La desproporcionada repressió policial del referèndum de l’1 d’octubre “és un regal per al moviment independentista” català, perquè li permet començar a superar la preferència per l’statu quo internacional, que dona prioritat al principi d’integritat territorial dels estats, és a dir, a mantenir les fronteres i a la no-intervenció en els afers interns d'altres estats.

Aquest és el principi més important de les relacions internacionals i suposa, per a moviments com l’independentisme català, una tanca difícil de saltar perquè el consens internacional entén que no fa sentit separar-se d’una democràcia, que, en principi, ofereix prou instruments per a millorar la posició d’una minoria sense necessitat de separar-se.

L’error de la repressió

Ara bé, si un Estat democràtic reprimeix violentament els votants d’una minoria o incompleix sistemàticament els acords als quals s’arriba amb aquella minoria per mantenir el principi d’integritat territorial, deteriora l’altre principi principal que és el d’autodeterminació —consagrat al capítol primer de la Carta de les Nacions Unides— i el dret a una representació justa i adequada en el govern de l’Estat. Aquesta “defensa excessiva” de la integritat territorial pot inclinar als poders establerts (ONU, UE, altres estats) a defensar l’autodeterminació de la minoria.

Aquest raonament és el que normalment invoquen els secessionistes per construir una causa justa de separació, que es justificaria en la violència estatal contra una minoria nacional per negar-li representació adequada o en l’incompliment sistemàtic per l’Estat dels acords als quals s’arriba amb aquella minoria.

Aquesta és la tesi que R. Joseph Huddleston, filòsof, politòleg i doctorand en relacions internacionals per la Universitat del Sud de Califòrnia (USC), exposa a la revista Foreign Affairs, una mena de Nature de les relacions internacionals, lectura fixa a nombroses cancelleries i ambaixades.

Legitimitat catalana

A “La defectuosa resposta d’Espanya al referèndum català”, Huddleston explica que “la reacció de Madrid, a més, ha donat més legitimitat a les reclamacions catalanes, sovint menystingudes, que qualsevol campanya en xarxes socials o el mateix resultat del referèndum. També ha aconseguit que el món vegi quelcom al que no prestava gaire atenció”.

L’expert nord-americà no és dels que tenen pressa, però. “És gairebé segur que cap Estat reconeixeria una Catalunya independent ara mateix”. Però la seva recerca mostra que hi “moltes altres maneres en què altres estats poden donar suport als moviments separatistes: presentar resolucions a les Nacions Unides o a la UE, proposar sancions, finançar el seu exèrcit, suspendre les relacions diplomàtiques amb l’Estat afectat o establir contactes diplomàtics amb les regions separades”.

Aquestes actuacions solen produir-se durant brots de violència, entre els que “la supressió de la democràcia, és un delicte particularment flagrant”, afegeix.

Reconeixement unilateral

Els “actes menors” de reconeixement o suport “contribueixen a legitimar els moviments secessionistes i n’ajuden a desenvolupar la capacitat administrativa i militar”, cosa que afavoreix la seva candidatura a ser reconeguts com a Estat fins que, com en el cas kurd, “el referèndum aconsegueix temptar a un o dos estats a considerar un reconeixement unilateral del nou Estat”.

Huddleston pensa que si Espanya continua sobre-reaccionant, “altres països començaran a expressar la seva preocupació per la situació de Catalunya i els representants oficials d'alguns (especialment ex colònies) començaran a parlar de les reclamacions catalanes”. Fins i tot, afegeix, “poden arribar a demanar votacions en organismes internacionals com ara l'ONU o la UE”.

Si la violència continua, “els catalans poden organitzar-se per establir vincles diplomàtics amb altres països, i aquests governs podrien estar-hi oberts. Separar un territori d’un altre és un procés lent i exigent”, explica, i sovint no arriba a adquirir sobirania internacional. “No obstant, la violència i la supressió de la pròpia expressió són alguns dels catalitzadors més útils per a fer avançar aquest procés”.

Recomanacions a Espanya

Huddleston té algunes recomanacions per al govern espanyol, si vol restablir el control del territori i la seva legitimitat a Catalunya. “Un esforç de bona fe per avançar cap a un sistema federal pot ser una manera de rebaixar la pressió; revertir la decisió judicial incendiària del 2010 que retalla poders a l’autonomia catalana (sobre la llengua, el sistema judicial i altres drets)”.

A Madrid, conclou, “no li cal suspendre l'autonomia catalana, tret que vulgui un enfrontament continu, que només seria un retorn al passat dictatorial d'Espanya”. Li cal prendre mesures deliberades per demostrar que els catalans són respectats pel govern com els espanyols, i que els seus interessos són ben rebuts a Madrid. Si no, els catalans tindran més èxit quan cerquin suport a d’altres països, que cada vegada els veuran amb més simpatia”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat