Un dels canvis més notables detectats en els editorials de la premsa madrilenya és el reconeixement que Catalunya és el principal problema d'Espanya ara mateix. Fins a finals de l'any passat, aquest consens no existia. En general, els pronunciaments dels mèdia madrilenys tendien a tractar el "desafío catalán" confós com un problema més entre molts altres.

Aquest canvi de valoració va venir acompanyat de crides al diàleg, a la concòrdia, al seny. Era una visió alineada amb la que volia promoure el nou govern espanyol amb l'anomenada "operación diálogo". A mesura que l'any avançava i tot plegat no es concretava en res, els editorials d'aquests diaris s'han escalfat progressivament, tot i incorporant arguments cada cop més forts per a desacreditar el procés, el referèndum, l'independentisme i els seus líders.

Les idees que sostenen aquests editorials són rellevants perquè expliquen i qualifiquen el moment polític català a Espanya i condicionen la visió que se'n té fora de Catalunya. Des de l'1 de gener del 2017, aquests són els arguments que es fan servir:

  1. És una conspiració de les elits catalanes per a mantenir la seva posició de poder sobre els ciutadans. Una variant freqüent diu que és una eina per a tapar la corrupció a Catalunya, especialment de de la família Pujol Ferrusola.
  2. "Espanya ens roba" és el lema que encara es fa servir per enganyar els bons catalans. El dèficit fiscal no existeix.
  3. Mai ha existit Catalunya fora del projecte unitari espanyol. La direcció de la història és la unitat d'Espanya.
  4. Catalunya mai havia viscut un període més pacífic, amb més benestar i més autogovern en tota la seva història que els anys en que ha estat una comunitat autònoma d'Espanya.
  5. El referèndum (i la independència, evidentment) és un projecte totalitari, fora de la constitució, estrany a les lleis i a les més elementals regles de l’estat de dret.
  6. Els referèndums són un instrument típic de les dictadures per sotmetre les persones. Cap estat seriós del món reconeix el dret a decidir o a l'autodeterminació ni tampoc convoca referèndums.
  7. Promoure el referèndum és un populisme degradat, el mateix que ha motivat els britànics a votar el Brèxit o el que inspira la política de Trump.
  8. Els catalans estan dividits en dos pel referèndum i cal protegir els drets de la meitat de la població que vol romandre a Espanya.
  9. El secessionisme va de baixa: totes les enquestes ho assenyalen.
  10. La Unió Europea ni les seves autoritats i càrrecs no fan cas als secessionistes. Una variant diu que Brussel·les calla davant del desafiament català i el considera "un problema intern" d'Espanya.
  11. A causa de la seva obsessió amb el referèndum, el Govern català no governa, és irresponsable, és incompetent. Només els preocupa la secessió i no el foment de l’ocupació, el benestar de les persones, el bon funcionament dels serveis públics, etcètera.
  12. La Generalitat no es vol implicar en la governació d’Espanya i perjudica als seus ciutadans. La prova: no va assistir a la Conferència de Presidents autonòmics.
  13. Els independentistes amaguen els seus plans als ciutadans i preparen clandestinament la legislació de la Catalunya independent.
  14. Adoctrinen la població —especialment els nens—, la manipulen emocionalment i polititzen tota la vida pública i les manifestacions populars.
  15. Un dels objectius bàsics del programa secessionista és anul·lar el castellà a Catalunya.
  16. Els partidaris del referèndum —i encara més els favorables a la secessió— són uns rústics provincians i antimoderns, uns mesquins insolidaris i sectaris.
  17. Els dirigents polítics que promouen en referèndum estan bojos, deliren.
  18. La Generalitat i els líders independentistes rebutgen qualsevol diàleg amb les institucions de l'Estat espanyol, malgrat els esforços del govern de Madrid.

Foto: Oficials de la Bateria Tidball de l'exèrcit unionista a la Guerra de Secessió dels EUA, 1862.

MASSESPAÑOL
OPERACIÓ PIKA Però qui ha ordenat les detencions? David González
comitiva judicial port acn
Operació Pika La Fiscalia ressuscita el 3% en vigílies del judici a Mas pel 9N Jordi Palmer / Gemma Liñán