Aquest dilluns arrenca el nou curs polític. Després de passar les seves vacances a l’illa canària de Lanzarote, d’haver-hi mantingut trobades —Salvador Illa formava part de la llista de convidats—, i d’haver visitat algunes zones afectades per incendis forestals, Pedro Sánchez torna definitivament a Madrid per encarar els pròxims mesos des del palau de la Moncloa. Ho fa, però, en números vermells; amb un munt de compromisos pendents de complir amb els seus socis d’investidura que agreugen la seva asfíxia parlamentària; a banda d’un setge judicial cada cop més agònic per presumptes trames de corrupció, tant pel cas Cerdán com per aquells que afecten el seu entorn familiar. Pel que fa a l’independentisme, el govern espanyol ha d’aconseguir d’una vegada per totes convèncer la resta d’estats europeus perquè facin oficial el català a la UE. L’altre gran compromís pendent de complir amb Junts és la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. I pel que fa als pactes amb Esquerra Republicana, cal prémer l’accelerador en la carpeta del finançament singular per a Catalunya.
Sánchez haurà de complir amb aquests compromisos volent tirar endavant, entre d'altres, tres importants normes. Després d’haver renunciat als pressupostos generals del 2024 i d’haver tirat també la tovallola amb els del 2025, ara el president del govern espanyol assegura que amb els del 2026 sí que ve la vençuda. L’aritmètica parlamentària és, no obstant això, la mateixa. Amb aquest fragmentadíssim Congrés dels Diputats, el cap de l’executiu també pretén tirar endavant una de les seves grans lleis de la legislatura, que porta el segell de Yolanda Díaz: la reforma per reduir la jornada laboral. Els números no donen, de totes maneres, perquè Junts per Catalunya —igual que PP i Vox— ha registrat una esmena a la totalitat, motiu pel qual ara la iniciativa es troba encallada. I Sánchez també vol la llum verda a la reforma de les carreres judicial i fiscal que impulsa el ministre Félix Bolaños. El seu últim anunci, aprofitant la crisi d’incendis d’aquest estiu, ha estat anunciar la seva voluntat d’aprovar un pacte d’estat contra el canvi climàtic. Necessitarà els socis d’investidura, perquè el PP ja se n’ha desmarcat.
Català a Europa i delegació d’immigració
Precisament amb Junts per Catalunya Pedro Sánchez té encara molts deures pendents de complir. A canvi del nomenament de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, socialistes i independentistes van pactar oficialitzar la llengua catalana a la Unió Europea; també la basca i la gallega. L’escull continua sent la no-unanimitat dels 27 estats membre, malgrat els esforços diplomàtics del ministre de l’Exterior, José Manuel Albares, que topen fonamentalment amb aquells estats governats per la mateixa família política que el PP. L’avís de Carles Puigdemont d’aquesta setmana ha sigut clar: “Vam decidir que no faríem un acord per l’estabilitat de la legislatura; a la tardor potser passaran coses que no han passat fins ara; nosaltres ja hem donat prou temps”.
I l’altra llei pactada amb Junts que ha quedat encallada és la de la delegació de les competències en immigració a la Generalitat. El principal obstacle és Podemos, que ha decidit oposar-se a la iniciativa amb tota mena d’arguments catalanòfobs. Un dels últims va arribar per part de la líder del partit, Ione Belarra, que va assegurar que entregar aquestes competències al Govern implicaria que els Mossos d’Esquadra farien “batudes racistes”. Els morats, per la seva banda, volen que el Congrés aprovi la Iniciativa Legislativa Popular que ha de regular mig milió d’immigrants a l’Estat. Fonts d’aquest partit han expressat a ElNacional.cat la seva predisposició a parlar d’intercanvis amb Junts, cosa que els independentistes de moment s’hi oposen.
Finançament singular i condonació del deute
Per altra banda, el govern espanyol també haurà d’abordar la carpeta del finançament singular per a Catalunya, que aquest estiu ha topat amb una important pedra en el camí. Malgrat que PSC i ERC havien pactat —a canvi de la investidura de Salvador Illa com a president— que la Generalitat desenvolupés l’Agència Tributària de Catalunya per començar a recaptar i gestionar l’IRPF a partir de 2026, el Govern ha allunyat ara aquesta fita fins al 2028. Els republicans no van fer massa sang del Pla Director presentat per la Conselleria d'Economia, mentre confien presentar el setembre una proposició al Congrés dels Diputats per modificar la LOFCA i dues altres lleis. Aquesta setmana el líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, va advertir Pedro Sánchez i Salvador Illa que el seu partit no aprovarà els pressupostos espanyols ni catalans sense un finançament singular per a Catalunya.
I per tal d’animar Pedro Sánchez a espavilar-se, també l’ha avisat que la condonació del deute autonòmic a Catalunya de 17.104 milions d'euros és un compromís assolit el novembre del 2023 i, per tant, no serà cap moneda de canvi per aprovar els pressupostos generals de l’Estat del 2026. També aquesta mateixa setmana, Esquerra Republicana informava que el govern espanyol aprovarà a principis de setembre la condonació del deute del FLA amb l’objectiu que a finals d’any el Congrés dels Diputats hi doni llum verda. Fonts del Ministeri d’Hisenda admeten a ElNacional.cat la urgència d’haver de complir amb aquest compromís en l’arrencada d’aquest nou curs polític. Cal recordar, també, que María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern de Sánchez, candidata del PSOE a les pròximes eleccions andaluses i la diana de bona part de les crítiques d'ERC pels endarreriments en el nou model de finançament, va especificar que la condonació s'estendria a totes les autonomies, per un total de 83.252 milions d’euros.