L’advocat Gonzalo Boye, responsable de la defensa de Josep Lluís Alay, ha presentat un recurs d’apel·lació a l’Audiència Nacional contra la resolució del jutge Manuel García-Castellón en què ordenava nous requeriments, fins i tot a l’OTAN, per aclarir les incidències provocades per les protestes de Tsunami Democràtic contra la sentència del procés, l’octubre del 2019, a l’aeroport del Prat. Al recurs d’apel·lació el lletrat retreu al jutge que demostra amb el seu escrit un clar desconeixement sobre el funcionament de l’OTAN i l'avisa que potser aconseguiria millor resultat amb un “tauler de ouija”.

“En aquest punt, sincerament, creiem que s’ha treballat sobre una base bastant propera, com a font de coneixement, al que podria ser la Viquipèdia o similar i, especialment, a l’hora determinar a qui dirigir l’ofici”, retreu l’escrit, on es detalla que el Comandant suprem aliat a Europa (SACEUR) a qui el jutge dirigeix el seu requeriment d’informació és responsable del comandament global de les operacions militars de l’OTAN i és qui executa totes les mesures militars en cas d’una agressió contra un membre de l’Aliança.

Atac a les forces de l'OTAN

Després de descriure totes les competències militars del SACEUR que lamenten que el jutge sembla desconèixer -"perquè a Viquipèdia no s'explica", l’escrit retreu que tot i els “ingents esforços” no aconsegueixen establir quina connexió hi ha entre aquest comandament militar i una manifestació ciutadana. “A no ser que ens està ja indicant que les manifestacions convocades per Tsunami Democràtic formaven part d’un atac militar de forces alienes a l’OTAN i que, per tant, el SACEUR va participar a la prevenció del citat atac”, afegeix.

A parer de la defensa d’Alay, la diligència del jutge és no només “inútil, innecessària i impertinent, sinó obertament dilatòria”, basada en “una errònia interpretació” sobre les funcions que te cadascun dels organismes als quals es dirigeix. Assegura que aquesta diligència té tan poc sentit com ho tindria reviure el pacte de Varsòvia i sol·licitar-los informació per les afectacions que les manifestacions convocades per Tsunami podrien haver tingut als països de l’Est d’Europa.

L’advocat lamenta la imatge que es projectarà del tribunal quan enmig conflictes bèl·lics com els que afecten Ucraïna, Síria o Palestina, el SACEUR rebi una petició d’aquestes característiques “que igual aconseguiria un resultat més d’acord a la realitat si el busquessin a un taulell de ouija que al si del comandament militar de l’OTAN”.

Causa general contra l'independentisme

En el recurs, Boye insisteix a denunciar que el jutge vulnera el dret al jutge ordinari predeterminat per llei i la tutela judicial efectiva i dret a un procés sense dilacions, quan aquesta causa es remunta a unes diligències prèvies de 2018. "Què s'ha estat fents aquests darrers 4 anys? Quants diners ha costat als contribuents fins la data present aquesta investigació? Quin fets nous s'han descobert recentment per generar l'actual dinàmica processal que estem vivint?", es pregunta la defensa d'Alay, que recorda que aquest procediment ha passat quatre anys sense practicar cap diligència.

L'advocat recorda que la interlocutària del jutge per la qual es va comunicar que investigava els implicats en el cas Tsunami per terrorisme, i que incloïa entre d'altres al president a l'exili, Carles Puigdemont, es va conèixer en ple procés de negociació entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez; que pocs dies després el grup socialista va tramitar al Congrés la proposició de llei d'amnistia, i el jutge va dictar resolució inhibint-se a favor del Tribunal Suprem i, posteriorment, la diligència ara recorreguda.

"Evidentment, estem davant d'una actuació processal absolutament erràtica, que no disposa de qualsevol base indiciària i que podria reunir les característiques de causa general contra líders independentistes catalans, atès el seu caràcter prospectiu", conclou.