L'intent del Ministeri d'Educació francès de tombar la llei d'immersió en català i altres idiomes, a través del Tribunal Constitucional, ha degenerat en un veritable caos que ara posa en risc fins i tot la solidesa de la majoria del president Emmanuel Macron a l'Assemblea Nacional.
El ministre Jean-Michel Blanquer va optar per tramitar el recurs al Constitucional a partir de 60 diputats de La República en Marxa, el partit de Macron, però ara resulta que una dotzena d'ells no volen saber res de la iniciativa. "El malestar és tan gran que diversos càrrecs electes amenacen d'abandonar el partit. Aquests se senten enganyats sobre el contingut real del recurs o van creure erròniament que la iniciativa havia estat acordada per tot el grup", indica France 3.
La llista de signants del recurs ha transcendit només de forma oficiosa, i aquesta també ha estat una causa de les discussions, perquè La República en Marxa no la vol donar a conèixer de forma oficial. Activistes de les llengües minoritzades es van afanyar a escriure als signants de la llista oficiosa, reclamant una rectificació. Almenys quatre d'ells ja van dir aleshores que mai no havien manifestat la seva voluntat de signar el recurs, i a partir d'aquí la polèmica no ha parat de créixer.
"Llei Molac sobre les llengües regionals: aquest enviament al Consell Constitucional avergonyeix la majoria presidencial", titula France 3
El diputat occità Alain Péréa, dirigent del partit de Macron a l'Aude, ha denunciat que el que ha passat ha estat "una punyalada a l'esquena". "No hi va haver cap debat intern al grup", ha indicat. I ha insistit que està "realment enfadat amb aquesta disfunció del nostre grup, però també en relació amb el missatge que enviem als habitants dels territoris". En termes semblants s'ha expressat el diputat bretó Gaël Le Bohec, també de Macron, que ha assenyalat que hi ha hagut "sabotatge i manipulació". "Parlo de sabotatge perquè el recurs es va presentar poques hores abans que acabés la possibilitat de presentar una apel·lació, sense debatre-ho al nostre grup. També hi ha hagut manipulacions del ministre d'Educació amb certs diputats. Alguns ja lamenten la seva entrada en el recurs", indica.
El també diputat bretó Florian Bachelier, igualment macronista, s'ha declarat "enfadat" i recorda que el recurs el van impulsar principalment parlamentaris de París, "que neguen que França sigui rica en diversitat".
L'Assemblea francesa va aprovar el 8 d'abril la denominada llei de promoció de les llengües regionals, que introdueix per primer cop la immersió a l'escola pública. Podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), va ser aprovada en segona lectura per 247 vots a favor i 76 en contra i 19 abstencions. Va superar de llarg la majoria absoluta de 162 diputats, i també afavoreix els altres idiomes que es parlen en territori francès, com l'occità, el basc, el bretó o el cors.
La llei també reconeix la retolació bilingüe a tots nivells, i permet posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í".
L'argument de Morac per convèncer diputats de pràcticament tots els grups ha estat que les llengües regionals també són patrimoni de França i que ja no se'n pot garantir l'ús per tradició familiar, sinó que cal una actuació decidida des de l'escola. El punt que li va costar més tirar endavant va ser impulsar la idea de la immersió (amb el matís que només arribarà al 50% i que serà voluntària), que és un sistema d'èxit a la Catalunya sud, i també al Quebec amb el francès, a Flandes amb el neerlandès o a Israel amb l'hebreu. Però finalment va quedar aprovat.