Més neguit per als 12 membres de CDR acusats de terrorisme en participar en accions contra la condemna dels líders polítics el 2019. L'Audiència Nacional encara no els aplicarà la llei d'amnistia tal va dir-li que podia fer el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el juliol passat, després de consultar-li si la norma espanyola podia no respectar les directives europees en matèria de terrorisme. Segons una providència, comunicada aquest dilluns i a la que ha tingut accés ElNacional.cat, el tribunal ha donat deu dies a la Fiscalia, a les acusacions populars i a les defenses perquè "formulin per escrit les al·legacions que estimin oportunes" per tal de "garantir la contradicció" en l'aplicació de la llei d'amnistia als acusats.
La majoria dels advocats defensors ja van demanar al juliol al tribunal que els podia aplicar el perdó penal, sense fer cap més diligència, com recollia el TJUE. Dos mesos després, però l'Audiència Nacional allarga l'agonia dels encausats, segons ha denunciat Alerta Solidària. Des de la defensa dels activistes independentistes ho ha qualificat de "filibusterisme processal".
Seguint el Tribunal de Comptes
Precisament, el Tribunal de Comptes, que també va consultar al TJUE i va obtenir la resposta el juliol passat avalant l'amnistia, també ha obert consultes, tot endarrerint l'aplicació efectiva en la causa de l'1-O. Aquest procediment comptable afecta el president a l'exili Carles Puigdemont, el president Artur Mas, l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i uns 33 excàrrecs del Govern.
Acusacions fins a 27 anys de presó
L'Audiència Nacional va suspendre el judici dels CDR el setembre de 2024 per fer la consulta al TJUE, en dubtar que es pogués amnistiar el que va qualificar de "terrorisme de baixa intensitat", ja que la llei preveu arxivar una acusació de terrorisme si la persona no ha causat danys personals ni materials, com en el cas dels encausats de l'operació Judes.
Inicialment, la Fiscalia demanava entre 8 i 27 anys de presó per als CDR pels delictes de pertànyer a organització terrorista i de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives. Setmanes després d'aprovar-se la norma de l'oblit penal, el ministeri públic va demanar l'amnistia per als dotze activistes.
Per contra, l'acusació popular, formada per Vox, associacions de víctimes de terrorisme i l’entitat Dignitat i Justícia, es va oposar obertament a aplicar-los l'amnistia, i també s'hi van oposar en la vista que es va fer al tribunal de Luxemburg.