La Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional (AN) ha rebutjat aquest dimarts la petició de la defensa del comissari José Manuel Villarejo que es dugui a terme la pràctica de determinades proves, com la testifical de l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, en el marc del recurs que ha d'estudiar aquest òrgan contra la primera sentència del denominat cas 'Tàndem', que va condemnar al comissari a 19 anys de presó per les peces Iron, Land i Pintor. En una interlocutòria, recollit per Europa Press, la Sala assenyala per als dies 7 i 14 de maig la deliberació de tots els recursos presentats contra la sentència dictada per la Secció Quarta el mes de juliol passat i rebutja a més la sol·licitud de la Fiscalia Anticorrupció de celebrar una vista 'ad hoc' per a examinar aquests escrits.
En la seva resolució, ponència del magistrat José Ramón González Clavijo, el tribunal explica que en el recurs de Villarejo "no sols no es justifica la pertinència i rellevància" de la declaració com a testimoni de Sanz Roldán sinó que tampoc s'aconsegueix veure "quin coneixement personal ha pogut tenir dels concrets fets objecte d'enjudiciament". Afegeix que "no s'arriba a veure la relació que pot guardar el CNI o el seu exdirector amb les activitats dutes a terme per particulars o empreses en el marc de conflictes privats i respecte dels quals no consta l'afectació d'interessos públics o la intervenció del citat organisme".
Tampoc Calvente o De Egea
En igual sentit es pronuncia la Sala d'Apel·lació respecte de la resta de testimonis sol·licitats per Villarejo, l'advocat José Manuel Calvente, qui va ser coordinador jurídic de Podemos; el magistrat i antic instructor d'aquesta causa Diego De Egea; el comissari José Santiago Sánchez Aparicio i dos periodistes.
Quant a la petició de la Fiscalia de celebrar una vista degut a la complexitat dels recursos, la Sala rebutja aquest extrem perquè el seu informe és "complet, exhaustiu i prou clar" i inclou tots els pronunciaments que recorre en cadascuna de les tres peces, amb especial referència al suborn en dos d'elles. "Aquest Tribunal es considera prou il·lustrat sense que consideri necessària la celebració de vista", conclou.
Cal recordar que va ser el juliol de 2023 quan l'Audiència Nacional va condemnar al comissari Villarejo en la primera sentència relativa als encàrrecs privats que va realitzar a través del seu grup empresarial sent encara policia. El tribunal el va condemnar pels delictes de revelació de secrets i falsedat documental, però li va absoldre del delicte de suborn, clau en la macrocausa, en sostenir que no va executar els treballs "en l'exercici del seu càrrec".