L'ambient no està per a conyes. La premsa espanyola més sorruda i la més progre han caigut al parany d'Albert Pla, la seva ironia àcida, agafant-se seriosament una carta en castellà enviada pel cantautor sabadellenc a RAC1. Pla fa el paper d'un català progre, equidistant entre l'unionisme dur i l'independentisme, i arriba a a dir: "Pido ayuda a todos los catalanes y españoles sensatos. Solo pido que en Cataluña se me defienda como ciudadano".

La carta de Pla es del dia 21, però aquest dilluns l'agència de notícies Europa Press n'ha fet un despatx i s'ha armat un sidral, perquè molts diaris s'han cregut que Pla s'havia convertit a l'espanyolisme i, esclar, li han donat gran volada, singularment El Español, el digital de Pedro J. Ramírez, i la seva filial catalana, Crónica Global. A les xarxes, molts s'ho han empassat, piulant a favor de Pla i la seva carta, mentre altres se'n feien un tip de riure.

A la carta, Pla diu coses com aquestes:

  • "Aún me reconozco, no hace tanto tiempo, un joven lleno de sueños paseando por las Ramblas con amigos míos de Madrid hablando en castellano sin que nadie te insultara por la calle. Recuerdo que entonces esa Barcelona era la Barcelona más bonita del mundo. La Barcelona de Juan Marsé, Gil de Biedma, Vargas Llosa y de tantos otros catalanes".
  • "Aún recuerdo cuando mi madre me cantaba El noi de la mare y después me ponía Fina estampa, de Dolores Pradera".
  • "También recuerdo a mi padre escuchando ese maravilloso disco de Serrat cantando a Machado y luego tarareando L’home dibuixat, de Sisa".
  • "Tengo envidia de mi infancia. De aquel otro día que con mi familia tuvimos que salir con prisa de Esparreguera después de ver La Passió porque no llegábamos a tiempo de ver a Bertín Osborne en el Palau de la Música".
  • "No confío mucho en Rajoy aunque reconozco que ha sorteado la crisis económica con notable habilidad (...) Creo que la situación actual reclama que otros políticos más sensatos como Pedro Sánchez deben liderar ahora serenamente y sin prisas, sobre todo sin prisas, una respuesta dialogada".
  • "Y nada, si alguien no está de acuerdo conmigo, ningún problema, yo llamo a la Guardia Civil o al juez".

Malgrat la ironia òbvia, molts han picat i s'ho han agafat com si fos de debò que Pla estava demanant auxili enmig del seu patiment identitari. Potser pensaven que es produïa un altre cas Boadella:

Aviat s'ha desfermat un torrent de piulades de suport a Albert Pla i les seves dificultats per ser català i espanyol a Catalunya:

Etcètera. La llista dels que es feliciten per la conversió d'Albert Pla seria llarga. Tot seguit han sortit els que se n'havien adonat, alguns amb més ganes de gresca que altres; uns de més documentats que altres i alguns que han estat agafats en fals fent-se l'orni: