Més amnistiats, tot i que amb retard. L'Audiència Nacional ha acordat el sobreseïment de la causa contra els 12 CDR de l'operació Judes, acusats de terrorisme en aplicar-los la llei d'amnistia, segons ha informat el tribunal aquest divendres. En la resolució, el tribunal afirma que la llei d'amnistia "no contradiu" les directives europees per prevenir el terrorisme, tal com li va contestar el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) el juliol passat. L'Audiència Nacional no els va aplicar la norma de l'oblit penal directament, i va preguntar a les parts. La Fiscalia i els advocats dels independentistes, la majoria d'Alerta Solidària, van demanar que els amnistiés, seguint el mandat del TJUE, mentre les associacions de víctimes de terrorisme demanaven que fossin jutjats.
Els 12 ciutadans, que s'enfrontaven a penes de 8 i 27 anys de presó, van ser encausats per participar en protestes contra la sentència del Suprem als líders independentistes el 2019. Els seus advocats sempre van denunciar que les acusacions eren exagerades, i les seves detencions, per part de la Guàrdia Civil, molt polèmiques. No van causar danys personals ni materials, que és un límit marcat per la norma per a no amnistiar, i que ha estat usat ara per posar fi al seu malson.
Respecta el TJUE
En aprovar-se la llei d'amnistia, el juliol de 2024, l'Audiència Nacional no la va aplicar i va consultar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a través de la presentació de prejudicials, si la norma anava contra les directives europees perquè es podia interpretar que se separaven accions de "baixa intensitat" —les dels CDR, deia— de les de gravetat. El judici va quedar aturat fins que, dos anys després, el TJUE va respondre-li, en sentència, que la llei no contradeia els mandats europeus, que és potestat dels Estats, i sobretot perquè la llei recull que no es pot decretar l'amnistia en casos de "greus violacions de drets humans".
En la concisa resolució, el tribunal exposa una part de la sentència del TJUE i afegeix: "En considerar-se
que tals fets, encara que qualificats provisionalment d'un possible delicte de terrorisme, no suposen greus violacions intencionades de drets humans, en particular les regulades en els articles 2 i 3 del CEDH i en el dret internacional humanitari, no comprometent, segons la sentència del TJUE, els principis de seguretat jurídica (perquè els òrgans jurisdiccionals estan en condicions per a determinar, a la llum de la Directiva, els delictes de terrorisme exclosos de l'amnistia), igualtat de tracte i no discriminació, així com de primacia i de cooperació lleial, raó per la qual és procedent declarar el sobreseïment lliure i arxivament de la causa".