Artur Mas i Íñigo Urkullu, dos dels emblemes de la política catalana i basca del que portem de segle, han participat aquest dimarts al vespre al campus de la Salle-URL en un col·loqui dedicat als quès, coms i perquès de la política com a vocació. Davant un ambient polític incert i canviant, l’expresident i l’exlehendakari han protagonitzat un esdeveniment que, moderat per Santi Vila, professor de la mateixa universitat i exconseller de la Generalitat, ha versat sobre tres grans qüestions: què és allò intern que els va dur a ser presidents, quina és la vida del polític i què implica aquesta decisió i quines són les circumstàncies que els van fer prendre la decisió de rescindir voluntàriament.
Durant l’acte, que ha comptat amb la presència de diversos exconsellers de la Generalitat i de l’exalcalde Xavier Trias, s’han llançat reflexions sobre els inicis i els finals del servei públic, i tant Artur Mas com Íñigo Urkullu han aprofitat per animar a l’acció política als joves. L’expresident de la Generalitat ha destacat la seva doble presència en l’esfera pública i la privada i ha fet una clara crida a l’acció política per sobre de la passivitat purament intel·lectual. L’exlehendakari, per la seva banda, ha emfatitzat molt en la importància de mantenir el respecte els predecessors, tenir una base sòlida per afrontar situacions de trasbals i, sobretot, de salvaguardar i insistir en l’essència de la política: la comunitat i allò col·lectiu. Tanmateix, l’acte no ha adreçat qüestions d’actualitat política i tampoc ha donat gaire espai per preguntes dels assistents, i ha mantingut en major part un to pla i institucional.
Uns inicis molt diferents
Artur Mas ha rememorat els seus inicis professionals en el món privat i ha reconegut que la seva entrada a la política va ser un procés d’aprenentatge gradual. Ha explicat que la seva primera experiència política va ser a l’oposició d’un ajuntament, i que la presidència de la Generalitat no formava part dels seus plans inicials. “No és que t’ho neguis, però no formava part del meu horitzó”, ha expressat el president destacant la figura de Jordi Pujol com a president indiscutible en aquell moment. A més, també ha destacat la diferència entre el món privat i el públic, i ha subratllat que sovint des d’un àmbit es desconeix l’altre i és important que això canviï.
Iñigo Urkullu ha recordat que quan es va afiliar al Partit Nacionalista Basc aquest estava en clandestinitat i el lehendakari era a l’exili. Ha posat èmfasi en la importància de saber escoltar i de rodejar-se de les persones adequades, així com en la necessitat de compartir la responsabilitat política amb els companys. Urkullu ha insistit en la importància de mantenir la humilitat i reduir la vanitat en l’exercici del poder, afirmant que “en la política i la vocació de servei públic és important saber que s’és un entre molts i que és necessari actuar amb la menor vanitat possible”. A més, tots dos presidents han donat molta importància en saber-se rodejar de bona gent, aquella que, com ha destacat Artur Mas, “és lleial però no submisa” i que et pugui criticar i escoltar.
Un pas al costat voluntari i un de forçat
Un dels punts centrals del col·loqui ha estat la decisió de fer un pas al costat en un moment de plenitud política. Urkullu ha explicat que, en el seu cas, fer aquest pas va ser relativament senzill gràcies a la cultura del PNB, que promou el respecte pels qui han precedit i la renovació generacional. Ha afegit que “res és per a sempre, tot té el seu temps i les seves limitacions”. En canvi, Mas ha reconegut que la seva experiència va ser molt més difícil, però va considerar que era necessari per no posar en risc el projecte polític que s’havia iniciat. Ha explicat que, tot i tenir dret a continuar, va preferir “donar una oportunitat a tot allò que havia ajudat a construir”.
Per altra banda, durant la conversa, ambdós expresidents han coincidit en la importància del compromís amb el bé comú i el comunitarisme com a base de la política. Sobretot Urkullu, que ha destacat que “la política té una característica que és el comunitarisme; el bé comú” i ha reivindicat el paper d’allò col·lectiu davant l’adveniment d’un individualisme que considera perjudicial i nociu per l’exercici polític. Mas, en canvi, ha posat l’accent en la necessitat de formar-se i tenir esperit crític, especialment en un context on la informació és abundant però sovint manipulada: “Abans de formar-te una opinió definitiva sobre com orientar les teves preferències polítiques és bo llegir, instruir-se, obrir els ulls i comparar”.
L’acte ha conclòs amb la intervenció del degà de la facultat de Filosofia Carles Llinàs, qui ha posat en valor la intenció del col·loqui, que ha permès aprofundir en la figura de dos líders clau de la política contemporània a Catalunya i el País Basc, però sobretot ha permès incidir en la intersecció entre l’art de pensar i responsabilitzar-se filosòficament i la vocació política. En temps de canvi, cal recordar-nos que l’important és pensar i actuar serenament i prudent.