L'exdelegat del Govern a Brussel·les Amadeu Altafaj ha negat aquest dimarts que la Generalitat pagués observadors internacionals per a l'1-O, i ha afirmat que només va encarregar a una fundació d'estudis holandesa un informe sobre la situació geopolítica internacional perquè la Generalitat tingués opinió sobre determinades polítiques de la Unió Europea.

Així, The Hague Centre for Strategic Studies (HCSS) va elaborar un estudi sobre els riscos del terrorisme jihadista, el paper de Rússia en l'escena internacional, el Brexit i la presidència de Donald Trump als Estats Units, entre altres. No obstant això, HCSS va enviar a finals de setembre a Catalunya diversos observadors internacionals.

L'exsecretari general del Diplocat Albert Royo ha negat que fossin observadors internacionals, sinó "delegats parlamentaris" que volien constatar la situació política, cosa que ja havien fet anteriorment durant el procés participatiu del 9-N del 2014 o a les eleccions al Parlament del 27-S del 2015. Aquestes estades les va pagar el Diplocat.

Altafaj i Royo han declarat com a investigats davant del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona i només han respost a les preguntes dels seus advocats. Segons fonts jurídiques, Altafaj ha explicat que ell no decidia les polítiques exteriors del Govern i que des del 2015 s'havia planificat com influir en les polítiques europees i com aquestes podien afectar Catalunya.

Una de les decisions de la delegació va ser encarregar a The Hague l'informe citat, que no es va arribar a lliurar mai perquè faltava el tercer pagament, que s'havia de fer quan la Generalitat ja havia estat intervinguda pel govern espanyol. Els dos pagaments, de setembre i principis d'octubre, van sumar uns 119.000 euros, i en faltava un tercer d'uns 47.000. 

El Diplocat, per la seva banda, es va gastar més de 40.000 euros en avions, hotels i dietes per a 47 observadors internacionals per donar-los a conèixer el conflicte polític català. No obstant això, tant Altafaj com Royo han negat que ells signessin cap ordre de pagament, perquè no n'eren els responsables.

D'altra banda, també han declarat l'aleshores secretari general d'Afers Exteriors, Aleix Villatoro, que ha respost preguntes sobre el registre de catalans a l'exterior, i Marta Garsaball, autoritzada en comptes bancaris que van fer pagaments relacionats amb l'acció exterior de l'1-O.

Abans de tots els investigats han declarat dos testimonis: un responsable d'Unipost que ha reiterat que van enviar una factura proforma a la Generalitat per a l'enviament de material electoral i l'ex cap de gabinet del conseller Raül Romeva, que ha respost sobre la campanya a favor del referèndum.