L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el grup municipal socialista han tornat a sumar amb els regidors del PP i de Ciutadans per tombar una moció (mira el document al final) que, en el seu punt tercer, “condemna amb rotunditat la violència practicada per part del govern espanyol i dels seus cossos i comandaments policials, que va causar 111 ferits a la regió sanitària de Lleida, un d’ells molt greu”.

La moció l’han presentat el PDeCAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida, els grups de l’oposició. Aquests sumen 13 regidors contra els 14 del bloc del govern, que van votar en contra dels dotze punts de la moció en lloc de votar punt per punt com demanava l'oposició. El quart punt demana la reprovació i dimissió d’Àngel Ros i aquest és el pretext dels socialistes per a oposar-se a la resta, com diu en aquesta piulada el segon tinent d’alcalde:

El plenari es preveia carregat. Des de l’oposició s’han queixat que es filtrava l’entrada del públic, negant l’accés als simpatitzants de l’oposició. La sala era plena de gom a gom. El públic acompanyava les intervencions amb crítiques o aplaudiments.

Ros ha rebut de valent per dir una cosa i la contrària el mateix dia del referèndum. A migdia “tenia constància” que la policia espanyola actuava “proporcionadament” i “sense lesionar persones”. A aquella hora ja s’havien produït assalts policials violents, dels que en circulaven fotos i vídeos a bastament. Cap a mitja tarda, després de donar un tomb dins un vehicle de la Guàrdia Urbana, Ros rectifica: “La resposta policial ha estat desproporcionada a partir d’un moment determinat”. Encara al dia següent va enviar uns vídeos de les càrregues i una carta de protesta al ministre de l’Interior.

Dimissió

En la seva intervenció, el regidor del PDeCAT, Toni Postius, ha demanat la dimissió de Ros: “demani perdó a la ciutadania per no donar la cara; a les persones que van rebre cops perquè no les va protegir, i a les persones a qui va ofendre amb el que va dir. (...) Faci un pas al costat i marxi”.

Sergi Talamonte, del Comú de Lleida, li ha etzibat: “En un primer moment, vostè es va comportar com un covard, quan s'exercia una violència ferotge, negant la gravetat dels fets, i després, quan la realitat era tan aclaparadora que no es podia negar, surt i diu que no sabia què estava passant. Doncs no sé què és pitjor, estar en mans d'un covard o d'un incompetent”. Talamonte també ha demanat a Ros que plegui.

El regidor de la Crida-CUP, Pau Juvillà, ha afegit que “la culpa de la violència és de qui la practica” i “qui l'empara, n'és còmplice”.

On era Ros?

Ros s'ha defensat explicant que el matí de l'1-O va voltar per “uns sis o set col·legis [electorals]” on no va detectar cap incident i va fer cap a l'Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) on “es votava tranquil·lament”. En realitat, Ros va assistir a la missa de l’Acadèmia a la catedral, que va acabar cap a les 12. Després, davant la catedral, a la vora de l’IEI, declara justificant la policia. A aquella hora, però, ja es coneixien detalls de diversos assalts, com el del CAP de Cappont. A més, la coordinadora electoral de l’IEI  ha explicat a El Nacional, que Ros mai no va entrar al punt de votació.

Ros ha explicat que, en tenir coneixement dels fets, va trucar a la subdelegada Manso i, de pressa i corrents, va condemnar-los públicament. “Vaig demanar disculpes per no haver-me assabentat abans d'uns fets que lamento i condemno”, ha reconegut.

Defensa del PP i Cs

La regidora del PP, Dolors López, ha justificat el seu vot en contra. “En aquesta moció no es defensa la llibertat ni la democràcia; precisament es fa el contrari, un atemptat contra la democràcia, la llibertat i l'estat de dret". López s’ha queixat que els contraris a la independència també pateixen “violències psicològiques” que la moció no condemna.

Mentre López parlava, alguns assistents mostraven cartells amb imatges de les càrregues policials amb la frase “Brutalitat policial mai més. Ni aquí ni enlloc”. Altres cridaven “vergonya” i d’altres aplaudien.

Ángeles Ribes, de Cs, ha lamentat que la moció s'hagués escrit “amb bilis i odi”, ja que “és mostra del que busquen, causar una crisi i imposar la seva voluntat saltant-se les lleis”. Ribes ha afegit que “el problema són els comandaments que han usat [els policies] com a peons pels seus interessos polítics” i ha criticat que la subdelegada encara no hagi donat explicacions i no hi hagi hagut cap dimissió.

Un altre dels punts rebutjats demana que la Paeria emprengui accions judicials contra els membres i comandaments de les policies espanyoles que van prendre part en els “actes violents” i que es declarin persona non grata la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso; el delegat a Catalunya, Enric Millo; el secretari d’Estat i coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos; el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Moment emotiu

El moment més emotiu ha estat la intervenció d’una de les víctimes de les càrregues policials, l'Ariana Mayoral, en el torn de paraula que corresponia a les entitats. L'Ariana era presidenta de mesa a l’Escola del Treball.

“A les nou del matí van començar a dir ‘ja estan aquí’ i [van arribar] deu furgons de la Policia Nacional. Vaig agafar l'urna i la vaig amagar. Van entrar molt ràpid. Ens van veure sortir i ens van tancar en una habitació a mi i a un company. No sabia què em passaria allà dins. Un dels policies em va picar a la mà, em va agafar pel braç i em va dir que obriria les portes amb el meu cap si no li deia on eren les urnes. No anava identificat i no em volia donar el seu número de placa, fins que un superior li va ordenar”, ha explicat.

“Cada dia que passa tinc la seva cara i les seves agressions al cap. No es pot tornar enrere. És horrible. Tinc una padrina de 70 anys que no s'atreveix a sortir de casa per por de la policia que hi ha pel carrer”, ha afegit intentant contenir l'emoció.