cau a una jutgessa que té, legítimament perquè amb els seus estalvis fa el que vulgui, un milió d’euros en accions del banc X. Segons la Llei del Poder Judicial, hauria d’abstenir-se o ser recusada per tenir interessos directes o indirectes en la causa. Si no s’absté, l’advocat de la demanda pot presentar una recusació [només] si sap que té un milió d’euros en accions del Banc X”. I això és el que Más Madrid volia corregir amb aquesta llei.