Els vots en contra de l'equip de govern socialista i dels grups de Cs i PP han impedit que prosperés la moció presentada per la resta de formacions instant la Paeria a atorgar la medalla de la ciutat als lleidatans que van resultar ferits per la violència de l'1-O, i a dedicar un carrer, plaça o espai públic de Lleida al referèndum. Els grups proposants del text, el PDeCAT, ERC-Avancem, la Crida-CUP i el Comú, han exposat que l'objectiu de la moció era reconèixer el paper d'aquells lleidatans que "van protegir les urnes i els col·legis electorals per tal que tothom pogués votar", tot criticant la "violent" actuació policial. Des del PP i Cs han lamentat els fets ocorreguts el passat 1 d'Octubre però han negat que fos un referèndum el que es va portar a terme aquell dia, tal com han dit han reconegut alguns líders independentistes durant les seves declaracions al Suprem. 

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha tornat a qualificar de "desproporcionada" l'actuació policial, mentre la tinenta d'alcalde Montse Mínguez ha dit que la concessió de la medalla de la ciutat s'ha de decidir abans d'arribar al Ple en comissió i que dedicar un nom de carrer és competència de l'alcalde però ha de rebre prèviament l'aval de la comissió de carrers, i després també del Ple.

La Paeria defensa la immersió lingüística i el model educatiu català

Altrament, el Ple, corresponent al mes de febrer, ha expressat el rebuig de la Paeria "a tota acció que ataqui o posi en perill la immersió lingüística i pretengui, així, canviar la política lingüística de Catalunya", després de que el govern espanyol hagi expressat la voluntat que els pares puguin escollir la llengua en què volen que s'eduqui als seus fills. En aquest sentit, la Paeria també ha manifestat el seu suport al model educatiu català com a "eina per construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure". La proposta s'ha aprovat amb els vots de tots els grups i de la regidora no adscrita, mentre Partit Popular i Ciutadans l'han rebutjada. En canvi, el primer punt de la mateixa moció, que instava el govern de l'Estat a cessar l'aplicació de l'article 155, no s'ha aprovat pels vots contraris del PSC, Cs i PP. 

Membres dels CDRs Lleida irrompen al Ple per exigir la implementació de la República

Una vintena de membres dels CDRs Lleida han irromput al Ple per exigir la implantació de "la República proclamada al Parlament el 27 d'octubre", arran de la celebració del referèndum de l'1-O. Després de desplegar una pancarta amb el lema "obeïm al poble, volem la república", un dels portaveus del col·lectiu ha llegit un manifest en què el Comitè en Defensa de la República ha reclamat que les formacions independentistes donin compliment al "mandat popular" amb el desplegament de la Llei de Transitorietat i la publicació al DOGC de la proclamació de la República per tal de "fer-la efectiva amb tots els seus efectes". Els participants en l'acció han reivindicat la "desobediència" davant l'aplicació de l'article 155 i han fet una crida a les forces independentistes per posar-se d'acord per formar un Govern "disposat" implementar la República. També han reclamat l'alliberament dels "presos polítics".

Finalment, han abandonat el Saló de Sessions de l'Ajuntament de Lleida i han traslladat la seva reivindicació a la plaça Paeria on s'han plegat mig centenar de persones, entre els quals representants dels grups del PDeCAT, ERC i de la Crida-CUP . Els CDRs Lleida han tornat a llegir el manifest. L'acte ha finalitat amb el cant dels Segadors per part dels assistents.