La crisi que passen els embassaments de Catalunya i del conjunt de l'Estat ha recuperat el debat sobre l'ús i la gestió de l'aigua i ha obert la porta a noves maneres de tenir reserves hidràuliques suficients en el futur, que es preveu marcat per sequeres més dures i recurrents. És el cas de la reutilització de l'aigua, que —encara que pugui sonar impactant— permet convertir l'aigua de la claveguera en aigua potable i apta per al consum.

Si més no, és el que sosté el divulgador ambiental i impulsor de l'associació SOS Sequera, José Luis Gallego. "Podem beure aigua de claveguera? Doncs sí", explica en una conversa amb El Nacional. Per a aquest expert, la solució passa pel que es coneix com la reutilització d'aigua, que no és el mateix que la depuració. "Els residus són recursos, com ja passa amb els rebutjos", afirma.

Aigua reutilitzada

La reutilització consisteix a depurar l'aigua contaminada per després remuntar-la a través d'un circuit que puja riu a dalt i després tornar a incorporar-la al riu. Posteriorment, aquest aigua torna a passar per la depuradora, com ja passa ara abans que arribi a les cases. Segons exposa, el sistema permetria mantenir la salubritat de l'aigua i un proveïment "il·limitat" creant un cicle de l'aigua.

Després de les importants sequeres de 2005 i 2008, a Catalunya es va optar per la prevenció i es va construir una dessaladora al Prat de Llobregat per 230 milions d'euros que es va afegir a una altra ja existent a Tordera amb la previsió de crisis futures, com l'actual. El problema principal és que posar aquest procés al màxim rendiment és molt més car que altres opcions. Bona prova és que la dessaladora del Prat mai no ha pogut funcionar al seu màxim rendiment. En aquest sentit, Gallego lamenta que les autoritats s'hagin "obcecat" amb les depuradores, quan existeixen altres fórmules per combatre la sequera que són "20 vegades més econòmiques" i que a més no contaminen.

"A Espanya no s'ha fet res"

De la mateixa forma, tenint en compte la falta d'aigua als pantans, afirma que els diferents governs d'Espanya al llarg de les últimes dècades s'han equivocat d'estratègia insistint en vies com la construcció de pantans o projectes com el transvasament de l'Ebre.

I a més denuncia que no només l'estratègia ha estat errònia, sinó que també denuncia la inacció. "Des dels anys noranta no s'ha fet res per parar la sequera", explica Gallego, que adverteix que Espanya és encara, malgrat la crisi hidrològica agreujada pel canvi climàtic, "la pedra a les sabates de la UE". I no ara, sinó des de fa dècades.

Un problema estructural

Per a Gallego, el problema ja no és només polític sinó de país. "Espanya té un problema gairebé estructural" perquè "l'aigua del regadiu es porta més del 70% de l'aigua disponible". Encara que afirma que no pot carregar tota la responsabilitat de les sequeres en els agricultors, sí que creu que cal moure's cap a un nou model agrícola, que sigui més sostenible.

Per a aconseguir-ho, aposta per transformar els sistemes de reg de Catalunya perquè siguin més eficients i utilitzant menys agroquímics. En alguns llocs d'Espanya, els més afectats per la sequera, com Múrcia o Extremadura, ja s'està aplicant i segons l'expert està donant molt bons resultats. "Amb la meitat d'aigua, multipliquen per tres la producció de tomàquets", exposa sobre el que considera un "èxit" enmig del drama de la sequera.

Els embassaments espanyols van assolir aquesta setmana la seva pitjor dada del segle: 36,7%, mentre que la mitjana dels últims deu anys va ser del 48,25%. Aquestes xifres fan d'aquest 2017, una setmana més, com l'any amb menys aigua als embassaments en el que va de segle i el tercer pitjor des que hi ha registres. A Catalunya, la situació també és preocupant després que el cabal mitjà hagi quedat per sota del 50%.