El director de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ha manifestat aquesta nit al programa 3/24, que la polèmica sobre els espies russos no són res més que "històries de fantasmes" situades "enmig del duel Espanya-Catalunya i Estats Units-Rússia".

Alay, que ha acusat l'article de The New York Times d'estar ple de "contradiccions", ha reivindicat el dret a mantenir contactes amb Rússia perquè volen tenir contactes amb totes les potències. "Jo no vaig anar a Rússia a buscar una sortida al problema, nosaltres hi anem perquè és una gran potència. Això sí, la nostra ment és en clau independentista i ho segueix essent. I per crear un estat independent cal tenir relacions amb tots els estats del món, també les dues potències", ha indicat.

El cap de l'oficina de Puigdemont ha recordat que també Alemanya manté contactes amb Rússia, i això és acceptat amb normalitat, com ara que ha pactat una nova canalització per al consum de gas. En el cas d'Espanya, creu que hi ha un intent del govern espanyol d'espantar la UE amb els catalans, però que no se'n surt perquè ja ho ha intentat altres vegades. "Són històries de fantasmes que Madrid intenta explotar per provocar dubtes a Brussel·les sobre el moviment independentista català", ha afegit.

Responent a preguntes del periodista Xavier Grasset, Alay ha apuntat que no se sent utilitzat pels russos, en tota aquesta polèmica creada per la filtració al rotatiu nord-americà. "Algunes de les persones amb les quals em veig i tinc bona relació a Moscou lamento que ara hagin quedat enmig del duel Espanya-Catalunya i Estats Units-Rússia", ha apuntat.

El cap de l'oficina de Puigdemont ha donat per fet que la informació del diari nord-americà ha sortit "o bé de la Guàrdia Civil o del jutge". "Això no és propi d'un Estat de dret", va indicar. "Com podem criticar Rússia vivint en un Estat com el que estem?. Què és aquesta hipocresia?. No puc anar a Rússia a donar lliçons pels seus presos polítics, si jo també en tinc. És el que li va passar a Borrell amb el ministre d'Exterior rus", ha afegit.

Alay ha explicat que només ha anat una vegada a Moscou com a cap de l'oficina de Puigdemont, de la mateixa manera que viatja a altres països, per establir contactes. "Allà hi vaig anar un cop, amb el senyor Alexander Dimitrienco. Allà anem a parlar de què els interessa d'un Estat català en un futur. Alemanya també ha parlat amb Russia pel seu canal de gas, i nosaltres podem parlar de quines necessitats energètiques pot tenir Catalunya en el futur. És normal parlar d'aquestes coses, per algú que vol un Estat independent", ha insistit.

Alay ha recordat que Dimitrenco és un empresari rus que viu a Catalunya, que parla català, i que s'ha mostrat favorable a l'autodeterminació. Ha afegit que va fundar CatRus, que volia ser una cambra d'empreses catalanes i russes. "Entra dins la normalitat aquest contacte, com els que tenim amb empresaris alemanys", ha apuntat. 

Segons ha indicat, el viatge a Moscou era per preparar una possible visita del president, que havia estat convidat per un important mitjà de comunicació. "Al final no es va fer. Jo he mantingut contactes sobretot amb mitjans de comunicació", ha manifestat.

També ha detallat que el contacte amb el net de l'exministre Primakov, que és "un periodista amb gran reputació" va servir perquè concretés una entrevista televisiva a Puigdemont l'octubre del 2019. I ha revelat que la televisió russa va resistir les pressions espanyoles perquè no s'emetés, al contrari del que ha passat amb alguns canals de la UE, que es van plegar a la pressió de Madrid.

Alay ha recordat que després de l'1-O i de la declaració d'independència, quan Puigdemont va establir-se a l'exili a Bèlgica es va posar en marxa la "maquinària internacional". Ha recordat que el president va visitar Dinamarca, fins que el recorregut es va estroncar a Alemanya amb la detenció, i l'ha atribuït a la voluntat espanyola d'aturar aquest desplegament.