"Convergència ens roba", "el partit que ha trencat Catalunya en dos", "finançar el nacionalisme"... La premsa estatal ha aprofitat la condemna a Fèlix Millet i Jordi Montull per vincular directament un cas de corrupció amb el procés català i fer creure als seus lectors que tot el procés gira entorn del cas Palau i que, de fet, és simplement una tapadora.

És el cas de La Razón, que ocupa pràcticament tota la seva portada amb notícies vinculades amb Catalunya, i que no té cap problema a deixar anar que aquesta "sentència històrica situa el nacionalisme català davant del mirall de la seva pròpia supèrbia".

Al seu editorial, titulat "No era un oasi, era una claveguera", ignoren tots els casos de corrupció vinculats amb el PP, i asseguren que "després del PSOE, que va haver d'afrontar el retret penal pel cas Filesa, CDC s'ha convertit en la segona formació política espanyola condemnada com a tal pel cobrament de milionàries comissions il·legals en la història de la nostra democràcia recent".

Lamentant-se —visiblement— que la sentència es limiti en el camp polític només a Daniel Osàcar, demanen que hi hagi responsabilitats dins del PDeCAT i posen en relleu que "es fa molt difícil desvincular del descobriment del cas Palau, que es va convertir en l'emblema de la corrupció del nacionalisme català, la reconversió de Convergència [...] cap al separatisme".

Justament per això vinculen el gir de Convergència cap a l'independentisme amb aquest cas de corrupció i asseguren que es tracta d'"una fugida cap endavant dels seus dirigents, els mateixos que pretenien continuar al capdavant de les destinacions de Catalunya, però que només han aconseguit empobrir-la i portar la divisió i l'angoixa als seus ciutadans". I el pitjor: els de Francisco Marhuenda afegeixen: "Els mateixos que estan instats per la justícia per respondre, com han fet Fèlix Millet i Jordi Montull, dels seus actes."

Patriotes de l'estelada

Obrint a tota portada amb una foto de Millet a la ja seva habitual cadira de rodes i sota el títol "Els pagaments sota mà sepulten el partit que ha trencat Catalunya en dos", l'ABC conclou que "Convergència va saquejar els catalans", però, com l'altre diari citat, subratlla que tot aquest "saqueig" s'ha fet "sota la coartada emocional de l'independentisme" per a, així, "delinquir sense miraments".

És precisament en aquest punt que es lamenten, ara sí, del funcionament de la justícia en aquesta qüestió perquè consideren que dels 12 acusats, "només" 4 vagin a la presó. De fet, com la resta dels quatre grans diaris espanyols, insisteixen a subratllar i deixar clar que l'expresident Artur Mas era llavors el número dos del partit.

El Mundo, en la mateixa línia, obre la portada destacant que aquest és l'"entramat delicitiu que finançava el nacionalisme", mentre que a la seva editorial bategen la sentència del cas Palau com "L'espoli dels patriotes de l'estelada".

Oblidant-se, com la resta, dels escàndols de corrupció que esquitxen el partit que governa a Espanya, hi posen especial èmfasi a assenyalar que "ni el mar d'estelades ni les trapelleries antidemocràtiques del separatisme català no poden tapar ja la fètida olor de les seves vergonyes".

I és aquí on torna a entrar en joc la figura de Mas, de qui asseguren que "ha deixat una Catalunya dividida" per la seva "incompetència i sectarisme" i li atribueixen haver deixat el seu partit "reduït a la runa d'un expresident escapat".

Per la seva banda, El País, que bateja el seu editorial amb una sola paraula, "Culpables", també personifica tot el cas a la figura de Mas i posa a sobre de la taula que "el PDeCAT i Mas no enganyen ningú en desvincular-se de la condemna a CDC", mentre lamenten que el PDeCAT s'hagi "afanyat per desvincular-se de CDC", encara que volen deixar ben clar que "políticament no poden enganyar ningú".

Però aquest rotatiu va un pas més enllà i aprofita l'ocasió per carregar contra ERC i la CUP perquè consideren que "ja ho sabien" i que "van obviar tota exigència de neteja en nom de la causa independentista", mentre que posa els comuns pel mig per dir que "van jugar amb l'ambigüitat".

I és que, obviant (tots) els diferents casos de corrupció que esquitxen el PP, aprofiten per personificar el procés en el cas Palau i el dibuixen com una tapadora per "espoliar" durant deu anys fons públics a través de Convergència.