L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) adverteix els membres de les meses dels col·legis amb multes que oscil·len entre els 40.001 i els 300.000 euros. Davant les consultes rebudes per part de ciutadans sobre la seva designació com a membres de les meses electorals en el referèndum del proper diumenge a Catalunya, s'adverteix també de la possible infracció de la normativa en la qual podrien incórrer els integrants de les meses electorals.

L'organisme adverteix de la utilització per part dels membres de les meses, que podrien patir conseqüències a títol particular: "D'aquesta manera estarien realitzant, en el seu propi nom, diversos tractaments de dades sense comptar amb legitimació per a això, afectant més de 5,5 milions de persones, segons el cens electoral de 2015".

Entre la utilització de les dades estarien els següents processos: assenyalar qui haurien dipositat la seva papereta i qui no; d'altra banda, el trasllat a un tercer, al final de la jornada, d'aquesta llista. L'AEPD sosté que els membres de les meses podrien ser sancionats, per cadascuna d'aquestes utilitzacions de dades, amb multes de 40.001 a 300.000 euros.

La utilització de dades

Segons apunta l'organisme, les meses electorals no han arribat a formar-se vàlidament després que, o bé la seva formació ha quedat revocada, com expressament van comunicar al TC els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya, o bé s'haurien format de manera irregular sense l'obligatòria supervisió de la citada Sindicatura, en haver renunciat tots els seus membres als seus càrrecs.

"Si en la votació prevista per a l'1 d'octubre es facilita als membres de les meses electorals una còpia del denominat cens electoral català, els integrants de les mateixes —òrgans que no van arribar a tenir existència legal abans de la suspensió acordada pel TC— no podrien tractar aquestes dades com a membres d'un òrgan electoral ni com a persones físiques que estiguessin exercint competències pròpies de la Generalitat, atès que l'Alt Tribunal ha declarat que aquesta última manca de competències per a la convocatòria de consultes referendàries (STC 51/2017, de 10 de maig)", sosté Protecció de Dades.