La batalla final al Partit Popular per guanyar-se el vot dels compromissaris i imposar-se com a nou líder de la formació comença a insinuar l'extenuació del setge contra l'independentisme. L'exvicesecretari de comunicació, Pablo Casado, ha advocat aquest dimarts en un acte a Madrid per la reforma del codi penal per castigar la convocatòria de referèndums, així com el delicte de sedició impròpia ―és a dir, aquell que passa per una declaració d'independència sense violència―, que es van despenalitzar amb el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

"Amb aquests dos delictes es va evitar el pla Ibarretxe i hauríem evitat el procés de Puigdemont", ha dit Casado, qui ha lamentat que les eines de l'Estat fossin "reactives" i només en resposta a posterior a actes de l'independentisme, com el 9-N o l'1-O. La sedició impròpia, de fet, es va despenalitzar l'any 1995 i passava per les penes de 6 a 12 anys de presó pels qui "atemptessin contra la integritat de la nació espanyola o la independència de tot o part del territori sota una sola representació de la seva personalitat com a tal nació", exposava aquest article, que ja no existeix al nostre ordenament.

En aquest sentit, l'aspirant a president del PP ha lamentat en tot moment el diàleg del president espanyol, Pedro Sánchez, amb el de la Generalitat, Quim Torra. "Ja n'hi ha prou amb qui ha humiliat tots els espanyols, i a sobre diuen que no renuncien a l'autodeterminació, a més de fer comentaris racistes i supremacistes", ha afegit. "No podem fer cap concessió", ha insistit.

Preguntat si està a favor d'il·legalitzar els partits independentistes, ha recordat que quan era portaveu del PP, ja va dir que els partits democràtics "no haurien d'incloure en els seus Estatuts fins il·legals", cosa que, segons ha dit, va justificar amb la Constitució francesa, alemanya i portuguesa. El fet és que Casado ja havia dit a l'octubre del 2017 que "a títol personal" no descartava aquesta modificació en la llei electoral, però el coordinador general Fernando Martínez-Maíllo va considerar que no era la "posició oficial".