Els fonaments de Ciudadanos trontollaran aquest dissabte a Coslada per decidir si es deixa enrere l'essència del partit que va néixer a Catalunya l’any 2006. La IV Assemblea General votarà si suprimir el "socialisme democràtic" i "laicisme identitari" del seu ideari fundacional i quedar-se sols amb l'etiqueta de "constitucionalista, liberal, demòcrata i progressista", com vol la cúpula d'Albert Rivera. L'objectiu és guanyar força a nivell estatal i estar a punt per governar a partir del 2019, davant el risc de caure en la insignificància política.

Rivera té clar que vol un canvi de rumb i ha intentat assegurar que la seva estratègia s'imposi. El partit taronja va canviar al novembre els estatuts per garantir primàries abans de l'assemblea d'aquest dissabte i diumenge. España Ciudadana, la seva candidatura, va vèncer amb més del 70% dels vots, fet que li garanteix que dels 570 compromissaris que s'aplegaran a la cita, en tingui 337 de favorables. La votació en obert podria ajudar que s'imposés la seva voluntat, sota el risc dels delegats de no retractar-se front la cúpula dirigent.

El portaveu Juan Carlos Girauta –aliniat amb el líder– serà l'encarregat de presentar la ponència de Valors, la més polèmica. La batalla està ajustada, perquè els 27 representants catalans volen mantenir-se en la socialdemocràcia, després que la candidatura Mejor Unidos vencés amb el 51% dels vots en la ronda prèvia a Catalunya, als altres 26. Els primers defensaran els èxits aconseguits, com ara passar del cinturó roig del PSC al cinturó taronja. És el programa que va ajudar a elaborar Francesc de Carreras, que ja no es troba entre les files taronges.

Rivera s'hi tornarà per tal de consolidar l'espai liberal que el Partit Popular podria deixar orfe en el tauler espanyol. Segons algunes fonts, ell ho hauria justificat dient que hi havia qui "s'avergonyia" de l'ideari de la formació  –tot i que la cúpula ho nega–. Això passa després que la formació taronja fes el salt a la política estatal, de la mà de l'economista liberal Luis Garicano i ingressés formalment al grup de liberals europeus (ALDE). Precisament, Guy Verhofstadt n'és el president i fonts del partit diuen que assistirà a l'assemblea.

Símptoma que hi ha un nínxol orfe en la dreta política n'és l'expresident José María Aznar, qui s'ha queixat sovint de les pujades d'impostos de l'executiu de Mariano Rajoy. Les recents cessions al PSOE –salari mínim, pobresa energètica– han portat inclús a alguns opinadors a ironitzar sobre un presumpte gir a l'esquerra de Rajoy. Aquest motiu també alimentava recentment els rumors sobre la creació d'un nou partit d'Aznar.

Endurir la centralització

El partit també haurà de votar si aposta per una recentralització de les competències de les comunitats autònomes.

"Control rigorós de les competències cognitives que s'imparteixen en totes i cadascuna de les comunitats per evitar el sectarisme i adoctrinament al qual s'ha arribat en algunes d'elles" diu una esmena educativa. Una altra insta a una "comunicació homogènia de la història (...) i que l'Estat recuperi la revisió dels llibres de text i n'asseguri la correcta impartició a través d'exàmens comuns i independents".  Una darrera afegeix que les competències d'Educació, Sanitat i Justícia han de ser "exercides per l'Estat". 

La formació taronja dedica un apartat concret del nou ideari a l'independentisme a Catalunya. Tanmateix, les referències expresses al seu origen català han quedat difuminades per la força que han guanyat territoris com Madrid o Andalusia.

Canvis estètics

Altres debats que es votaran són el de si entrar o no en governs –hi ha qui creu que Rivera està penedit de no estar en l'executiu de Rajoy–; limitar les primàries; ampliar el Comitè Permanent (la direcció) de 23 a 37 membres; o les sancions als corrents crítics. Un cas d'aquestes característiques es va produir entre algunes veus que deien que Arrimadas s'estava acostant al catalanisme i el partit festejava amb nacionalismes. Una artífex d'això va ser-ne la valenciana Carolina Punset.

Els canvis estructurals arriben acompanyats de canvis estètics. L’hiperlideratge de Rivera començava a generar dependència de la seva figura i el partit ha intentar apostar per un salt a la coral·litat. De la seu de la formació al carrer madrileny Alcalá 253 hi han desaparegut les grans imatges del polític català, que han donat pas a quadres amb tot el seu equip: José Manuel Villegas, Melissa Rodríguez, Begoña Villacís, Fernando de Páramo... entre d'altres. El nomenament d'Arrimadas com a portaveu nacional també ha servit per fer de contrapès al president. 

Un darrer detall també apunta en la línia de deixar enrere el seu passat català: l'apòstrof en l'abreviatura de C's ha saltat pels aires i ara és Cs.