El recompte d’assistents a una manifestació és sempre matèria de discussió, no només des del seu vessant tècnic, que reclama sistemes efectius per a dur a terme el recompte, sinó també des del sentimental, que sol avaluar l’assistència en relació directa amb l’empatia que es pugui tenir amb la causa que fomenta la mobilització.

En una Catalunya on les manifestacions ‘històriques’, d’un signe o d’un altre, se succeeixen a un ritme gairebé setmanal, aquesta guerra de xifres és un lloc comú l’endemà de cada mobilització, i per això mateix és habitual que el rang de xifres sigui sempre molt gran entre les xifres mínimes i màximes. En tot cas, intents històrics de comptar les manifestacions amb metodologia científica, com el del col·lectiu Contrastant o l’empresa Lince, han donat sempre comptatges molt per sota de les expectatives dels organitzadors de les manifestacions.

En el cas de la manifestació d’aquest dissabte per la llibertat de presos polítics, la forquilla és tan àmplia que és evident que algú, si no tots, estan equivocats. Prenent com a punt de sortida la xifra oficial del recompte, situada en 750.000 persones segons la Guàrdia Urbana -aquest cop la Delegació del Govern espanyol no va donar xifres, ni els helicòpters policials, a diferència d’altres ocasions, van difondre imatges aèries que haurien facilitat l’aproximació a una xifra real-, el ventall d’assistents va des dels 140.000 fins a 1,6 milions.

 

Tot i que, en teoria, el recompte hauria de limitar-se a una simple multiplicació de l’espai cobert pel nombre de persones que hi hauria per metre quadrat, la pràctica ho fa molt més complicat, ja que sempre és difícil definir l’espai cobert, tant pel fet que el mobiliari urbà resta espai com perquè també cal calcular els carrers adjacents. I també és complicat calcular la densitat per metre quadrat, que difícilment pot superar la de quatre persones -una situació molt propera a viatjar en Metro en hora punta- i que també pot ser molt canviant al llarg de la manifestació, encara més si aquesta supera els tres quilòmetres de longitud.

Tot plegat fa que els càlculs es disparin en un sentit o un altre i que, alhora, posin en dubte el sistema utilitzat per la Guàrdia Urbana per comptar-los, ja que aquest cos policial mai ha explicat com ho fan.

 

En tot cas, el que no es pot evitar són les comparacions amb altres manifestacions, especialment quan aquestes són de signe contrari, i en això, el simple ús d’un plànol de la ciutat és suficient.

 

Ara bé, el que sí deu ser cert és que entre 140.000 manifestants i 1,6 milions hi ha la xifra correcta, encara que no satisfaci a ningú.