El co-president de l'Associació del Banc d'ADN i els desapareguts durant la Guerra Civil, Roger Heredia, veu l'aplicació del 155 a les polítiques de memòria històrica com un "atac a la democràcia" i carrega, en aquest sentit, contra el PSC, Ciutadans i el PP. La possible paralització del Pla de Fosses del Govern arran del 155 que apunten fonts del Departament d'Afers Exteriors suposaria per Heredia aturar un projecte "que anava a tornar l'esperança a milers i milers de familiars".
En una entrevista amb l'ACN, Heredia, que és besnét d'un desaparegut a la Batalla de l'Ebre, reivindica que és "molt important" recopilar l'ADN dels familiars directes perquè "malauradament, passats tants anys, és l'única forma de poder identificar els desapareguts". Al seu torn, l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras troba "lamentable" que el govern espanyol, a través de l'article de la constitució, "talli" els recursos per seguir endavant amb el programa.
"Com pot ser que hi hagi partits polítics que estiguin en contra de les famílies i, de facto, de l'esperança de recuperar els seus familiars?", es pregunta en una conversa amb l'ACN Heredia, que titlla d"indecent" que "s'intenti aturar" el pla de memòria històrica iniciat pel govern destituït. Heredia, que va a la llista d'Esquerra – Catalunya Sí per Tarragona el 21-D, lamenta que hi hagi partits polítics que estiguin "en contra de les famílies" i reclama als líders de Ciutadans, el PSC i el PP que donin explicacions. "Qui millor que ells per mirar de cara a cara a la meva àvia i dir-li 'escolti'm, Roser, gràcies a l'aplicació d'aquest article l'esperança que vostè tenia d'intentar identificar el seu pare queda aturada'", diu.
Amb tot, matisa que encara cal veure “fins a quin nivell” el programa queda paralitzat. Heredia, que treballa a la policia científica dels Mossos d'Esquadra, avisa que cal continuar treballant amb unes "polítiques democràtiques sanes" i pròpies dels "països normals".