Els comuns no són nouvinguts a l'òrbita del dret a decidir. Des del fracàs de l'Estatut, ICV va apostar obertament per la celebració d'un referèndum que tragués el país de dubtes sobre el seu futur polític. El secretari general d'Iniciativa, Joan Herrera, va posar la proposta damunt la taula just després de la sentència del Tribunal Constitucional, l'agost del 2010: "Un procés amb més de dues opcions, un dret a decidir que doni la veu al poble, perquè pugui triar el model d'estat que vol". A més, Herrera va defensar, en aquell moment, que fos el Parlament l'encarregat de "posar les bases i donar la veu al poble".

Ara, però, al cap de més de sis anys, sembla que aquesta opció no convenç els hereus parlamentaris de la formació ecosocialista, que reclamen de totes passades un pacte amb l'Estat. La posició, àmpliament contestada des dels sectors sobiranistes, no només topa amb l'aposta que feia Herrera el 2010, sinó que posa contra les cordes algunes de les declaracions que havien fet, molt més recentment, dirigents actuals, com el portaveu de Catalunya Sí que es Pot a la cambra catalana, Lluís Rabell, o, més enllà del Parlament, el líder dels comuns al Congrés dels Diputats, Xavier Domènech, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Domènech, que va fer bandera del referèndum durant la campanya electoral, ha refredat les últimes setmanes les possibilitats que la nova formació política pugui acompanyar la majoria parlamentària catalana en la celebració del referèndum: escassos dies després de la cimera pel referèndum, el diputat ha apostat obertament per la celebració d'unes noves eleccions. Unes declaracions que han encès les alarmes dels integrants del Pacte pel Referèndum, del qual es desprenia una unitat entre Puigdemont i Colau per tirar endavant l'aposta sense cap avançament electoral.

Com més gestos independentistes, més retrocés dels 'comuns'

Des del 2014, quan Iniciativa va pactar la data i la pregunta del 9-N amb les formacions sobiranistes però se'n va acabar desentenent pocs dies abans de la seva celebració, els independentistes són més conscients que mai de les dificultats per arribar a punts d'entesa sòlids amb el sector ideològic que ara ocupa el grup parlamentari de Lluís Rabell. Tot i això, l'independentisme també sap que, més enllà de la majoria de què disposen Junts pel Sí i la CUP, la incorporació de Catalunya Sí que es Pot a la proposta de referèndum reforçarà la percepció de transversalitat que busquen tant a escala catalana com en l'àmbit internacional.

Justament per això, al mateix temps que des del Govern s'insisteix en la possibilitat de pactar les condicions d'un referèndum amb l'Estat (tot i tenir la seguretat que és una via morta), també s'han fet nombroses aproximacions ideològiques al partit per facilitar la seva incorporació al pacte que ha de conduir al referèndum definitiu.

De fet, Puigdemont no va amagar la voluntat d'incloure Colau i el seu entorn en la cimera pel referèndum del 23 de desembre passat, el contingut i el resultat final de la qual no desentonava gaire, per no dir gens, amb el plantejament de Lluís Rabell des de principis de legislatura: la defensa, en primera instància, d'un referèndum pactat. Un exemple: l'octubre del 2015, el seu grup parlamentari presentava una resolució a la cambra catalana en què s'optava per referèndum pactat i s'hi afegia, en l'últim punt, que si en finalitzar l'any 2016 quedava "bloquejada políticament" aquesta via, el Parlament hauria de fer una "crida a posar en marxa processos nous i més enèrgics de mobilització social i ciutadana".

Imatge: ACN

Ara, però, lluny d’aprofitar el reposicionament ideològic de Junts pel Sí i la CUP, decidits a celebrar un referèndum vinculant, els nous plantejaments dels de Lluís Rabell semblen allunyar-se, un cop més, de la possibilitat de confluir per treballar en aquest sentit. 

El (necessari?) pacte amb l'Estat

"Referèndum pactat o referèndum pactat", afirmava Rabell poc abans de la cimera. Però tampoc en això hi ha una posició clara. Fa tot just una setmana, Xavier Domènech situava el debat en l'"efectivitat": és a dir, "un referèndum amb efectes jurídics, que interpel·li la majoria i que arrossegui reconeixement internacional". Per això, el cap de files d'En Comú Podem va instar JxSí i la CUP a posar sobre la taula una fórmula que complís les tres condicions, tot i no rebre l'aval de Madrid: "Si això es pot aconseguir sense un pacte amb l'Estat, cap problema", assegurava en una entrevista a l'ACN.

Una proposta que quedava en paper mullat només tres dies més tard, quan el mateix Domènech donava per perduda la legislatura i instava Puigdemont a convocar eleccions.

La unilateralitat

En aquest batibull d’opinions també hi ha volgut ficar cullerada el número dos de Podem estatal, Íñigo Errejón, que va fer un pas més que molts dels seus companys catalans defensant la legitimitat d’un procés unilateral. En cas que no sigui possible un referèndum amb garanties, va dir Errejón fa poques setmanes, una consulta seria “plenament legítima", tot i precisar que per a Podem "no tindria efectes institucionals ni jurídics". Una sortida que va requerir nombrosos matisos dels companys de files i va demostrar, un cop més, la disparitat d’opinions que està acompanyant la creació del nou espai polític d’esquerres. El grup parlamentari, el grup municipal de Barcelona, els diputats d’En Comú Podem a Madrid i els líders estatals de Podem han evidenciat que, més enllà de la defensa genèrica del referèndum, els matisos poden anar des de la unilateralitat fins a esperar una nova composició del mapa polític espanyol que sigui més favorable a donar la veu als catalans.

L'hemeroteca bull

Per tot plegat, les xarxes s’han omplert els darrers dies i mesos amb nombroses mostres de les contradiccions entre les declaracions actuals i les de fa tan sols uns mesos. Domènech, per exemple, trobava lògic, el 2013, que els independentistes tiressin endavant el referèndum encara que no fos legal.

Sense anar tan enrere, aquesta mateixa legislatura el líder de Catalunya Sí que es Pot al Parlament va anticipar quina hauria de ser la resposta si el 2016 no hi havia referèndum. Una opinió que, pel que sembla, també ha variat.

Anys abans, la mà dreta d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, va anar encara un pas més enllà i va advocar per la ruptura.

Els tuitaires també s'han encarregat de recuperar la posició tèbia d'ICV durant la consulta popular d'Arenys de Munt, per boca de l'actual regidora a Barcelona Laia Ortiz, mentre que alguns han refrescat la memòria del compromís que es podia llegir al programa electoral del 27 de setembre del 2015. 

Els camins de les aliances d'esquerres i dels partits independentistes semblen, de moment, lluny d'ajuntar-se. Caldrà veure si més endavant la imminència de la cita, anunciada per al setembre com a molt tard, ajudarà a reconciliar dos sectors que, sobre el paper, treballen per un objectiu comú.