Junts per Catalunya ha lliurat al govern de Pedro Sánchez una proposa de decret de mesures urgents d'habitatge durant el ple en què els diputats de Carles Puigdemont ha anunciat que rebutjarà els dos textos aprovats al Consell de Ministres. La presidenta del grup de Junts, Míriam Nogueras, ha confirmat des de la tribuna que el seu grup rebutjarà els dos decrets i ha instat a negociar una nova proposta. L'objectiu, segons ha assegurat la formació catalana, és que el text que ha facilitat a l'executiu espanyol, de 59 pàgines, serveixi de base per a la negociació. "És una proposta àmplia i tècnicament solvent, que actua amb contundència contra els fons voltor i protegeix les famílies", argumenta Junts. La formació de Carles Puigdemont insisteix, això no obstant, que la condició prèvia per negociar és que el govern espanyol retiri els dos reials decrets que ha presentat i torni a obrir les converses per elaborar un nou text.
El text que proposa Junts, de mesures urgents per al manteniment de l'habitatge habitual, la protecció dels deutors hipotecaris i dels arrendataris vulnerables, la seguretat jurídica enfront de l'ocupació il·legal d'immobles i el foment de l'oferta d'habitatge, posa l'accent en els petits propietaris sobre els quals descansa l'oferta d'habitatge. Recorda que, segons les dades del Banc d'Espanya corresponents al 2021, "les persones físiques són titulars del 91,9% del parc llogat a preu de mercat i les persones jurídiques del 8,1%". "Es tracta, majoritàriament, de famílies que han invertit els seus estalvis en un segon habitatge o que complementen la seva renda amb una pensió, i la decisió de les quals de mantenir l'habitatge en el mercat depèn de la confiança en les regles estables. Tota mesura que descarregui sobre elles el cost de la política d'habitatge corre el risc de reduir l'oferta que pretén protegir", adverteix.
Junts diagnostica que l'emergència habitacional es deu a la insuficiència efectiva d'oferta i no al comportament dels propietaris; i adverteix que la protecció de les persones vulnerables i la correcció de les tensions del mercat ha de recaure sobre els poders públics, amb un parc públic d'habitatge, i que no ha de ser l'arrendador privat qui suporti el cost de la insuficiència d'aquestes polítiques, com ha advertit fins i tot el TEDH.
Entre les propostes que planteja, hi ha que l'estabilitat de l'arrendament es promogui amb "acords entre les parts i s'incentivi fiscalment, sense pròrrogues imposades ni indemnitzacions a càrrec de l'arrendador". La protecció de les llars vulnerables davant la pèrdua d'habitatge "es financia a càrrec al pressupost de l'Estat". Les restriccions es dirigeixen a operadors que adquireixen habitatge o crèdits hipotecaris en bloc o amb descompte, amb criteris objectius i per temps limitat". La proposta "reforça" la seguretat jurídica del propietari davant de l'ocupació il·legal, "perquè sense la certesa de recuperar amb rapidesa la possessió de la qual se'l priva no hi haurà habitatges que s'ofereixin per a llogar".
El títol I introdueix una pròrroga extraordinària pactada dels contractes d'arrendament d'habitatge habitual, la pròrroga del qual acabi abans del 30 de juny del 2028. Es tracta d'una pròrroga voluntària, que no imposa cap obligació a l'arrendador. Podran acordar una pròrroga extraordinària per terminis anuals, fins a un màxim de dos anys, amb les mateixes condicions. La proposta planteja també mesures fiscals, amb modificació de l'IRPF, en els Impostos sobre Societats, sobre la Renda de no residents i sobre l'Impost de Patrimoni.