La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha reivindicat aquest dimecres, en comissió parlamentària, que els pressupostos del 2017 destinen "més recursos que mai" a polítiques socials d'habitatge. També ha posat de manifest l'esforç legislatiu de l'executiu català en aquesta matèria malgrat l'actitud del govern espanyol, que "posa pals a les rodes", segons ha denunciat.

Borràs també ha ressaltat el compromís del Govern a la convocatòria de prop de 7.000 noves places d'oferta pública. Els grups de l'oposició han carregat contra uns comptes "continuistes" i que no reverteixen les retallades, sobretot en la funció pública.

El pressupost previst pel departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge és de 429 MEUR, el que suposa un augment del 8,9% respecte del 2015, quantificat en 394 MEUR. Borràs ha admès que aquest no és el pressupost "maximalista" que el Govern hauria volgut però sí que és, ha dit, "el millor possible en moments d'asfíxia financera i controlada" per part de l'Estat.

En concret, la despesa social en matèria d'habitatge i millora urbana s'incrementa en 29 MEUR, que s'orientaran al suport a famílies vulnerables en situació d'exclusió residencial o risc de patir-ne. "Mai s'havien destinat tants recursos i mai s'havia legislat tant en matèria d'habitatge", ha insistit Borràs, que alhora ha lamentat que l'Estat acudeixi als tribunals per "posar pals a les rodes" a l'acció legislativa del Parlament.

A propòsit d'això, la titular d'Habitatge ha reclamat al PPC que convenci l'executiu espanyol de retirar els recursos al Tribunal Constitucional contra la llei 24/2015 d'emergència habitacional.

Un dels objectius prioritaris de la conselleria en aquest àmbit serà, precisament, el desplegament de la nova llei de mesures pel dret a l'habitatge que esquiva la suspensió del TC, així com assentar les bases d'una futura normativa catalana per regular el lloguer, ha explicat.

Funció pública

El Govern treballarà per ampliar la signatura de convenis amb les entitats financeres per ampliar la cessió de pisos buits (actualment, es calcula que en són 3.660) i la quantitat de persones perceptores dels ajuts per fer front als pagaments de l'habitatge. Des del 2012, s'han doblat les unitats perceptores, ha apuntat. Borràs també ha promès un esforç significatiu en l'adquisició d'habitatges del parc públic per tanteig i retracte. De moment, es preveu que el nombre de municipis inscrits s'augmenti de 72 a 234.

En clau d'Administracions Públiques, la consellera ha ressaltat que el pressupost inclou 225 MEUR per satisfer el pagament pendent de la paga extra del 2012 dels empleats públics. A més, ha refermat la voluntat del Govern de convocar una oferta pública de 7.000 places, que permetran "consolidar molts llocs de treball". Sobretot, en Mossos d'Esquadra, Ensenyament i Salut.

D'altra banda, ha reivindicat l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC) om una "estructura d'estat". De fet, el seu pressupost creix un 5% el nou exercici.

Món local

Pel que fa al deute contret amb el món local, Borràs s'ha compromès que, en acabar el 2017, el deute amb els ajuntaments no sobrepassi l'any d'antiguitat. A més, ha culpat l'Estat –amb la "pràctica intervenció de les finances de la Generalitat"- del retard en aquests pagaments amb les administracions locals. Borràs ha assegurat que el deute viu amb els ajuntaments per la llei de barris s'ha reduït el darrer any i que, alhora, creixen un 128% les transferències per projectes del pla de barris, amb 34 MEUR. Deu dels quals són per a nous programes.

Juntament amb el departament d'Agricultura pilotat per Meritxell Serret, la conselleria de Governació impulsarà una nova convocatòria per arranjar camins públics, dotada amb prop de 30 MEUR en tres anys.

Pressupostos "continuistes"

Els grups de l'oposició han carregat contra uns pressupostos "continuistes". La diputada socialista Eva Martínez ha etzibat que els comptes d'"Artur Mas i Sánchez Camacho eren més socials" que els que ara ha presentat el Govern. Per Carlos Carrizosa de C's no donen resposta a la necessària "modernització" de l'administració pública catalana després de 35 anys en funcionament.

Marc Vidal de CSQP s'ha queixat que "consoliden" les retallades i la "centrifugació" del deute de la Generalitat a les administracions locals. Per María José García Cuevas del PPC, els comptes del Govern deixen en la "indefensió" els 200.000 empleats públics de la Generalitat. En aquesta línia, el cupaire Benet Salellas ha trobat "incomprensible" que es mantinguin les retribucions complementàries als alts càrrecs mentre no es reverteixen les retallades, i ha recordat que la seva formació ha presentat una esmena per reduir un 19% aquestes retribucions complementàries.

Els grups de l'oposició també han coincidit a criticar la tebior de les mesures de lluita contra l'exclusió residencial. Alberto Villagrasa del PPC ha assegurat que és el Govern qui "posa pals a les rodes" en aquest sentit, i no pas l'Estat, en no assistir a la conferència de presidents autonòmics, que va abordar qüestions com la pobresa energètica. Per la seva part, la CUP ha insistit que la recaptació de l'impost turístic vagi a parar a polítiques d'accés a l'habitatge. El cap de files de CSQP, Lluís Rabell ha acusat l'executiu català de no dotar pressupostàriament la recent aprovada llei d’emergència habitacional.

Amb 10 vots en contra (JxSí i CUP) i 11 a favor (C's, PSC, CSQP i PPC) han rebutjat les esmenes presentades per C's, PSC, CSQP i PPC.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat