La magistrada del Jutjat Central d'Instrucció 3 de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha rebutjat la inhibició plantejada per un jutge de Lleida sobre la causa per presumpta desobediència i sedició dels comandaments dels Mossos d'Esquadra de Lleida l'1-O.
Lamela adverteix que, si assumís aquesta causa contra els Mossos de Lleida, hauria d'investigar l'activitat dels 7.000 mossos d'esquadra que van treballar l'1-O, la qual cosa faria el procediment judicial "total i absolutament impossible", segons la interlocutòria.
La magistrada, que porta la causa contra l'ex major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, conclou que l'actuació dels principals responsables dels Mossos de Lleida "no és definitiva per concloure que satisfà el contingut de l'injust del delicte de sedició, amb independència del grau en què la col·laboració hagi facilitat el resultat antijurídic".
La interlocutòria de Lamela assenyala que el Jutjat de Lleida va ampliar la qualificació dels fets al delicte de sedició i que el va justificar perquè respecte a la rebel·lió "admet una amplitud més gran quant a les seves formes de comissió, el que permetia sostenir la seva aplicació entenent que, amb la celebració del referèndum es persegueix, al marge de les vies legals, impedir l'aplicació de l'ordenació jurídica en el seu conjunt".
El Jutjat d'Instrucció 4 de Lleida va acordar inhibir-se en favor de l'Audiència Nacional perquè va considerar que les actuacions dels comandaments en aquesta província catalana eren conseqüència de les instruccions de la cúpula policial l'1-O -que investiga la magistrada Lamela- i de la falta de posada en marxa d'un dispositiu eficaç.
La magistrada de l'Audiència considera que el jutge de Lleida hauria d'haver realitzat una "atenta exposició raonada" al Tribunal Suprem sobre per què creu que els fets realitzats pels responsables dels Mossos de Lleida van ser realitzats amb una unitat d'acció amb la direcció dels Mossos i el seu conseller d'Interior, Joaquim Forn.