Els 8 principals sindicats francesos i diversos col·lectius estan convocant manifestacions contra el president francès, Emmanuel Macon, coincidint amb la seva assistència el dia 19 a la cimera hispano-francesa organitzada a Barcelona, i això ha obert a França el debat sobre si aquell dia existirà un buit de poder. La protesta serà contra la reforma de les pensions que prepara el govern francès, que preveu endarrerir l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys, i endurir el període necessari de cotització.
La jornada es preveu conflictiva i amb possibles incidents i per això grans mitjans com Le Figaro han preguntat a l'Elisi si és convenient que el president i la primera ministra, Élisabeth Borne, surtin del país en un dia que pot ser complicat. "Consultats aquest dimecres, ni l'Elisi ni Matignon (seu de la primera ministra) han volgut comentar el conflicte d'agenda, que podria obligar el president de la República i la primera ministra a seguir la situació francesa des de l'estranger, també en cas d'un desbordament de les protestes", indica. "Els carrers de la capital estaran potser més plens que alguns llocs de poder", ironitza fins i tot el diari. A més d'Emmanuel Macron i Élisabeth Borne, s'espera a la cimera hispano-francesa la presència d'una dotzena de ministres francesos, cosa que vol dir que el poder polític francès serà a la cimera i fora de França. Entre ells hi haurà Sébastien Lecornu (Defensa), Éric Dupond-Moretti (Justícia), Olivier Dussopt (Treball), Pap Ndiaye (Educació Nacional), i Laurence Boone (Europa).
A més de l'endarreriment progressiu de l'edat legal de jubilació, la primera ministra ha anunciat que el període de cotització per beneficiar-se d'una pensió completa serà de 43 anualitats a partir del 2027, en compte de la data inicialment prevista del 2035. La previsió és que el projecte es presenti al Consell de Ministres el 23 de gener. El projecte de llei s'hauria d'examinar després en comissió a l'Assemblea Nacional a partir del 30 de gener i al ple a partir del 6 de febrer. Per la seva banda, el diari Le Monde ha recordat que cada cop que un govern de França ha intentat reformar les pensions, "ha topat amb vagues i manifestacions". "Això va passar especialment el 1995, 2010 i 2020. Però l'enfrontament, aquesta vegada, pren una dimensió particular, perquè no es limita a la qüestió del finançament de les pensions", afegeix. "El resultat de l'enfrontament dependrà de l'estat d'ànim del país, que s'ha tornat imprevisible. Amb el suport dels jubilats però desautoritzat per dos terços dels francesos, que diuen que són hostils a augmentar l'edat de jubilació, Emmanuel Macron corre el risc d'incendiar el país", adverteix sense embuts.
La reforma ha posat en peu de guerra no només els sindicats, sinó també els principals partits de l'oposició, encapçalats per la ultradreta de Marine Le Pen i l'esquerra de Jean-Luc Mélenchon. "Res justifica una reforma tan brutal", ha insistit Laurent Berger, líder de la Confederació Francesa de Treballadors (CFDT), mentre compareixia davant la premsa juntament amb altres líders sindicals. L'objectiu del dia 19 serà, en paraules de Berger, que aquesta reforma "no entri en vigor" perquè és injusta amb els treballadors més precaris i que el "govern reculi".