El llavors cònsol espanyol a Edimburg, Miguel Ángel Vecino, no veia justificat impedir una reunió entre empresaris catalans i escocesos. És per això que va comunicar amb una de les seves persones habituals de contacte, Camilo Villarino, director de gabinet de Josep Borrell. “Pots tu garantir que els empresaris que hi vagin no seran independentistes?”, li va preguntar la mà dreta del ministre. El diplomàtic li va respondre que evidentment no podia, perquè no sabia qui hi aniria. “Doncs per evitar sorpreses, impedeix aquesta visita i qualsevol altra cosa”, va concloure Villarino. I en conseqüència va actuar el cònsol. El Ministeri d'Exteriors no va tenir escrúpols encara que fos torpedejant les relacions econòmiques.
Les ordres de Borrell a qui era el seu cònsol a Edimburg consten en la demanda de Vecino contra el Ministeri pel seu cessament, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. El diplomàtic va ser cessat de les seves funcions el passat mes de juny després d’afirmar que Espanya no vetaria l’entrada d’una hipotètica Escòcia independent a la Unió Europea. L’explicació oficial va ser “haver-se extralimitat en les seves funcions perquè un cònsol no té funcions polítiques”. Curiosament, segons la demanda presentada davant del Tribunal Superior de Madrid, és això el que li van encarregar. La denúncia contenciosa-administrativa consta de 80 annexos que documenten el contingut. Les instruccions eren clares: "Cal impedir totalment la presència catalana a Escòcia".
Aquesta història va començar el 6 de març d’enguany, a les dues del migdia. Segons consta a la demanda, el cònsol espanyol va rebre al seu despatx prèvia cita Alexia Haramis, directora de Relacions Internacionals de la Cambra de Comerç d’Edimburg i una ajudant seva. Haramis va traslladar-li el gran interès de les autoritats escoceses per augmentar els llaços econòmics amb l’Estat espanyol. Aprofitant que havia viscut durant nou anys a Barcelona, i coneixia l’ecosistema empresarial català, li va preguntar la seva opinió sobre començar aquesta missió comercial amb un viatge seu a Barcelona.
Miguel Ángel Vecino va cenyir-se a les instruccions polítiques que havia rebut abans de marxar a Escòcia. Segons la demanda, li va traslladar que “per descomptat podia visitar la cambra de comerç que desitgés però que si començava per Barcelona podria trobar després dificultats per ser rebuda a altres cambres de comerç d’Espanya”. Per aquest motiu, li va suggerir que comencés els contactes per un altre punt de l’Estat. Alexia Haramis, comprensiva, li va respondre que deixaria el viatge a Barcelona per més endavant i que en breu li faria una altra proposta.
Dues setmanes més tard, el 22 de març, Vecino va rebre una altra trucada de la responsable de la Cambra de Comerç d’Edimburg. El motiu és que havia rebut una proposta del Departament d'Empresa de la Generalitat proposant una visita a Edimburg juntament amb una delegació d’empresaris catalans. Alexia Haramis estava molt interessada a iniciar contactes amb empresaris espanyols per a enfortir els llaços econòmics.
Seguint novament les instruccions rebudes per l’equip del ministre Borrell, el llavors cònsol a Escòcia va convèncer la directora de Relacions Internacionals de la Cambra de Comerç d’Edimburg perquè no rebés aquesta delegació. Poca estona després d’aquesta conversa, Alexia Haramis va tornar a trucar a Vecino per a confirmar-li que la visita d’empresaris catalans quedava ajornada “per motius d’agenda”.
En un sol mes, Miguel Ángel Vecino va impedir dues vegades contactes entre empresaris catalans i escocesos, seguint les instruccions que li donaven. Villarino va felicitar-lo: “Bona feina”. Tres mesos després seria cessat acusat d’haver assumit un rol polític, el mateix rol polític que li havien exigit abans d’anar de missió diplomàtica a Edimburg.