ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
Barcelona, Alacant i Madrid seran els tres centres des d'on s'acollirà tota la ciutadania ucraïnesa que arribi fugint de la guerra. En el cas de la capital catalana hi ha dos possibles centres on s'estudia fixar el punt de recepció tot i que encara no ha estat confirmat el lloc exacte. Malgrat tot, no es descarta que aquest estigui aprop d'algun complex hoteler per completar l'espai en cas de ser necessari. El ministre espanyol d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha estat qui ha donat els primers detalls i avisa que les arribades seran massives: "Ara han arribat els ucraïnesos que ja tenien família a Espanya, parlem d'unes 130.000 persones d'aquesta primera sortida que és espontània i aprofiten els llaços familiars. El número crec que de moment és relativament limitat. Tenim un repte extraordinari des del punt de vista humanitari i d'acollida, no en sabem el volum però hem d'estar preparats", en declaracions a RNE.

Tres centres a Barcelona, Alacant i Madrid

El centre de la comunitat madrilenya es fixarà a Pozuelo de Alarcón en un espai de formació de la Seguretat Social i el d'Alacant es marcarà també per donar abast a Múrcia on hi ha "una zona de concentració d'ucraïnesos". Escrivá ha detallat que també és important comptar amb l'aeroport d'Alacant i agraeix la cessió que ha ofert la Generalitat Valenciana amb la Ciutat de la Llum, un complex cinematogràfic que va costar més de 500 milions d'euros, promogut per Francisco Camps, i que va tancar l'any 2014 després de constatar el fracàs de la inversió. Escrivá ha subratllat la bona sintonia que tenen les administracions pel que fa a l'acollida d'ucraïnesos, també amb les comunitats autònomes i els ajuntaments. I en aquesta línia també ha anat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: “Barcelona està preparada”. També ha demanat a la ciutadania un replantejament de l'ajuda humanitària i ha demanat "posar ordre" i col·laborar amb aquelles ONG que estan in situ en el camp de guerra.

Malgrat tot, aquests tres centres seran d'un primer contacte quan arribin tots ells. "No es tracta d'un tema de places sinó que és un centre de recepció i primera acollida, un procés documental i perquè que coneguin els seus drets i el que farem per ells amb una entrevista per saber les seves necessitats i derivar-los a aquells recursos més apropiats". Actualment, el treball conjunt també es fa amb les xarxes familiars dels ucraïnesos, la seva ambaixada i les ONG. Escrivá també ha subratllat "el gran oferiment i la llista enorme de voluntaris que hi ha". La gestió està sent molt diferent de les anteriors onades migratòries, sense anar més lluny la del passat estiu procedent de l'Afganistan. Ara s'ha aplicat per primera vegada la directiva del 2001 de la Unió Europea aprovada pel seu Consell la setmana passada i estableix que tots els qui vulguin sortir de la guerra tenen un marc d'accés a la UE com per exemple entrar a la borsa de treball, les ajudes dels demandants immediates i una protecció des del primer moment.

La UE introdueix la protecció temporal

Aquest seguit de gestions es recullen en el que s'anomena protecció temporal, un mecanisme d'emergència que es pot aplicar en cas d'afluència massiva de persones i que té com a objectiu proporcionar una protecció immediata i col·lectiva (és a dir, sense haver d'estudiar cada sol·licitud de manera individual) a les persones desplaçades que no tinguin condicions de tornar al seu país d'origen. L'objectiu és alleujar la pressió sobre els sistemes nacionals d'asil i permetre que les persones desplaçades gaudeixin de drets harmonitzats a tota la UE. 

Entre aquests drets s'hi inclouen la residència, l'accés al mercat laboral i l'habitatge, l'assistència mèdica i l'accés de menors a l'educació. Un cop adoptada, la Decisió ha d'activar la protecció temporal durant un període inicial d'un any. Aquest període es pot prorrogar automàticament per períodes semestrals fins a un màxim d'un any. La Comissió podrà proposar al Consell que prorrogui la protecció temporal fins a un any més. També podrà proposar que es posi fi a la protecció temporal si la situació a Ucraïna permet un retorn segur i durador. Els ucraïnesos, així com els nacionals de tercers països o els apàtrides que es beneficiïn de protecció internacional a Ucraïna, i els membres de les seves famílies es beneficiaran de protecció temporal si residien a Ucraïna abans del 24 de febrer de 2022. Pel que fa als nacionals de tercers països que residissin a Ucraïna abans del 24 de febrer amb permís de residència permanent i que no puguin tornar amb seguretat al seu país, els Estats membres aplicaran la protecció temporal o una protecció adequada en virtut del seu dret intern.