La política espanyola continua incendiada mentre cremen diverses zones forestals de la Península. Aquest dijous ha sigut el vicesecretari de política autonòmica del PP, Elías Bendodo, qui ha fet ús del llançaflames declaratiu. En una atenció als mitjans de comunicació, ha acusat la directora de Protecció Civil de l’Estat espanyol, Verónica Barcones, de ser una “piròmana” per “haver insultat els governs autonòmics” que estan sent víctima dels incendis. “El govern espanyol ha d’assabentar-se d’una punyetera vegada que els incendis no s’apaguen amb ideologia ni crispació”, ha arribat a dir el popular. Barcones ha esclatat després d’aquestes declaracions “fortes, poc responsables i poc ètiques”. “Fins a on hem d’arribar? Què s’hi val per desacreditar una persona? Fins a on ha d’arribar la crítica política?”, s’ha preguntat en una altra compareixença davant periodistes.
PP i PSOE mantenen encara viva la guerra política sobre si el govern espanyol ha enviat o no prou efectius a les zones afectades pels incendis. Aquest dijous, el president de la Xunta de Galícia, el popular Alfono Rueda, ha assegurat que el seu executiu “va demanar mitjans i no va rebre els que va demanar” per apagar els focs; motiu pel qual va exigir llavors la mobilització de l'exèrcit. “No sé si no es podia o hi havia altres raons”, ha manifestat. Aquestes declaracions han estat desmentides pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha defensat que “des del primer moment hi ha hagut tots els mitjans” disponibles en mans de les autonomies. S’ha fet ressò que actualment fins a set països europeus han donat un cop de mà a l’Estat espanyol per apagar les flames. “El dia 12 vam fer la petició oficial de sol·licitar col·laboració a través del mecanisme europeu, i el dia 14 ja hi havia avions francesos actuant a Castella i Lleó”, ha asseverat.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es desplaçarà aquest divendres a Astúries per, novament, seguir des de primera línia l’evolució dels incendis. Ho farà després d’haver passat ja per Galícia, Castella i Lleó i Extremadura. En la seva primera visita a l’autonomia gallega, el màxim líder socialista va proposar acordar amb el PP un gran pacte d'estat contra el canvi climàtic, cosa que ha estat rebutjada d’entrada pels populars. "Això interpel·la a totes les administracions públiques, però també als grups parlamentaris en el poder legislatiu, al conjunt de la societat civil, a la ciència, a l'empresa, als sindicats; en definitiva, al conjunt del país", va afirmar.
En aquest sentit, va defensar que ajudarà a construir una "estratègia que anticipi una millor resposta davant l'agreujament de l'emergència climàtica al nostre país". Sánchez va assegurar que aquesta mena de situacions "ens han de portar a fer una reflexió; que ens centrem en l'evidència científica i actuem en conseqüència". Va afirmar que el seu equip treballaria perquè el mes de setembre ja hi hagi unes bases sobre aquest pacte d’estat. Uns dies més tard, va anunciar que el govern espanyol aprovarà en la seva pròxima reunió del Consell de Ministres del 26 d'agost la "declaració de zona afectada greument per emergències de protecció civil" en tots aquells territoris que hagin estat devastats per incendis aquest estiu. És a dir, zona catastròfica, amb les respectives ajudes econòmiques que això comporta.