La Plataforma per la Llengua ha fet públic aquest divendres que, malgrat que un 48,9 % dels advocats de Catalunya afirma que té el català com a llengua habitual, només el 18,4 % l'usa de forma majoritària en el seu exercici professional. Així ho ha destacat la directora de l'entitat, Rut Carandell, en la jornada celebrada aquest divendres al Col·legi d'Advocats de Terrassa (Barcelona) titulada "El català a la justícia: què més podem fer?". Doncs bé, Carandell ha presentat l'estudi sobre els usos del català dels lletrats realitzat per Plataforma per la Llengua, que es va fer públic l'estiu passat.

D'altra banda, l'estudi indica que l'ús del català entre els advocats menors de 40 anys és encara més baix. De fet, entre el col·lectiu més jove, el nombre de lletrats que tenen el català com a llengua de treball descendeix fins al 12,6 %, enfront dels que utilitzen habitualment el castellà, que suposen un 70,9 %, mentre que els que utilitzen indistintament tots dos idiomes se situen en el 15,3 %.

L'informe també revela que en les comunicacions orals amb la justícia, un 78,2 % dels enquestats afirma que fa servir sempre o majoritàriament el castellà, mentre que l'11,6 % declara que parla català. I un 9,2 % ho fan en català i castellà. Una tendència que, en el cas de les comunicacions per escrit, puja a un 81 % en el cas del castellà, davant del 13,5 % que ho fa en català i el 4,6 % que usa indistintament tots dos idiomes oficials.

Predomini del castellà en la justícia

El predomini de la llengua castellana també es detecta en les relacions entre els advocats i els seus clients, ja que el 44,3 % fan servir solament o majoritàriament el castellà, davant del 29,3 % que utilitzen el català i el 22,8 % que alternen tots dos idiomes. Malgrat tot, l'ús del català és majoritari en les relacions entre advocats, ja que un 44 % el fa servir de forma habitual amb els seus companys, mentre el 23,4 % prefereix emprar el castellà i un 31,7 % parla ambdues llengües.

Què proposa la Plataforma per la Llengua per revertir aquesta situació? Doncs bé, des de l'organització en defensa del català plantegen que el català sigui llengua prioritària de formació jurídica a Catalunya o que s'exigeixi el requisit lingüístic a jutges, fiscals i lletrats de l'administració de justícia.

Amb tot, escau esmentar que per dur a terme l'estudi, l'entitat va fer 800 entrevistes presencials entre el 4 d'octubre i el 3 de novembre de 2021 a diversos punts de Catalunya, encara que principalment a la capital catalana.