El PP ha recuperat el seu discurs en què barreja l'independentisme amb el nazisme. El candidat dels populars a la presidència, Xavier García Albiol, ha afirmat aquest dijous que el suposat cas d’espionatge dels Mossos a la seva persona i al delegat del govern espanyol, Enric Millo, posaria de manifest pràctiques pròpies de la “Gestapo” i de règims “totalitaris”. Albiol ha admès que la informació sobre el suposat cas d’espionatge “no està confirmada”, tot i que ha apuntat que ha parlat amb un representant del govern espanyol que li ha assenyalat que “sembla que és precisa”.

Si es confirma, ha avançat, presentarà una querella contra el president Puigdemont, qui considera el "màxim responsable" dels Mossos en el moment dels fets. Fonts del Ministeri de l’Interior han assegurat que no els consta “res” en relació a Albiol i Millo, mentre que fonts del Departament d’Interior han negat que se’ls espiés. A més, aquestes últimes fonts han afegit que, en cas que s’haguessin fet tasques de vigilància o contra-vigilància a aquests dos polítics per motius de seguretat, n’haurien estat al corrent.

Albiol ha fet referència a la informació publicada a diversos mitjans –citant fonts de la investigació- que assegura que agents de la Unitat Central de Resposta Operativa (UCRO) dels Mossos van fer seguiments a dirigents del PP a Catalunya. Les proves que apunten en aquesta direcció –segons la informació- sortirien dels documents que la Guàrdia Civil va decomissar als Mossos el 26 d’octubre quan els intentaven cremar a una incineradora de Sant Adrià del Besòs. 

Albiol ha convocat una roda de premsa a la seu del PPC per afirmar que el suposat cas d’espionatge “posa en evidència” fins on arribava el govern de Puigdemont “per tal de provocar aquesta separació de Catalunya de la resta d’Espanya”. “Si aquesta informació s’acaba confirmant, posaria en evidència que durant algun temps el govern de la Generalitat ha actuat d’una manera més pròpia d’un règim totalitari que no d’un govern democràtic”, perquè “això d’espiar els partits polítics rivals que molesten amb diners públics, ho veiem a la Gestapo, als règims totalitaris i les dictadures, però no és una pràctica normal a les democràcies”.