Així ha estat l'acte sobre l'exili de Puigdemont, Comín i Boye a Brussel·les

🟡 Puigdemont reivindica la confrontació a Europa i Boye avisa que "sense exili no hi hauria avui amnistia" 

✍🏻 Llegeix la crònica de Marta Lasalas

Tot el que han relatat aquest divendres a Brussel·les Puigdemont i Comín ho ha resumit amb una frase molt breu l'advocat Gonzalo Boye: "Sense exili, avui no hi hauria amnistia". 

🎥 Advocat @boye_g: “Sense exili, avui no hi hauria amnistia. L'amnistia es guanya a partir que l'exili és un èxit jurídic. No podíem haver arribat fins aquest moment si no haguéssim tingut la confiança de fer passes davant coses que ningú entenia.” pic.twitter.com/Z4gKbXZM78

— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) May 31, 2024

"L'exili tenia una finalitat política que era derrotar l'estat espanyol en la seva voluntat d'acabar amb el moviment independentista a través de la repressió", ha reivindicat Comín en l'acte d'aquesta tarda.

🎥 Candidat @toni_comin: “L'exili tenia una finalitat política que era derrotar l'estat espanyol en la seva voluntat d'acabar amb el moviment independentista per mitjà de la repressió.” pic.twitter.com/3usZPh9QeX

— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) May 31, 2024

Boye ha augurat que la batalla judicial a les instàncies europees en relació amb el procés independentista encara s'allargarà després de l'aprovació de l'amnistia, i ha assegurat que "segur que hi haurà moments molt divertits". "Quan el TJUE vegi que els fiscals del Tribunal Suprem diuen que l'amnistia no s'ajusta al dret de la UE, i alhora, els advocats de l'Estat espanyol digui que s'ajusta perfectament al dret comunitari pensaran que el país s'ha tornat esquizofrènic", ha assenyalat, i ha afegit, "la veritat és que sí". 

En la intervenció a Brussel·les, l'advocat Gonzalo Boye ha criticat amb duresa els fiscals del Tribunal Suprem que ahir, abans que l'amnistia fos aprovada de forma definitiva, es van reunir per escriure un informe per portar la norma al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Els fiscals argumenten en el document que la llei "planteja diversos problemes de contradicció amb el dret de la Unió", que "no respecta la separació de poders i no es recull en la constitució" i que "afecta els interessos financers de la UE en el marc general de la lluita contra la corrupció". 

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’ha reunit aquest divendres a Madrid  amb el fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Jesús Alonso Cristóbal, i el del Tribunal de Comptes, i després amb el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, i els caps de les 4 fiscalies provincials i de les 6 fiscalies d’àrea catalanes per "coordinar la unitat d'actuació" dels integrants del Ministeri Fiscal en l’aplicació de la llei d’amnistia del procés, aprovada pel Congrés dels Diputats aquest dijous i pendent que es publiqui en el BOE. Els fiscals de Catalunya no han presentat cap proposta concreta ni escrit contra l’amnistia i s’espera que hi hagi un acord pacífic en el posicionament oficial de la Fiscalia al territori català. A la reunió s'ha establert un canal de coordinació per a quan comencin a haver-hi casos a amnistiar, i la consigna ha estat: esperar que jutges i tribunals s'hi pronunciïn, segons fonts properes al Ministeri Fiscal.

Comín ha advertit aquest divendres al PSC que, per coherència i si vol que prosperi l'acord signat a Brussel·les que va obrir al PSOE les portes de la Moncloa, ha de facilitar la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. "Per al PSOE és molt més intel·ligent actuar amb coherència amb l'acord de Brussel·les", ha assenyalat, i tot i que ha reconegut que això "no és una clàusula de l'acord", ha assenyalat que és una qüestió de "coherència". "Si el PSOE vol ser coherent amb la lletra i l'esperit de l'acord”, ha reblat.

Boye ha reiterat les seves crítiques al govern espanyol per no haver portat encara la llei d'amnistia al rei Felip VI perquè la sancioni, una maniobra que considera que s'explica pels efectes que pot tenir que la llei d'amnistia sigui publicada al BOE enmig de la campanya electoral. 

"Avui tenim moltes més ganes de continuar perquè veiem que això funciona, és costós, és lent, té costos personals i professionals, però funciona, i per tant és el camí que no deixarem de recórrer, per això necessitem la força de la gent perquè ens ajudi a continuar fent tot el que hem estat capaços de fer", ha reivindicat Puigdemont al final de la seva intervenció, un reclam a la ciutadania perquè voti Junts en les pròximes eleccions europees del 9 de juny. 

Boye ha explicat una anècdota, quan va reunir-se amb Puigdemont l'abril del 2018 per definir la possible estratègia judicial dels següents mesos. Ha relatat que després de presentar-li el seu pla, Puigdemont va preguntar: "Però això funcionarà?". Boye li va respondre que "sobre la pissarra" era així, però que calia "fer proves al laboratori", per veure si al final "la barreja explotava". Puigdemont va preguntar: "El laboratori soc jo?" Boye ho ha explicat com una forma d'agrair la confiança que el president a l'exili va mostrar en ell, i que considera que ha estat una peça clau per fer possible que l'estratègia tiri endavant tots aquests anys. 

Els tres participants han recordat les diferents victòries judicials aconseguides a l'exili, primer per fer front als intents de l'estat espanyol d'extradir Puigdemont i els consellers a l'exili, i després per guanyar el relat contra la posició de l'Estat. Han incidit en el fet que en tot moment, l'estratègia judicial ha anat lligada a l'estratègia política. 

Conclou l'acte del president a l'exili Carles Puigdemont, el candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, i l'advocat Gonzalo Boye a Brussel·les, en què han explicat com ha estat l'estratègia política i judicial de l'exili durant els últims sis anys i mig, just l'endemà d'haver aconseguit l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats. 

"Avui el perímetre en què l'Estat espanyol pot actuar contra dissidents polítics és molt més estret que no fa set anys. Li han dit això que fa de suspendre diputats electes és il·legal, això de detenir preventivament és il·legal...", explica Puigdemont. "El marc que hem aconseguit construir, blinda molt més qualsevol acció política d'aquesta batalla, per tant, és importantíssim que continuem treballant en aquest camí", destaca. 

"Aquesta estratègia de litigació ha de continuar, perquè això no s'ha acabat, ni s'acabarà. S'ha de reforçar", apunta Puigdemont. "En aquesta estratègia de fer servir el cas català per una causa general hem fet una aportació a la jurisprudència europea. Hem aportat un concepte, el de 'grups identificables objectivament' que minories que puguin sentir-se amenaçades pels seus Estats, invoquin per evitar la seva extradició", subratlla. 

"Aquell terreny inexplorat ens va ensenyar que l'actitud que havíem de tenir era aquella. De fet, el catalanisme ha après a litigar estratègicament. Aquest coneixement no el teníem, avui el tenim", assenyala Puigdemont. Explica que davant el front obert per l'Estat espanyol, ells van obrir "un nou front en el conflicte", el front europeu. "Aquest tenia algunes coses que aquell no té, té un terreny neutral, amb àrbitres independents i on podíem vincular els nostres casos particulars a causes generals, perquè aquest és el sentit dels tribunals europeus, i un terreny en el qual Espanya no tenia el control", explica.

"No teníem mapes, sabíem que si fèiem les coses bé en podíem sortir, però vam desbrossar el terreny, amb el risc que representava", reivindica el president a l'exili. 

"No vam venir a l'exili a buscar dreceres personals, veníem en representació d'un Govern i un Parlament que havien estat destituïts en la causa general de la defensa dels drets fonamentals del poble de Catalunya i dels ciutadans en general", recorda Puigdemont, i explica que van batejar l'estratègia com "confrontació intel·ligent". 

Comença la intervenció de Carles Puigdemont: "Avui és 31, doncs un dia 31 de fa sis anys i set mesos en aquest mateix indret començava aquesta estratègia de defensa, en aquesta mateixa sala, i avui som aquí per dir que és una estratègia d'èxit i és necessària".

"En tots aquests anys el que mai ha fallat ha estat la confiança dels meus defensats en què podíem fer el que estàvem dient, i la meva confiança que ells podien fer la seva part de la feina, i al final ha estat una suma de confiances", celebra Boye.

"La primera gran victòria va ser quan es van presentar davant la justícia belga per primera vegada perquè eren requerits per Espanya, i la justícia belga va determinar que si es presentaven voluntàriament a la comissaria no hi havia risc de fugida", assenyala Boye. 

"La veritat, president, crec que estem en el cicle intermedi d'un procés que és llarg. Ara ve la batalla postamnistia, on no deixarem de veure coses que ja hem vist", confessa Boye, que assenyala que "abans de la votació de la llei d'amnistia, un grup de fiscals va fer un document per veure si l'amnistia no és aplicable al delicte de malversació de cabals públics". 

"L'amnistia es guanya a partir que l'exili és un èxit jurídic. No podíem haver arribat fins aquest moment si no haguéssim tingut la confiança de fer passes davant coses que ningú entenia", diu Boye, que agraeix la confiança a Puigdemont.  

"He tingut l'oportunitat única a la història de viure de prop els moments més difícils a l'exili", apunta Boye, que es mostra "orgullós" d'haver format part de la batalla de Puigdemont, Comín i el conseller Lluís Puig. 

"Una cosa que ha estat clau en l'èxit és que no ens hem quedat indefensos", diu Boye, i explica: "Aquest no era el camí fàcil, el camí fàcil era un altre i si els defensats no haguessin estat disposats a resistor i persistir qualsevol estratègia estava destinada al fracàs perquè no l'hauríem pogut completar", apunta.  

"Sense exili avui no hi hauria amnistia", resumeix l'advocat Gonzalo Boye, que discrepa de l'opinió de Comín, i afirma que "l'estratègia jurídica es va establir en funció de l'estratègia política" que ja havia establert Junts. 

"En la banda política de les nostres victòries, la victòria final és l'amnistia, i també en aquesta ocasió el Gonzalo ha tingut un paper clau". "Les sentències que hem anat conquerint durant aquests han assentat les bases per a l'amnistia", reivindica Comín, que apunta que amb l'amnistia, "Espanya corregeix" uns fets perquè al darrere l'autoritat de la justícia Europea s'havia pronunciat en aquesta direcció. "Gràcies Gonzalo, amb tu va començar tot", conclou Comín. 

Comín apunta a un "segon bloc" en la batalla judicial, que té a veure amb "aconseguir arribar al Parlament Europeu i la immunitat". "La famosa sentència a Junqueras està redactada amb paràgrafs escrits per Gonzalo Boye", assenyala Comín, en referència a la sentència que els va permetre aconseguir la immunitat. 

Comín s'adreça a Gonzalo Boye en castellà, i l'advocat li demana "per què canvies l'idioma?" Comín assenyala que es van conèixer parlant en castellà, i que li ha quedat el costum. "Tu continua en el teu idioma i jo en el meu", li proposa Boye. 

"Són batalles liderades pel Gonzalo i el seu equip", assenyala Comín. "Hi ha una complementarietat entre l'estratègia judicial i política, sense les victòries judicials no hauríem pogut tirar endavant l'estratègia política de l'exili", subratlla. 

"Aquesta batalla per evitar l'extradició tenia unes conseqüències polítiques de primera magnitud, perquè no era només que nosaltres no fóssim extradits, sinó que els motius pels quals no érem extradits era que l'estat espanyol no respectava els nostres drets, i que, per tant, Espanya no era una democràcia plena". "Sempre vam dir que no eren victòries personals, sinó victòries col·lectives", reivindica Comín. 

"Va començar una llarga batalla judicial per evitar l'extradició, que va tenir moments molt èpics", recorda Comín, que apunta a les sentències de la justícia belga, italiana o alemanya contra les euroordres. 

"L'exili tenia una finalitat política que era derrotar l'estat espanyol en la seva voluntat d'acabar amb el moviment independentista a través de la repressió", diu Comín. "Si el Govern català va aparèixer per sorpresa a l'exili" l'octubre del 2017 "va ser gràcies al Gonzalo Boye", assegura el candidat de Junts al Parlament Europeu, que explica que l'advocat va elaborar un document per traçar l'estratègia judicial a seguir a partir d'aquell moment. 

Comín assenyala que el lema de campanya de Junts a les eleccions europees és "per seguir guanyant a Europa", perquè, assenyala, "volíem que fes referència al passat i al futur". "Els últims cinc anys han estat plens de victòries en el front judicial i polític", afirma. 

🔴 Comença l'acte de Puigdemont, Comín i Boye a Brussel·les per parlar de l'estratègia judicial de l'exili.

L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha denunciat que el govern espanyol no porti la llei d'amnistia al rei Felip VI perquè la sancioni l'abans possible, i que, en canvi, la deixi "en un calaix". "La llei no està a la Zarzuela perquè tenen por de l'empenta electoral del president Puigdemont, no volen veure's perjudicats en la campanya de les eleccions europees i en la constitució del Parlament", ha assegurat, criticant el que considera una maniobra per endarrerir l'entrada en vigor de l'amnistia. 

Toni Comín, per la seva banda, va qualificar l'amnistia com "una gran victòria de l'independentisme", i va anunciar que la seva intenció és tornar a Catalunya "entre el 25 de juny i el 25 d'agost", i fer-ho de forma conjunta amb el president Puigdemont i el conseller Puig.

L'acte se celebra l'endemà de l'aprovació definitiva de la llei d'amnistia, una jornada que el president Puigdemont va definir com a "històrica" en una declaració institucional des de la Casa de la República, a Waterloo. "L'estratègia de la mort civil a la qual ens volien condemnar ha estat combatuda i derrotada", va assenyalar, tot i que va apuntar que a l'Estat encara li queden "molts errors" per esmenar.

Bona tarda i benvinguts al seguiment de l'acte que celebren aquest divendres a Brussel·les el president a l'exili, Carles Puigdemont, el candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, i l'advocat Gonzalo Boye, on parlaran sobre l'estratègia judicial a l'exili. L'acte començarà a les 18 hores.