Bodil Valero (Jönköping, Suècia, 1958) és eurodiputada pel grup dels Verds/Aliança Lliure Europea. Advocada de professió, va començar a treballar activament en política l'any 1994, però no va ser fins al 2014 que va fer el salt a Brussel·les. Va néixer l’any 1958 a Suècia, tot i que durant la seva joventut va viure uns anys a Catalunya, on va conèixer el seu marit. D’aquí, el seu interès pel què passa aquí i el seu ampli coneixement de la llengua catalana. Actualment, forma part de la plataforma Diàleg Catalunya-UE, formada per una quarantena d'eurodiputats de diferents partits i països que aposta perquè la Unió Europea faci de mediador entre el Govern català i l'espanyol, i que aquest divendres es presenta a Barcelona.

Bodil Valero Parlament Europeu

Per què forma part de la plataforma Diàleg Catalunya-UE?
Per mi era obvi que hi havia de participar. He viscut molts anys a Catalunya i ja formava part del Consell Internacional del Diplocat. Per tant, quan vam fundar aquesta plataforma, per mi era evident que hi havia de ser. Després de l’1 d’octubre, i de tot el que va passar, aquí al Parlament Europeu ningú s’ho creia. Encara que nosaltres, els que ho hem vist venir fa temps, ja havíem anat explicant que la cosa estava molt tensa i que igual no acabarà bé, ningú ho creia. De fet, jo tampoc.

La UE hauria d’estirar les orelles a Rajoy. Ha d’actuar

No s'esperaven la violència de l’1-O?
No, no. Jo no creia que l’Estat usaria tanta força. Pensava que estant dins la Unió Europea, no ho podia fer. Però ho va fer. Per això, després de l’1 d’octubre, molts eurodiputats havien vist les notícies als seus països i començaven a veure que calia diàleg i que la UE havia de fer de mediador. No podem dir que és un problema intern. Això afecta tota la Unió Europea, perquè hi ha altres països que tenen situacions similars. La UE no pot tapar-se els ulls i les orelles. Nosaltres hem demanat a la UE que faci de mediador i jo crec que ells ho farien, però diuen que no ho poden fer perquè Espanya no ho vol i és l’estat espanyol qui és el membre. Les dues parts han de parlar i tenir un diàleg, però Rajoy s'hi nega perquè diu que Catalunya és una regió i que ells són l’Estat, i defensa que només poden parlar amb altres estats. Per tant, com vol la UE que hi hagi diàleg si la part que hauria de ser el primer a voler el diàleg diu que no?

I què pot fer la UE si Espanya no accepta el diàleg?
Jo crec que la UE hauria d’estirar les orelles a Rajoy. Ha d’actuar. Estic convençuda que això no s’arregla sense l’ajuda de fora. Està en l’interès d’Espanya. És Espanya qui no vol deixar marxar Catalunya. Les repercussions per Espanya si Catalunya finalment marxa són molt grans. Per tant, són els primers interessats a fer que els catalans vulguin quedar-s'hi. Ells hi perden molt, molt més que els catalans.

Espanya té la mateixa mentalitat que fa segles, com en l’època de les colònies

Per què no vol aquest diàleg? Creu que es tracta d’una mena d'orgull nacional?
Sí, estem en la mateixa mentalitat que fa segles, com en l’època de les colònies.

Espanya va incomplir l’article número 7 del tractat de la UE, que permet suspendre els drets d'un estat membre si s'amenacen els drets i els valors democràtics? 
Jo penso que sí. A la UE tenim dos valors fonamentals: l’Estat de Dret i els drets humans i fonamentals dels ciutadans. Aquests dos drets estan al mateix nivell, l’estat de dret no està per sobre. Si no hi ha un equilibri entre Estat de Dret i valors fonamentals, tenim un problema. Passa el mateix amb la Llei Mordassa. Crec que Espanya està incomplint l’article 7 i també la Convenció d’Europa. Està incomplint els compromisos internacionals. Ara bé, estan dins la llei nacional, perquè la Llei Mordassa és la que regeix Espanya en aquest moment.

S’hauria de multar Espanya per aquest motiu?
Jo crec que sí. Ara bé, l’article 7 és molt difícil fer-lo servir perquè acaba essent una decisió política. Hi ha altres països que no es comporten correctament, però alguns pensen si ara fem això contra Polònia o Hongria, demà serem nosaltres. Per tant, és molt difícil posar en funcionament l’article 7.

Hi ha molts espanyols dins les institucions europees. Veig molta gent del PP per tot arreu i són aquests els que em fan por

Hi ha una doble vara de mesurar?
Hi ha molts espanyols a les institucions europees. Per exemple, la mà dret de Juncker ara és espanyol. Aleshores, clar, si són aquestes les persones que t’han d’aconsellar... No dic que tots els espanyols estiguin a favor del que està passant, no és així, però veig molta gent del PP per tot arreu i són aquests els que em fan por. En canvi, la setmana passada vaig estar a Guadalajara amb els Verds i ells tenen una visió totalment diferent i estaven molt preocupats pel que està passant.

Sí, però els partits que governen Espanya no pensen el mateix...
Jo no entenc com polítics tan corruptes poden ser reelegits.

Bodil Valero Parlament Europeu

La diplomàcia espanyola és molt bona en donar la seva imatge, però crec que a poc a poc això va canviant. Hi havia una imatge molt estranya de Catalunya i ha calgut temps per canviar-ho

La violència de l'1-O va fer canviar d'opinió alguns eurodiputats, la DUI va tornar a empitjorar-la?
No puc dir si va ser així. També vam veure tots els intents del president Puigdemont i totes les seves crides al diàleg i les respostes del govern espanyol. La gent de fora veia que Catalunya volia un diàleg, i que volia solucions. A l'haver-hi la DUI potser alguns... però jo crec que la mala fama d’Espanya ja estava molt arrelada. La diplomàcia espanyola és molt bona en donar la seva imatge, però crec que a poc a poc això va canviant. Al principi la idea era que els catalans són avars i, com que hi ha la CUP, es pensen que tots són molt revolucionaris. Abans hi havia una imatge molt estranya a Catalunya a l'exterior, es pensaven que eren populistes. Ha calgut temps per canviar la imatge.

Realment ha canviat?
Jo crec que sí. Fa uns dies va sortir un article en un dels diaris més importants de Suècia sobre la dona de Jordi Cuixart i els seus viatges a la presó i sobre el fet que el seu fill només pugui veure el seu pare a través d’un vidre. Això pels suecs és impossible.

Potser ha canviat la de la premsa, però els governs europeus no es mouen...
Els governs no s’atreveixen a dir res perquè tenen la idea que tots s’han de moure amb la mateixa veu. Ser membre de la UE és ser solidari un amb l’altre i en aquest cas són solidaris amb Espanya, però jo crec que dins seu estan esperant que hi hagi un canvi de Govern. No tots, però molts sí. Formalment han d’estar al costat d’Espanya, però jo no sé què els hi diuen a porta tancada.

Què li sembla que hi hagi nou persones empresonades pel referèndum?
No es pot explicar. Avui estava parlant amb un suec que acaba d’entrar al Parlament Europeu, i que treballa com jo amb temes de Drets Humans. Parlàvem que si a Suècia els manifestants aixequessin barreres, els hi posaríem una multa per actuar contra l'ordre públic, però res més. Intentar acusar-los per terrorisme o rebel·lió seria molt i molt difícil. El mateix passa amb els Jordis o el Govern. I en cas que fossin acusats, com que tenen fills no els deixarien a la presó, els hi posarien restriccions per no poder sortir del territori. A més, tant de temps en presó preventiva... està totalment en contra del que és normal. 

Si un polític fa el que la gent li demana i després va a la presó per això, és un pres polític

Els considera presos polítics?
Jo penso que sí. Estan presos per la seva ideologia. El que han fet és un referèndum. Jo he seguit el tema català durant 40 anys i al principi no era una cosa dels polítics, era una cosa de la gent. Els polítics han escoltat al poble, que volia un referèndum, i han fet el que ha demanat el poble. Aquest moviment ha anat creixent després de la demanda popular. Jo no he vist que sigui una cosa que vingui de dalt, imposada i enganyant a la gent. Ha sigut una cosa de sota. Si un polític fa el que la gent li demana i després va a la presó per això, és un pres polític.

La justícia alemanya ha dit que no hi va haver rebel·lió. Per què el que és delicte a Espanya no ho és a Alemanya?
El dret penal és nacional. La UE no té la competència. Encara que has de complir amb la Convenció d’Europa, no tenim cap mètode de sancionar el país que no compleix. No tenim eines.

El jutge del Suprem ha dit que ni Puigdemont ni Sànchez ni tampoc Turull poden ser candidats a la investidura. En una democràcia un jutge pot decidir qui pot ser president?
Jo diria que no, aleshores ja no és una democràcia. La separació de poders està molt qüestionada a Espanya i totes aquestes coses es comencen a veure internacionalment.

Bodil Valero Parlament Europeu

L'any passat va assistir a la conferència del president Puigdemont a Brussel·les. En aquell moment, s'esperava que acabés així?
No m'esperava que acabés així, no m’ho podia esperar. No m’ho podia imaginar. Pensava que hi hauria un referèndum com el 9-N i que Rajoy hauria dit que no era legal. Si hagués sigut una mica intel·ligent, hauria fet això. Aleshores hauria tingut tot el suport internacional. Ell no volia que la premsa ensenyés les urnes, i al final vam veure urnes, brutalitat policial i violència. Jo treballo molt amb els verds a tot el món i m’arribaven missatges de companys d’Àfrica, de Llatinoamèrica i d’un munt de llocs que em deien “què és el que està passant?”. Tenim una mena Parlament conjunt amb els països d’Àfrica, el Pacífic i el Carib, i ells van demanar tenir un debat sobre això. Nosaltres sempre fem debats i conclusions sobre ells dient que tot ho fan malament. Si el que va passar a Barcelona hagués passat a Mauritània o a Kenya, segur que hauríem fet una resolució. Allà, condemnant.

Si el que va passar l'1-O hagués passat a Kènia, la UE ho hauria condemnat

La UE?
Sí, sí. Però com que és Espanya no, no volien ni parlar-ne.

I com se soluciona això?
Amb diàleg i mediació. Ara Espanya no vol, però potser amb un nou gobierno (en Madrid)... No hi veig moltes solucions. Espanya no cedirà, Rajoy no cedirà, i pels catalans és molt difícil cedir ara perquè s’ha arribat bastant lluny.

De fet, ara hi ha aquest debat, sobre si formar un govern autonòmic és renunciar a l'1-O.
Entenc el debat. És molt difícil saber què fer. Tot i això, si hi ha un Govern hi ha algú amb qui parlar i poden fer gestions. No podran fer tot el que voldrien, però és una cosa interina. L’alternativa és el 155, i amb el 155 poden fer molt de mal.