El Jutjat del Contenciós-Administratiu número 7 de Madrid ha paralitzat com a mesura cautelar el canvi de nom del carrer del General Millán Astray que l'Ajuntament de Madrid ja havia acordat, com a conseqüència d'una petició d'una institució ultra i feixista que porta el nom del mateix general: Plataforma Millán Astray.
José Millan Astray va ser un militar espanyol, fundador de la Legió Espanyola i Precurador a les Corts franquistes. El 1936 es va adherir a l'exèrcit rebel del general Franco i va ser nomenat ràpidament director de Propaganda, Premsa i Ràdio. En acabar la Guerra Civil, Franco l'anomenà cap del Cuerpo de Mutilados de Guerra por la Patria, càrrec en el qual es va mantenir fins a la seva mort.
La interlocutòria disposa que el Consistori ha de paralitzar "tota actuació o tràmit tendent a canviar de denominació del carrer del General Millán Astray". El nom substitutiu és Mestra Justa Freire. No obstant, la corporació ja havia aprovat aquest canvi de denominació en la Junta de Govern Local de principis de maig en compliment de la Llei de Memòria Històrica.
Per la seva banda, la Plataforma Millán Astray ha assenyalat en el seu recurs que la modificació immediata de la llista de carrers podria ocasionar una "pertorbació greu" als interessos "de tercers", en al·lusió a la documentació i impresos comercials i publicitaris de "veïns i comerciants domiciliats al carrer".
Altres arguments són "la despesa que a les arques municipals es derivaria de la nova retolació", o la crítica de la plataforma recurrent a no haver tingut accés "a l'expedient i a la possibilitat de formular al·legacions".
"Un homenatge a la memòria històrica"
La interlocutòria ha acceptat la legitimitat de la Plataforma com a recurrent pels estatuts de la mateixa -en els que es descriu la seva finalitat en la "defensa de la veritat històrica i la memòria històrica que representa l'obra del General el Senyor José Millán Astray"- i que només ha impugnat el punt de l'acord municipal relatiu al canvi de denominació d'aquest carrer, i no ha estès el seu recurs a la resta dels 52 carrers, places, i travessies sobre les quals s'actuarà.
La Plataforma que ha sol·licitat l'adopció de mesures cautelars entén que l'homenatge en la llista de carrers a Millán Astray data de 1924. El secretari d'aquesta organització, Guillermo Rocafort, va explicar que es va realitzar "per motius previs a la Guerra Civil". "És com si li traguéssim el carrer a Carles V o a Felip II", va apuntar.
L'Ajuntament ja havia paralitzat "cautelarment" a finals de juliol el canvi de plaques de carrers en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. El Consistori va assenyalar llavors que no actuarien fins que els tribunals es pronunciïn sobre les mesures cautelars sol·licitades en els recursos contenciosos-administratius interposats.