L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, descarta d'aquí al final de mandat tancar un acord de govern estable amb altres formacions polítiques i aposta per continuar en la línia seguida durant la primera part de legislatura d'arribar, "des del diàleg, la negociació i el consens", a acords puntuals sobre els diferents temes de ciutat amb aquells grups amb els quals "hi hagi més coincidència".

Ros ha assegurat que al PSC "li està resultant més fàcil arribar a acords amb alguns partits que amb altres", tot reconeixent que en el darrers mesos ha fructificat més l'entesa amb Ciutadans i el PP. Així, es mostra decebut per "no haver estat capaços" d'arribar a més acords amb CiU, mentre veu "pràcticament impossible" assolir-ne amb el Comú. Pel que fa a la possibilitat de repetir com a candidat del PSC a la capital del Segrià al 2019, Ros descarta plantejar-s'ho en aquests moments i diu que ho farà a final de l'actual mandat.

Àngel Ros destaca que l'actual composició de l'Ajuntament de Lleida és la més "plural" de la història, amb set grups polítics representats. Això, explica que ha obligat el PSC a treballar "buscant el diàleg i el consens per a cadascun dels temes amb aquelles forces polítiques amb què hi havia més coincidència", després dels mandats amb majoria. Ros reconeix que a la Paeria al PSC "li està resultant més fàcil arribar a acords amb alguns partits que amb altres" i, en referència als últims mesos, ressalta la importància dels acords assolits amb Ciutadans i el PP pel pressupost i les ordenances fiscals 2017. Així mateix, recorda que en el primer any de mandat, el PSC va pactar els comptes municipals amb ERC i C's i les ordenances fiscals amb la Crida-CUP i Ciutadans.

Ros no entén la "radicalitat" de CiU

Àngel Ros assegura que tenia el convenciment que l'equip de govern socialista i CiU "serien capaços d'arribar a més acords" durant l'actual mandat, més enllà del suport d'aquest grup municipal a les ordenances fiscals d'aquest any. En aquest sentit, remarca que el PSC està governant amb CiU diferents consells comarcals lleidatans i "facilitant absolutament" la cerca d'acords a la Diputació de Lleida, cosa que "no quadra massa amb aquest comportament cada cop més radicalitzat en l'oposició a la Paeria". Així mateix, assegura que l'única força municipal amb la qual considera "pràcticament impossible" arribar a acords és el Comú, perquè "busca permanentment el conflicte" i "no aporta propostes constructives des del punt de vista de ciutat", segons l'alcalde de Lleida. 

La polèmica pels noms dels carrers

En relació amb la polèmica que s'ha generat arran de la petició d'entitats de la societat civil i d'alguns grups polítics per canviar el nom d'alguns carrers de la ciutat dedicats a persones que van tenir relació amb el franquisme, Ros deixa clar que "l'estat espanyol va fer transició política exemplar i amb un element molt important que és la reconciliació", la qual "no està renyida amb el concepte de memòria històrica perquè un sense l'altre no funcionen". En el cas de la capital del Segrià, l'alcalde de Lleida lamenta que "hi hagi partits que creguin que la democràcia ha arribat amb ells sinó que la democràcia als ajuntaments va arribar l'any 1979".

Per Àngel Ros, "ara no s'ha d'obrir un procés de consultes ni de referèndums" perquè "Lleida ha fet els exercicis de memòria històrica i de reconciliació". Per això, defensa que "si hi ha algun nom, aquest no és ni de llarg associable inequívocament a conceptes ni de la Guerra Civil ni del franquisme en línia dels 59 noms ja canviats" entre els anys 1979 i 1980 amb Antoni Siurana a l'alcaldia de Lleida. Ros també recorda que ja amb ell al capdavant de la Paeria es van canviar els noms d'edificis d'habitatges protegits dedicats a personalitats franquistes, es va enderrocar el monòlit dedicat als caiguts que hi havia a la plaça Cervantes i es va aixecar el monument en record a les víctimes del bombardeig al Liceu Escolar. Així mateix, l'alcalde de Lleida insisteix que si una majoria de veïns d'algun dels carrers afectats "fan proposta, se'ls atendrà". 

L'alcalde de Lleida, però, qüestiona la "contradicció" del grup municipal de CiU en aquest tema després que votés a favor d'una moció de la Crida-CUP per retirar vuit noms de carrers dedicats a persones amb vinculació amb el franquisme, ja que una d'aquestes és Miquel Montaña –alcalde de Lleida entre els anys entre el 1974 i 1976- i que el 1984 va escollit diputat per Unió Democràtica de Catalunya (UDC) al Parlament. I és que segons Ros, "si tenia dignitat de ser diputat al Parlament en una elecció democràtica, resulta força incompatible que no se li reconegui la dignitat per tenir un carrer dedicat" a Lleida.

"Lleida té un dèficit en mitjanes i grans superfícies comercials"

Àngel Ros insisteix en què actualment la capital del Segrià "té un dèficit en mitjanes i grans superfícies per millorar l'atractivitat comercial de la ciutat de cara a fora", tot remarcant que la ciutat té una àrea d'influència d'unes 400.000 persones, de poblacions lleidatanes i de la Franja. En aquest sentit, destaca que les zones comercials projectades a Torre Salses, Vallrufea (Gran Gardeny) i el centre comercial de Carrefour al costat de l'Ll-11 mostren que "per totes aquestes firmes Lleida és molt atractiva comercialment". Tot i això, remarca que des de la Paeria també s'està treballant amb el sector comercial de la ciutat en la redacció dels estudis sobre l'impacte social de mitjanes i grans superfícies a Lleida tal com es va comprometre l'equip de govern. 

En relació al projecte comercial de Torre Salses, l'alcalde de Lleida pensa que podria començar a caminar aviat "però ara toca als promotors ser capaços d'aconseguir totes les autoritzacions necessàries –per part de la Generalitat- i tancar també acords amb les firmes comercials corresponents". En el cas de Vallrufea, Ros assenyala que els promotors ja han sol·licitat recentment la llicència d'obres, mentre el de Carrefour és el projecte que està "menys desenvolupat", malgrat que "els representants de la firma estan plantejant a la Paeria donar-li una entrada formal".

Candidatura la Seu Vella 

Àngel Ros reconeix la "complexitat" perquè el turó de la Seu Vella pugui acabar obtenint el reconeixement de Patrimoni Mundial, tenint en compte que l'estat espanyol, França i Itàlia ja concentren entorn del 70% del Patrimoni Mundial per la Unesco. Tot i això, ressalta que la candidatura lleidatana està seguint "una ruta molt ràpida" i ja forma part de la llista indicativa del Ministeri de Cultura juntament amb altres candidatures estatals que aspiren a la mateixa distinció.

Després d'un any de reflexió, aquest 2017 el Consorci de Turó de la Seu Vella presentarà la nova memòria de la candidatura en la qual s'han anat incorporant les recomanacions d'experts per tal de potenciar i posar en valor la internacionalitat i la singularitat del conjunt monumental. En aquest sentit, Ros explica que la memòria revisada haurà de ser capaç de demostrar que des del turó -especialment durant el regnat de Jaume I- "s'ha influït en la història de Catalunya, de la Corona d'Aragó, d'Espanya, d'Europa i de la regió mediterrània". Així mateix, posa de relleu que "la Seu Vella és l'última gran catedral romànica d'Europa, introduint ja alguns elements de transició al gòtic i del gòtic". L'alcalde de Lleida, però, deixa clar que, seguint els terminis fixats per la Unesco, el turó de la Seu Vella haurà d'esperar com a mínim al 2018 per poder optar al desitjat reconeixent.

El Morera serà una realitat "a curt termini"

Després dels compromisos del departament i del ministeri de Cultura de col·laborar amb el finançament del nou Museu Morera, l'alcalde de Lleida es mostra convençut que el projecte per ubicar l'equipament a l'antiga audiència tirarà endavant "a curt termini". La previsió amb què treballa la Paeria és que durant el mes d'abril es puguin treure a licitació les obres per tal que puguin iniciar-se abans de finals d'aquest 2017. Els treballs d'adequació del nou Morera –que tindran un cost d'uns 4,8 milions d'euros- s'allargaran dos anys i la voluntat de l'equip de govern és que es puguin dur a terme en fases "consecutives" ja que "el finançament està pràcticament garantit". Ros destaca que el nou museu serà el primer dels elements que afavoriran la dinamització de la rambla de Ferran "des del punt de vista de cohesió de ciutat". Altres, seran l'oficina d'atenció al ciutadà, que començarà a funcionar cap a l'estiu, i la futura estació d'autobusos.