El nou president del PPC, Alejandro Fernández, ha dissenyat una nova cúpula totalment afí a Pablo Casado. El diputat al Parlament ha estat proclamat aquest dissabte amb el 97,1% dels vots a Sitges, en un congrés on no ha tingut rival. I ha presentat els noms que formaran per al seu equip. L'objectiu de la seva presidència serà el "rearmament ideològic" i passar de la protesta a l'acció, amb retrets a Ciutadans.

Entre els noms, sobresurt el de Daniel Serrano, actual president a Barcelona, que és el nou secretari general. En estreta col·laboració, Fernández i Serrano van orquestrar la campanya per Pablo Casado a Catalunya, una campanya que va sortir victoriosa. També ha rescatat l’exdelegat del govern espanyol, Enric Millo, que serà el coordinador d’acció parlamentària. Santi Rodríguez ha estat desplaçat com a secretari general, però serà el nou portaveu al Parlament.

Hi ha sis nous vicesecretaris, entre els quals destaquen el del portaveu municipal a Barcelona Alberto Fernández Díaz a Comunicació i Electoral, l’exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes a Política Municipal o la presidenta del PP de Lleida Marisa Xandri a Acció Social. La resta són Martixu Hervás (Territorial), Antonio Gallego (Organització) i Àngels Esteller (Sectorial). La majoria d'ells van decantar-se per Casado en el procés de renovació de la direcció estatal.

Entre els vocals hi haurà Andrea Levy, l’exdiputada Esperanza García i l’exdelegada del govern espanyol María de los Llanos de Luna. També ha volgut designar cinc vocals de lliure designació, que seran Xavier Garcia Albiol, Alicia Sánchez-Camacho, l’exministre Jorge Fernández Díaz, Alberto Fernández Díaz i Rafael Luna. L'actual portaveu al Congrés i dona de confiança de Casado, Dolors Montserrat, presidirà el Comitè Electoral.

Ciutadans és un "moviment de protesta"

Alejandro Fernández s’ha posat una missió entre cella i cella: “defensar l’espanyolitat històrica de Catalunya”. Així ho ha assegurat un cop proclamat president. El nou dirigent també s’ha conjurat per passar de les paraules a l’acció, per no ser només un “moviment de protesta” com ha dit que és Ciutadans.

“Té un mèrit enorme aconseguir 36 escons”, ha assegurat Fernández, que no obstant això ha advertit que, per a “construir una nova majoria, “no n’hi ha prou convertint-se en un moviment de protesta”. Cal “aconseguir que les coses passin”, ha afegit. És per això que ha retret a Inés Arrimadas que no presentés una moció de censura. “Em donen a mi aquells escons i m’hi presento!”, ha sostingut.

El flamant president del PPC ha promès mà dura, actuar “amb fermesa, sense cursilades”. Fernández ha denunciat que en aquests moments l’independentisme, sent el 47%, compta amb uns recursos amb els quals no compta l’unionisme, sent el 53%. Ha defensat que això es revertirà quan passin del 53% al 60%.

“Rearmament ideològic”

En les seves dues intervencions, com a candidat i com a president electe, Alejandro Fernández ha presentat el seu pla de treball a llarg termini, que passa per un “rearmament ideològic”. En aquest sentit, ha assegurat que “encara que la ferida del post-procés continua oberta, no durarà eternament”. Ha apostat per un programa netament liberal. Malgrat que ha admès que aquesta estratègia “no dona rendiment electoral a curt termini”, ha defensat que és necessari.

En aquesta línia, el nou president del PPC ha subratllat la importància d’un nou càrrec, el de coordinador general d’Estratègia Política i Comunicació, que recaurà en l’exdiputat Juan Milián. Generacionalment proper a Fernández, aquest politòleg representa la branca més liberal del partit. Sense anar més lluny, Fernández ha reivindicat la figura de l'exprimer ministra britànica Margaret Thatcher.

“Sóc monàrquic perquè sóc espanyol”

En el discurs com a candidat, Fernández ha fet una crida a defensar la monarquia “amb fermesa i determinació”. Segons ha dit, la història d’Espanya no s’explica sense la monarquia. “Jo sóc monàrquic. No ho sóc per res concert, sinó perquè sóc espanyol”, ha reivindicat.

El flamant president del PPC s’ha postulat com la persona que combatrà les dues “utopies populistes”, que considera que són la “separatista” i l’”esquerranosa”. Ha advertit que en aquest moment “la utopia està guanyant a la realitat”, i ha reivindicat valors com l’ordre, el civisme o la propietat privada,

Fernández ha fet seus els llegats de Mariano Rajoy i José María Aznar. Ha volgut enviar un missatge d’unitat en un congrés sense gaires discrepàncies, que ha clausurat Pablo Casado amb una direcció catalana decantada al seu favor.