L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) critica el que considera un any "d'espanyolització institucional i simbòlica" de Catalunya d'ençà que el president Salvador Illa va prendre possessió del càrrec, el 8 d'agost del 2024. L'entitat independentista que presideix el cantautor i polític Lluís Llach retreu aquest divendres en un comunicat la "presència reiterada" del rei Felip VI, la "submissió judicial", la "centralització" universitària i una acció exterior que veuen "orientada a normalitzar el conflicte" polític —que sostenen que encara continua irresolt, sense cap Convenció Nacional per abordar-ho—. Alhora, l'Assemblea lamenta que els compromisos que van acordar el PSC i Esquerra Republicana per a la investidura romanen "incomplets" i enumeren en la nota els deures pendents del Govern d'Illa.
L'ACN critica que el model de finançament singular per a Catalunya esbossat entre la Generalitat i l'Estat aquest juliol "no implica la gestió real de tots els impostos, manté l'espoli fiscal i ignora el principi d'ordinalitat" i retreu que el traspàs de la gestió integral de l'IRPF s'hagi endarrerit fins al 2028. "Amb aquest Govern, la Generalitat ha seguit, doncs, sense disposar de recursos ni poder per transformar el país i novament s'han fet promeses que no s'han complert. Continua sense aturar-se la condemna a Catalunya de l'espoli fiscal anual perpetuant la precarització estructural", sosté l'associació independentista. En aquest sentit, esmenten les "greus deficiències" del servei de Rodalies, o el pla "irrisori" de 50.000 nous habitatges, "davant un dèficit de 300.000".
Tot i que assenyalen la creació del Departament de Política Lingüística, a càrrec del conseller Francesc Xavier Vila, l'ANC sosté que "no s'ha blindat la immersió" lingüística a les aules i assenyala que falten cursos de català pels nouvinguts, alhora que retreu que "s'acaten les imposicions judicials", en referència a sentències com les del 25% de castellà com a llengua vehicular a les aules pels alumnes que ho reclamen. Pel que fa a l'educació, també lamenten una "manca de recursos i planificació" i esmenten el desgavell que va haver-hi el mes passat amb l'adjudicació de places de professorat.
Tornar a "l'estratègia de l'1-O"
L'ANC també aborda la crisi climàtica i sosté que la Generalitat es troba "sense recursos ni voluntat política" per abordar-la, i veuen "prova d'això" els incendis que assolen el territori a l'estiu. Al fil, l'entitat que presideix Llach lamenta la "cessió ambiental" a AENA per ampliar l'aeroport del Prat "fomentant un model turístic insostenible" i també assevera que les protestes de la pagesia són "ignorades", mentre els pagesos pateixen, apunten, "burocràcia asfixiant".
A banda, l'Assemblea assenyala que s'han "multiplicat" les campanyes publicitàries de la Generalitat amb el lema de 'Catalunya lidera', que consideren una maniobra del Govern per ruixar amb 18.500 milions d'euros els mitjans de comunicació públics i privats "per tractar de controlar el quart poder". Recentment, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha demanat a TV3, Catalunya Ràdio i RAC1 la retirada de la campanya en considerar que incompleix la normativa sobre publicitat institucional per no publicitar cap pla concret ja en marxa sinó una "compilació d'accions de futur".
Finalment, l'ANC referma la seva aposta per la independència de Catalunya i retreu als partits polítics independentistes "l'ajornament indefinit del combat", que ha "aguditzat l'abisme entre els diputats i els seus votants". En aquest sentit, l'entitat aposta per reprendre "l'estratègia del Primer d'Octubre" amb mobilitzacions basades "en la desobediència civil a gran escala". Així, els de Lluís Llach insten a fer-ho en la Diada d'enguany, que esperen sigui l'inici d'una "nova etapa".